El fiscal s’oposa a la prescripció dels delictes contra l’ex-tresorer de CDC

El fiscal del ‘cas Palau’, Emilio Sánchez-Ulled, i l’acusació popular de la FAVB s’han oposat aquest dijous a la prescripció del delicte de tràfic d’influències del qual està acusat l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar, com va demanar aquest dimecres la seva defensa. Segons el fiscal, el tràfic d’influències està connectat al delicte de blanqueig de capitals, i per càlculs de les possibles penes, no hauria prescrit. Tampoc hauria prescrit el mateix delicte pels exresponsables de Ferrovial.

En una intervenció d’una hora, el ministeri públic ha respost a totes les qüestions prèvies presentades per les defenses aquest dimecres. Ulled s’ha oposat a la majoria d’elles, com el suposat trencament de la cadena de custòdia d’arxius informàtics de la secretària personal de Millet. El fiscal ha explicat que en el registre practicat el juliol del 2009 al Palau, ordenat pel jutge, els tècnics van copiar el contingut de l’ordinador d’Elisabet Barberà en un CD, i després al seu propi ordinador. Més tard es van adonar que el CD s’havia deteriorat i no el van poder copiar als ordinadors del jutjat. Per això, el setembre del 2009 es va fer una còpia notarial dels arxius ubicats a l’ordinador dels pèrits, i el març del 2011 es va tornar a copiar l’ordinador del Palau, tot i que es van haver de descartar alguns arxius introduïts després del registre policial. Per tot això, el fiscal creu que la prova és plenament vàlida, tot i que ha admès que es podria qüestionar la seva fortalesa com a prova.

A més a més, el fiscal s’ha oposat a dispensar bona part dels acusats d’acudir a cadascuna de les 50 sessions del judici, com havien sol·licitat. Segons ell, el calendari del judici, fins a finals de juny, és prou ‘esponjós’ com perquè els acusats, alguns dels quals autònoms i empresaris, no hagin de desatendre completament les seves obligacions professionals. Ulled ha recordat que el dret de defensa és ‘irrenunciable’ i per tant només es podria donar permís per no assistir a les sessions per ‘raons greus de salut’, raons que de moment no han al·legat ni Millet, ni Montull, ni Osàcar, els acusats més veterans. Per a qui sí que s’ha mostrat favorable a no haver d’acudir a totes les sessions ha estat per als representants de les responsables civils subsidiàries, empreses utilitzades per Millet i Montull per desviar diners, algunes de les quals vinculades familiarment però que estan en liquidació. ‘No sé com es pot argumentar, però hi estic d’acord’, ha dit. Ulled també s’ha oposat al fet que els acusats declarin al final de tot del judici, com va demanar un advocat.

Per la seva banda, Solà, de la FAVB, ha explicat que en algun moment de la instrucció de la causa, la pressió social i mediàtica era tant gran per acabar-la i arribar a judici, sobretot cap a l’any 2013, que van decidir no presentar recursos contra algunes decisions judicials, tot i no estar-hi d’acord, o no demanar més diligències d’investigació, com la investigació de possibles donacions a la delegació catalana de la FAES.

A l’únic acusat a qui el fiscal i la FAVB han donat la raó ha estat l’empresari publicista Ramon Marc Martí, que va demanar la prescripció de l’acusació contra ell. Les dues acusacions han admès que per 20 dies, el delicte està prescrit, i per tant s’extingeix la responsabilitat criminal personal, però han recordat que les suposades falses factures que va presentar al Palau de la Música segueixen a la causa i es podran utilitzar per acusar altres persones.