Un estudi realitzat per Telefònica Fundació demostra que Espanya és el país de la Unió Europea amb un major nombre de telèfons intel·ligents, Concretament, hi ha 23 milions de dispositius i els usuaris que els utilitzen són cada vegada més joves. Aplicacions com Facebook, Instagram o Snapchat són algunes de les xarxes socials més populars i utilitzades, sobretot entre els adolescents. Aquestes, però, que ens permeten compartir instants i vivències, poden suposar una arma de doble tall si no s’utilitzen correctament. Poden ser, fins i tot, perilloses. D’altra banda, les mateixes famílies no són conscients que quan els seus fills es connecten a la xarxa és com si obrissin la porta de casa i comencessin a rondar sols pel carrer durant hores.

Això moltes vegades atrau assetjadors cibernètics, que poden manipular els menors per aconseguir fotografies pornogràfiques d’ells o fins i tot, una trobada física que pot derivar en una agressió sexual. Aquest fet és el que coneixem com a grooming. Cal remarcar que és la transformació d’un tipus d’assetjament que ja existia, però amb l’aparició d’Internet i les xarxes ha estat més fàcil als predadors sexuals amagar-se darrere de diferents identitats i establir una relació de confiança amb menors.

Prevenció a l’escola i a casa
Amb l’aparició de les noves tecnologies és necessari que des dels centres escolars s’eduqui els menors per tal de prevenir possibles casos de grooming. De fet, a moltes escoles ja es fan xerrades per part d’experts o la Policia Municipal. Aquest és el cas de la Policia Local de Girona, que n’ofereix tant a escoles com a instituts per prevenir casos de grooming i ciberassetjament.

Per treballar amb adolescents, la sotsinspectora Irene Alcaide explica que utilitzen jocs de rol i es fa caure els alumnes en petits paranys per tal que s’adonin de la realitat. També es basen en notícies d’actualitat on s’han donat casos de grooming per demostrar que aquestes situacions passen molt a prop de la seva realitat. La Policia Local prevé als adolescents amb les conseqüències que suposa penjar certes fotografies i informació pròpia a les xarxes, i ho comparen amb un “tatuatge virtual” que deixarà marca i podrà influir fins i tot en la seva vida professional.

D’altra banda, val a dir que aquestes iniciatives depenen de cada municipi, dels recursos que hi destini l’ajuntament i els efectius que tingui la Policia Municipal. Tanmateix, des de la Fundació Alia2, creuen que hauria d’existir una assignatura de ciutadania digital, impartida per experts en la matèria de manera que els alumnes, des de ben petits, siguin educats en una nova realitat que els afecta cada vegada més aviat. “Si existís aquesta assignatura, s’informaria de tots els llocs on poden trucar i demanar ajuda, i els estudiants ja sortirien preparats per ells mateixos i per ajudar a altres joves del seu entorn” comenta Elena Bragado, directora general de l’organització.

Actualment, però, els menors són fins i tot més conscients del grooming que els seus pares i mares, tot i que finalment la seva joventut i innocència pot acabar determinant la seva manera d’actuar.

Tot i així, la Fundació Alia2 també remarca que el paper de les famílies és essencial. Elena Bragado, considera que els adults han de dur a terme una funció educativa. Tal com adverteixen els fills del perill de parlar o anar amb desconeguts cal que ho apliquin també al món virtual. La tasca dels pares i les mares és conèixer quines xarxes visiten els seus fills i establir una relació de confiança amb ells, de manera que parlar sobre el tema no suposi una invasió a la intimitat.

Ara bé, imposar normes a la xarxa no ha de significar mai tallar les ales al menor. Miguel Angel Pulido, professor d’Infància i Adolescència al Grau d’Educació Social de la Universitat Ramon Llull, explica que s’han d’establir unes normes de convivència. Tanmateix, la supervisió de les activitats a la xarxa no ha de suposar una restricció de la llibertat del menor.

Moltes famílies no veuen la gravetat que suposa el grooming i, en general, el món d’Internet perquè el desconeixen. És important que ells també s’informin dels perills per poder prevenir i protegir els fills. Tant la Policia Local de Girona i els Mossos d’Esquadra ofereixen xerrades de formació pels pares, però tal com informa Irene Alcaide, finalment són només aquells que ja tenen més informació i estan més interessats en el tema els que hi acaben assistint.

Detecció del grooming
Hi ha alguns senyals que indiquen la possibilitat que un adolescent sigui víctima del grooming. El fet que el jove es mostri poc comunicatiu, mirant constantment el mòbil o bé manifesti por o vergonya i no vulgui parlar amb ningú són alguns dels signes d’alerta. El nen també pot mostrar una baixada en el seu rendiment escolar i aïllar-se de la família i els amics. D’altra banda, el grooming pot comportar conseqüències físiques com mal de cap, mal d’estómac, marejos… però també provoca conseqüències psicològiques com el sentiment de culpa, ja que els menors senten que van ser ells mateixos qui van decidir iniciar una relació cibernètica amb el predador sexual.

Deixant de banda aquests senyals que podrien ajudar els pares a detectar que els seus fills estan patint grooming, Miguel Angel Pulido creu que el grau de detecció “s’ha d’incorporar i s’ha de potenciar molt en els nens i nenes”, de manera que puguin ajudar-se entre si i sàpiguen com actuar en aquests casos.

Solucions al problema
Els experts consideren que, tot i les mesures que ja es prenen al respecte, encara cal centrar-se molt més en la prevenció i actuació contra el grooming. Tant Miguel Ángel Pulido com Alia2 afirmen que caldria una campanya estatal contra aquest assetjament, seguint el model del Regne Unit Think UK Now. “És un programa molt comunitari, amb famílies, policies, mestres, i sobretot, adolescents. El consell assessor està format per joves de manera que empoderen molts els nois i noies” comenta Pulido. Amb aquesta iniciativa, qualsevol sospita de grooming es pot denunciar a través de la pàgina web i la policia pot actuar immediatament. A més, és un portal informatiu on els infants i adolescents poden formar-se des de ben petits.

Veient l’èxit provat d’aquest programa, els experts creuen que s’hauria d’impulsar quelcom semblant a Espanya. “Seria necessari que hi hagués un número estatal per denunciar aquest tipus de casos” afirma la Fundació Alia2, que fa molt temps que col·labora amb ministeris i treballa per aquesta causa, però sense obtenir solucions reals.

La falta d’un programa estatal ha generat la necessitat que les organitzacions desenvolupin eines per tal de fer-hi front. Així doncs, les funcions d’aquest tipus d’organitzacions són donar suport a través de les seves pàgines web, oferir línies d’ajuda per denunciar el problema, fer xerrades de prevenció i compartir fortes campanyes audiovisuals a la xarxa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]