06.03.2020 - 06:00
L’associacionisme cultural treballa per a la cohesió i el progrés social. Segur que moltes vegades hem sentit o llegit aquesta frase o d’altres de molt semblants. Les entitats que conformen el gran col·lectiu de la cultura popular acostumem a utilitzar-les en articles, conferències, parlaments o xerrades informals. Ho fem conscients de la transcendència històrica i actual que el moviment associatiu té en la vertebració del país. I certament, les diem amb un orgull comprensible, fins i tot completament justificat, que tanmateix sovint ens impedeix fer la suficient autocrítica sobre com podem ser més útils en aquells sectors de la població que sofreixen desigualtats estructurals.
En l’estudi ‘Les dones a l’associacionisme cultural català. La incorporació i la participació de les dones en la cultura popular’, Núria Roca Samon fa un diagnòstic precís sobre les causes que impedeixen la igualtat efectiva en els col·lectius de cultura popular. Per què, malgrat conformar el 51% de les bases socials de les entitats, les dones només representen el 26,8% de les Juntes Directives de les federacions nacionals? Xifres lleugerament superiors a les de fa algunes dècades, però clarament insuficients. Les conclusions de la investigació, finançada per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, ajuden a comprendre aquest biaix.
Llegeix l’editorial sencer a Tornaveu fent clic aquí
