El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen. Romeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’. La placa, escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni ‘de l’autèntic horror’, ha explicat Romeva. L’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Triangle Blau i l’ambaixada espanyola a Àustria han participat en l’ofrena floral.

Amb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva. De fet, el text de la placa, ‘Tot el dolor d’un poble’, fa referència ‘al deure global’ de reivindicar la memòria històrica, ja que ‘només amb una memòria històrica compartida i divulgada’ es podran evitar que ‘els fantasmes del passat es repeteixin’, ha explicat Romeva.

El conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d’Àustria i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l’any 1937, que va ingressar a Mauthausen l’any 1942 i va morir dos anys després a mans d’un oficial. ‘Cal reconèixer el rol de tants supervivents que han fet de transmissors perquè d’altres que no vam viure la barbàrie no ho oblidem’, ha continuat Romeva, citant també Francesc Boix i Antoni García i destacant la seva contribució al judici de Nuremberg. Romeva també ha fet una crida a ‘reaccionar d’una manera especialment contundent davant qualsevol símptoma que permeti visualitzar una ideologia semblant’ a la que va conduir a l’holocaust.

La batllessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, també han participat en l’acte, així com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Estat Català, Triangle Blau i diversos escolars catalans de visita al camp. El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del Lofoten Duo, ha interpretat El cant dels ocells de Pau Casals, Kaddish de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rajamim.

En un segon pla, l’ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero, també ha contribuït a l’ofrena floral, en un espai que no compta amb cap placa oficial del govern espanyol. ‘Un homenatge del govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, per descomptat, amb el govern espanyol’, ha explicat Carnero a l’ACN, recordant que ‘el missatge de Mauthausen’ és que tots els que van morir al camp ‘defensaven idees diferents’ però que els unia ‘el patiment’, fet que genera ‘una fraternitat universal’.

72è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen
Aquest cap de setmana s’han commemorat els 72 anys de l’alliberament dels camps de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, els més importants d’Àustria. Delegacions governamentals i civils de tot el món que s’han desplaçat a la regió durant tota la setmana, especialment diumenge, per assistir als actes commemoratius.

El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir. Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.

Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics. A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.

D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.

Dissabte, Romeva va defensar al camp de Gusen la voluntat de Catalunya ‘d’ajudar a construir una Europa millor’ que deixi de banda ‘la por i l’odi’ del passat, davant centenars de persones i delegacions d’arreu del món. L’acte del memorial de Gusen també va comptar amb la presència del president federal d’Àustria, Alexander van der Bellen.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]