El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya. Després de recórrer contra la llei 24/2015, suspesa en part pel Tribunal Constitucional (TC), ara ha posat el focus sobre la llei 4/2016. L’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat a la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.

La nova llei antidesnonaments es va aprovar per unanimitat el 22 de desembre, i era la resposta del parlament al recurs del govern espanyol contra la primera llei. Ara el govern espanyol ha obert un procés de negociació, el pas previ per a recórrer al TC, perquè considera que l’actual normativa també pot ser inconstitucional.

Meritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, ha assegurat a l’ACN que el govern català estava tranquil respecte de la viabilitat de la llei, que té l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre més. ‘No té cap sentit que el govern de l’estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables’, ha lamentat. I ha afegit que l’escrit de govern espanyol era una amenaça clara i un atac a les competències del govern català: ‘Si creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que promogui la protecció de les persones més vulnerables?’

Els articles qüestionats
El govern espanyol discuteix la constitucionalitat de deu articles de la llei. La major part (els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) fan referència a l’àmbit de la mediació per a resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, aspecte que es va recuperar a través del codi de consum. En aquest sentit, Borràs assegura que l’articulat és bàsic i fonamental i recorda que el TC va aixecar la suspensió del codi de consum perquè no hi va percebre cap inconstitucionalitat, ja que es tractava d’una mediació voluntària per les dues parts.

També considera inconstitucional l’article 16, referent al reallotjament obligatori amb lloguer social. Aquest article estableix un sistema temporal que preveu d’ajudar les famílies que seran desnonades aviat, i es fixa un lloguer per a tres anys, termini ampliable tres anys més si es considera necessari pel context social i econòmic. Segons el govern espanyol, aquest punt incideix directament en la regulació del contracte de compravenda i pot afectar el contingut essencial de la propietat. ‘El govern de l’estat torna a protegir les entitats i els qui tenen més, i no pas els més vulnerables’, s’ha queixat Borràs.

Relacionat estretament amb el punt anterior, l’últim àmbit afectat fa referència a la cessió temporal obligatòria de l’ús de pisos buits que pertanyin a entitats financeres. Correspon als articles 15 i 17. En l’anterior llei 24/2015, s’atorgava potestat a les administracions –ajuntaments, en primera instància i, si no tenien capacitat, la Generalitat– per a obligar les entitats financeres a cedir pisos per a tres anys. Per a evitar el vet del TC, la llei 4/2016 preveu que la Generalitat expropiï l’ús d’habitatges a bancs i grans propietaris per a un període d’entre quatre i deu anys per a finalitats socials. Un jurat fixaria el preu de l’expropiació, al qual caldria restar el cost de la rehabilitació de l’habitatge. Borràs diu que el govern pateix pel fet que es qüestioni una part de la llei que considera bàsica ‘en cas de necessitat i d’urgència’.

A més d’aquests deu articles, el govern espanyol també considera que podrien ser inconstitucionals les disposicions addicionals segona i cinquena i les disposicions finals primera, tercera i sisena.

La llei, que ja està en marxa, estableix més municipis amb demanda acreditada d’habitatge social on es poden aplicar tots aquests instruments. En preveu 234, xifra que triplica els 72 municipis previstos en la llei 24/2015. També preveu una partida de 14 milions d’euros per a expropiar l’ús d’uns dos mil habitatges arreu de Catalunya i la creació de la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emergència Social, amb l’objectiu de coordinar les administracions a l’hora d’establir mecanismes de solució de conflictes i aplicar les mesures d’acció protectora establertes. A hores d’ara s’han format més de mil cent persones del món local perquè apliquin la llei.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]