09.05.2016 - 02:00
Un jurat popular començarà a jutjar avui a l’Audiència de Barcelona els vuit mossos d’esquadra acusats de la mort de Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona el 6 d’octubre del 2013. Només l’expulsió de l’acusació popular per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) permetria que es confirmés l’acord al qual han arribat la fiscalia i l’acusació particular amb les defenses i al qual s’oposa l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH). La resta de parts han demanat l’expulsió del procés d’aquesta entitat brandant l’Estatut de la Víctima, però el TSJC té l’última paraula. Sis policies s’enfronten a penes de fins a 14 anys de presó per homicidi amb dol eventual i un delicte contra la integritat moral.
Sis dels agents són acusats d’homicidi amb dol eventual o, alternativament, homicidi per imprudència greu amb lesions greus, a més d’un delicte contra la integritat moral. A uns altres dos agents se’ls acusa d’obstrucció a la justícia, per haver netejat la sang de la víctima al carrer i haver permès que una veïna esborrés imatges de l’actuació policial. La mort de Benítez després de ser retingut per diversos agents va generar molta controvèrsia al barri i entre l’opinió pública. Des del primer moment, la policia va negar que la seva actuació fos la causant de la mort, i la van atribuir primer a les lesions rebudes durant la baralla amb el veí, que inicialment va ser inculpat, i després a una malaltia cardíaca i a la ingesta de drogues.
Les qualificacions provisionals de les acusacions consideren que sis dels deu agents imputats inicialment, ‘sense tenir intenció directa’ de matar Benítez el van ‘col·locar en una clara situació de risc i perill que podia desembocar en la mort, sabent per tant, que aquest resultat podia produir-se’. Per això, la fiscalia els demana deu anys de presó. Alternativament, si així no fos apreciat pel jurat, el ministeri públic demana cinc anys per homicidi per imprudència professional greu juntament amb un delicte de lesions agreujades, ja que l’haurien lesionat ‘contravenint’ tant les ‘mínimes normes i regles de cura que assumiria qualsevol ciutadà’ com els ‘seus deures professionals’ com a policies.
L’acusació particular remarca que Benítez no va colpejar en cap cas la policia en primera instància, tal com manté la defensa dels Mossos, i que només va fer un gest per treure’s la mà de l’agent de sobre per dirigir-se cap a casa seva. El gest va desencadenar ‘de forma immediata’ la reacció dels acusats, que van abraonar-se sobre la víctima, propinant-li diverses puntades de peu per fer-lo caure.
Com es pot apreciar en diverses imatges captades per veïns de la zona, aleshores va iniciar-se una reducció d’uns ’10 minuts agònics’, ‘aproximadament’, durant els quals els policies no s’haurien limitat a les pràctiques habituals de retenció sinó que van efectuar ‘de comú acord’ una ‘contenció violenta i desproporcionada’, recolzant els seus genolls sobre el cos ‘immobilitzat’ de Benítez, colpejant-lo amb peus, punys i una porra extensible plegada tant ‘al tronc, com a les cames i al cap’. L’escrit assegura que en aquest instant els crits de Benítez eren ‘inconfusiblement d’un dolor extrem, agònics’ i van anar ‘desapareixent paulatinament’ sense que s’aturessin els cops que inclús ‘van continuar’ quan ja no s’escoltaven.
A més, els mateixos agents estan acusats d’un delicte contra la integritat moral per la manera com van tractar la víctima, fins i tot quan ja estava reduïda i semi-inconscient, pel qual la fiscalia demana un any de presó. A dos agents més els acusa d’un delicte d’obstrucció a la justícia, per encobriment, i els demana un any i mig de presó. La indemnització total per a la germana de Benítez la fixa en 100.000 euros com a màxim.
Incidents el dia abans
Juan Andrés Benítez tenia 50 anys i era amo de dues botigues al Gaixample barceloní i fundador de l’ACEGAL (Associació d’Empreses per a Gais i Lesbianes), havia tingut problemes amb les drogues i se sospita que podria patir una cardiopatia, tot i que no li van diagnosticar mai amb proves clíniques i no prenia cap medicació per això.
El divendres 4 d’octubre a la tarda, una veïna del seu mateix bloc, al carrer Aurora, es va trobar Benítez al replà sense samarreta, amb actitud alterada i plorant. Quan la veïna li va preguntar què li passava, Benítez l’hauria insultat i alçat la veu, cosa que la va fer entrar a casa i trucar la policia.
Quan va arribar una patrulla de mossos, Benítez era al terrat de l’edifici, amb les mans al cap i plorant. Van intentar parlar amb ell i calmar-lo, i quan van provar d’apropar-s’hi Benítez els va dir que no ho fessin. Instants després, en un segon intent d’aproximació per part dels agents, Benítez va situar els punys a l’alçada de la cara en ‘posició de guàrdia’ i fins i tot va intentar colpejar l’agent que tenia més a prop, sense aconseguir-ho. Finalment, Benítez es va calmar, i va explicar als agents que el seu company de pis no el deixava entrar a l’habitatge perquè anava drogat.
Els mossos van aconseguir que Benítez baixés al carrer, i li van dir que segués a terra o al cotxe policial. Benítez va triar la segona opció, perquè el terra estava moll. Els agents van identificar l’home, van trucar a la sala de comandament per dir que estaven amb un home amb problemes de salut mental i van demanar una ambulància del SEM.
Però Benítez, no va arribar a ingressar a l’hospital del Mar perquè pel camí es va escapolir del vehicle. Va ser al cap de poques hores quan una treballadora del Metro se’l va trobar, afectat per estupefaents o alcohol, a l’estació de la Barceloneta, a prop del centre hospitalari, i es va avisar la Guàrdia Urbana. Aquell mateix dia va perdre el seu gos, i el va trobar una dona, que no va saber fins dies més tard que el propietari era l’home mort.
Baralla amb un veí i arribada dels Mossos
Cap a les deu de la nit del dissabte 5 d’octubre, Benítez anava pel carrer Aurora preguntant si algú tenia el seu gos. En un moment determinat es va trobar a una dona d’origen marroquí que era dins del seu cotxe amb el seu fill, a qui acusava de prendre-li el gos i la va amenaçar de mort. Els crits del nen van fer baixar el pare del pis i aquest es va enfrontar a Benítez a cops, cosa que va fer sagnar-los a tots dos una mica.
Uns vianants els van poder separar i els ànims es van calmar. El propi Benítez va trucar a la Guàrdia Urbana, amb l’altre veí ben a la vora, per explicar que li havien entrat a robar a casa i s’havien endut el gos. La trucada, que es va fer pública, es va transferir als Mossos i rebel·la que Benítez estava prou serè com per relatar uns fets, tot i que de manera una mica confusa i amb problemes de dicció.
Quan van arribar dues patrulles dels Mossos d’Esquadra, van separar els dos veïns per interrogar-los i van avisar el SEM perquè atengués les ferides lleus de tots dos. Benítez va dir a una mossa que no tenia la documentació a sobre i que l’anava a buscar a casa, a ben pocs metres d’allà. La mossa s’ho va prendre com si Benítez volgués fugir i el va intentar aturar agafant-lo pel braç. Va ser aleshores que Benítez es va enervar i va treure’s de sobre la mossa de males maneres, estirant-la del cabell i fent-la caure a terra, segons la versió dels agents. Aquest punt va ser el detonant perquè la resta de mossos es tiressin a sobre de Benítez per reduir-lo.
Immobilització, puntades de peu i cops de puny i de porra
Segons el relat de la fiscalia, els tres agents, Joel N.A., amb TIP 17.5557, David G.M., amb TIP 19.952, i David C.M., amb TIP 15.813, que acompanyaven la mossa el van poder tirar a terra, panxa enlaire, abans que arribessin dues patrulles més. L’agent agredida va poder marxar del lloc per ser atesa mèdicament, mentre els altres agents van girar Benítez i el van poder emmanillar i lligar-li els peus amb un cinturó, i unir-li les mans amb els peus per darrere l’esquena. Un dels agents que va arribar, Ramon D.L., amb número de placa 15.829, va sortir del cotxe amb una porra extensible oberta per fer fora els veïns que s’agrupaven al voltant, mentre el seu company de patrulla, Eduardo G.V., amb número 14.541, va sumar-se a la reducció de Benítez. El sergent Jesús J.R., amb número 4.649, també s’hi va afegir.
La fiscal destaca ‘diverses puntades de peu a la part lateral esquerra inferior del cos’ de Benítez, d’un metre i mig d’alçada, fetes per un agent, ‘dues puntades i cinc cops de puny a la zona superior del cos’ fetes per un altre i ‘sis cops de puny i de genoll’ fetes a les cames per part d’un tercer mosso. Dos dels agents van utilitzar la porra extensible ‘sobre el cos de Benítez’.
Imatges captades per veïns de la zona evidencien que Benítez es va resistir i que els agents li van donar cops quan ja estava lligat de mans i peus, amb respiració agitada i fins i tot quan havia deixat de cridar. Quan l’home va parar de moure’s, se’l van endur ‘com un sac de patates’, lligant-li mans i peus per darrere l’esquena amb el seu propi cinturó, segons testimonis presencials, cap al cotxe patrulla. Allà es van adonar que estava inconscient i van demanar que intervinguessin els tècnics del SEM que ja havien arribat a la zona des del principi de l’actuació, sense que els ho haguessin demanat abans. Mentrestant, nombrosos veïns i curiosos presenciaven l’escena i fins i tot esbroncaven els agents per la seva actuació.
Els sanitaris van demanar que deslliguessin Benítez, van iniciar una reanimació ‘in situ’ i, a les 23.34 hores, després que arribessin dues ambulàncies més ben equipades, el van carregar a l’ambulància i se’l van endur cap al Clínic, on va morir cap a les 3.25 hores. L’extensa llista de lesions inclou hematomes i fractures a la cara, al crani, als braços, a les cames, al pit i a la zona lumbar. A més, li van trobar quasi mig litre de sang a l’estómac.
La fiscal creu que l’actuació policial va ser ‘excessiva i desproporcionada, tant en la duració, potser més de 12 minuts, com en el número de mossos, fins a vuit, com en la força física exercida sobre la víctima’. A més, els retreu que no fessin intervenir abans els serveis mèdics, tenint en compte que tenia ferides sagnants a la cara. Com diu l’informe forense, les lesions greus en zones vitals, l’estrès que li va generar la contenció i agressió policial, la malaltia Wolf-Parkinson-White que li hauria provocat arítmies i el consum de cocaïna hores abans, li haurien provocat la mort. Les acusacions creuen que només l’actuació policial ja hauria pogut causar la mort de Benítez, sense cap altre factor concurrent.
Investigació dels fets
Mentrestant, la polèmica actuació policial no va acabar. Mentre un agent tirava aigua d’una ampolla damunt el bassal de sang que havia deixat Benítez a terra, per netejar la via pública, altres agents es van dirigir a les escales dels veïns per demanar si havien fotografiat o gravat en vídeo l’escena. Almenys en una ocasió una veïna va esborrar imatges davant d’una mossa i aquesta no va fer res per impedir la destrucció d’una possible prova dels fets.
A partir d’aquí, l’actuació policial va quedar en entredit pel resultat final i per la manera de comunicar-lo oficialment. Primer es va maximitzar la disputa prèvia amb el veí, que tot i ser imputat inicialment, va quedar totalment alliberat de qualsevol responsabilitat. Un sindicat de Mossos va insinuar que Benítez era seropositiu i la policia catalana també va explicar que Benítez estava molt agressiu per culpa de les drogues i que quan ells van arribar ja anava molt ensangonat i havia agredit dos agents.
La jutgessa que va instruir el cas va traslladar la investigació a la policia espanyola, perquè fos més neutral, tot i que els investigadors van cometre errors de transcripció en la trucada de Benítez a la Urbana. La policia espanyola va poder recuperar algunes imatges dels fets i fer un croquis de la situació al carrer Aurora aquella nit. Quan es van fer públiques les imatges, els Mossos van quedar parcialment en evidència.
Quan la magistrada va imputar vuit agents, les seves defenses, particulars o de la Generalitat, van intentar explicar que els cops que es veuen en les imatges de vídeo són els anomenats ‘cops de distracció i distensió’, previstos en els protocols policials per a poder immobilitzar una persona que es resisteix a ser emmanillada.
Una altra de les claus de la instrucció han estat els anàlisis forenses. L’informe definitiu de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (Imelec) sostenia que hi havia tres causes de mort, tot i que sense concretar el percentatge de cadascuna: la presència de cocaïna, una malaltia cardíaca, i la intervenció policial. Tot i així, posteriorment la presència de cocaïna es va revelar com a insuficient per tenir algun efecte, i la malaltia cardíaca no s’ha demostrat que estigués diagnosticada amb proves mèdiques objectives, sinó que simplement Benítez ho havia relatat a un metge.
Tot i que la jutgessa inicialment va deixar el cas com un possible homicidi imprudent, un recurs de l’acusació popular va fer que l’Audiència obrís el ventall dels possibles delictes fins a l’homicidi amb dol eventual, que suposa una pena més gran. Els agents van ser expedientats i enviats a treballar a altres unitats.
En el judici, que durarà fins al juny, es preveu la declaració de nombrosos testimonis dels fets del dia abans i del dia de la mort, com veïns que van presenciar la baralla inicial o la posterior actuació dels Mossos. També es tindrà en compte els informes forenses sobre hàbits tòxics i salut mental dels mossos processats i les imatges gravades per veïns.
