04.07.2016 - 11:01
|
Actualització: 04.07.2016 - 19:53
El govern ha homenatjat aquest matí els voluntaris catalans de la Legió Estrangera que van morir a la batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. Encapçalats per Camil Campanyà, els combatents lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat. Les delegacions catalana i espanyola han participat per separat a l’homenatge, malgrat que en un principi les autoritats franceses volien que el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, s’integrés en la comitiva espanyola. La pressió dels batlles de la zona va fer rectificar les autoritats franceses.
El conseller, acompanyat del delegat de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada, ha fet una ofrena floral amb la senyera al monument dedicat als soldats morts a la batalla. Després s’ha entregat una rèplica de la medalla al valor dels catalans —exposada al museu de la Legió Estrangera a Marsella— a Bernard Lictevout, batlle de Belloy-en-Santerre, i s’ha inaugurat una placa a la façana de l’ajuntament en honor de Camil Campanyà. A la mateixa façana hi ha una placa dedicada a Alan Seeger, un poeta estatunidenc, que també va combatre al poble.
📷 El Govern homenatja avui a França els voluntaris catalans que van lluitar a #Somme100 amb la Legió Estrangera. pic.twitter.com/lKD7Ng2TP3
— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) 4 de juliol de 2016
📷 Voluntaris catalans van defensar a #Somme100 els ideals democràtics contra l’autoritarisme dels vells imperis. pic.twitter.com/aJKI3hpwwd
— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) 4 de juliol de 2016
La cerimònia ha inclòs un concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona i la lectura de poemes de Campanyà. A l’homenatge hi han assistit consellers i militars txecs, alemanys i estatunidencs.
La batalla del Somme
Els dies previs a la batalla del Somme, l’artilleria britànica va bombardar sense descans les línies alemanyes. La llegenda diu que les explosions eren tan potents i freqüents que se sentien de Londres estant. L’1 de juliol de 1916 els aliats van començar l’ofensiva terrestre perquè creien, erròniament, que les defenses alemanyes no havien resistit el bombardament. L’ofensiva es va enquistar –no es va acabar fins al novembre– i va esdevenir una carnisseria. Anys més tard, alguns soldats alemanys recordaven amb remordiment com era senzill de metrallar els soldats aliats que sortien de les trinxeres. El 4 de juliol, només al poble de Belloy-en-Santerre, van morir nou-cents membres de la legió estrangera; entre ells, cinquanta catalans, Camil Campanyà inclòs.
L’ofensiva va deixar Belloy-en-Santerre reduït a poc més que ruïnes i pols. Un cop silenciades les armes i, com a homenatge als catalans que havien perdut la vida, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona van contribuir a reconstruir la ciutat. Concretament, van finançar el nou ajuntament, l’església i el memorial als caiguts. Els principals carrers del poble, com a agraïment, s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone. A la façana de l’ajuntament, a més, hi ha una placa en honor a Camil Campanyà.
