El cap de setmana el president Puigdemont va ser escridassat al barri de Llefià, a Badalona, per un grup d’assistents a un acte de la festa major. I ahir en l’acte de record de l’atemptat d’Hipercor també va haver-hi alguna protesta quan una dotzena d’individus amb samarretes de la Legión es van encarar amb ell mentre parlava. El to de les protestes potser era inadequat, sobretot en l’acte d’ahir, però les protestes eren perfectament legítimes i això tothom ho hauria d’assumir.

En qualsevol país democràtic el govern resta sotmès a la crítica i a la protesta, sempre. I ha d’entomar-la amb calma, com una part de la seua feina. Tota protesta naix de la necessitat que algú té d’expressar el seu desacord amb la posició política d’altri. I en aquest sentit tota protesta és una forma de participació en el debat públic. Evidentment que hi ha regles que poden limitar la protesta, bàsicament per a evitar accions violentes. Però com més respectuós és un país amb el dret de protesta, generalment més democràtic és el seu funcionament i més sana, intel·lectualment parlant, la seua societat.

Que la protesta després puga ser magnificada o manipulada és una altra qüestió, separada de la protesta pròpiament dita. Si hi ha ningú que vulga veure en aquests dos fets alguna cosa més, té tot el dret de fer-ho i de bastir-hi una teoria i tot. El temps ja posarà les coses a lloc, quan s’impose la visió de conjunt i es veja amb claredat què representa aquella protesta concreta en el conjunt de la societat. Si és realment majoritària o només l’expressió d’una minoria. Tant si és l’una cosa com l’altra, la protesta serà igual d’important: una protesta no desmereix perquè siguen pocs els qui hi participen. Però evidentment la reacció no pot ser igual que si fossen molts.

Així doncs, que proteste tothom qui vulga protestar i que proteste tant com li calga. És un dret i aquesta consideració no admet matisos ni interpretacions de cap mena. A més, no us sembla que faríem el ridícul si intentàssem construir un país nou a còpia d’ofegar-ne o menystenir-ne una part?


[Bon Dia] –En aquests temps en què tothom pot publicar informació a les xarxes, una piulada ha aclarit qui eren els qui s’havien encarat amb Puigdemont. Per contextualitzar la fotografia, afegim que la piulada és d’un membre de l’equip del president.

 

–El lector deu recordar que la setmana passada vam explicar el referèndum que diumenge s’havia de fer a Moutier per a decidir si aquesta ciutat del cantó suís de Berna modificava la frontera i passava a integrar-se al cantó del Jura. Diumenge us vam explicar també que els ciutadans de Moutier havien decidit de canviar de cantó. Tot normal, en el context d’una decisió emmarcada en el dret d’autodeterminació que la Confederació Helvètica practica impecablement des de fa quaranta anys per a resoldre la qüestió del Jura. Bé, doncs si voleu llegir el comunicat (en francès) del cantó de Berna acceptant el veredicte de les urnes us assegure que sentireu una gran enveja.

–Avui publiquem un reportatge que explica com l’extrema dreta organitza vaixells que volen destorbar expressament les tasques de rescat d’immigrants i refugiats a la Mediterrània. És terrible fins i tot que s’hi puga pensar, en fer una cosa així. És un símptoma molt preocupant que a Europa hi haja organitzacions com aquestes. Hauria d’haver-hi una manera d’aturar-los, d’impedir-los les activitats, ni que fos al·ludint a l’evident perill que impliquen per a la navegació.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]