El festeig creixent entre la monarquia i Vox

TEMA DEL DIA
Neutralitat. Les notícies de la família reial espanyola fa temps que han deixat les pàgines de la premsa rosa per aparèixer com més va més a les de política. Aquestes darreres setmanes, dos membres d’aquella família s’han deixat veure en actes convocats per Vox o en què aquest partit participava. Són els fills de la infanta Elena i Jaime de Marichalar, Froilán i Victoria Federica. No és cap anècdota, perquè formen part de la casa reial espanyola i, per tant, els seus actes resten subjectes a una suposada neutralitat fixada per la constitució, una neutralitat que la monarquia espanyola va perdre fa molts mesos, concretament amb el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre de 2017. Però ara han travessat la ratlla de participar en un acte de partit, que és d’extrema dreta, cosa que agreuja el gest, perquè és prou indicatiu de quines poden ser les simpaties de la casa reial o, si més no, d’una part.

Froilán Marichalar va assistir a la manifestació de la plaça de Colón de Madrid del 10 de febrer, amb el seu grup d’amics, amb una bandera espanyola a la mà. En teoria va demanar permís a la Zarzuela per a assistir a aquella manifestació contra Pedro Sánchez, on es va cridar ‘Puigdemont a la presó’ i més consignes poc edificants. Tan bon punt es va fer públic, la casa reial espanyola va negar haver rebut cap petició de Froilán Marichalar, i el va excusar recordant que, a més de Vox, també convocaven la manifestació el PP i Ciutadans. Però quan encara no s’havia esvaït la polèmica per Froilán, la seva germana Victoria Eugenia va assistir a una festa míting de Vox que es va fer divendres al Teatre Barceló de Madrid. Amb les eleccions convocades, era un acte electoral, en el qual Santiago Abascal va fer de DJ posant l’himne espanyol, cosa que va encendre la platea. La casa reial espanyola ha negat que hi assistís, tot i que fonts presents ho confirmen. De fet, també s’hi esperava la presència de Froilán, però no va aparèixer. Aquesta vegada els controls de la casa reial devien funcionar millor.

Ja fa temps que el protagonisme de Felipe VI en l’operació d’estat contra l’independentisme l’ha convertit en un actor més del conflicte. I els seus discursos abrandats defensant la unitat d’Espanya són aplaudits sense miraments per Santiago Abascal, que no amaga la simpatia pel monarca. La simpatia és mútua, perquè la monarquia espanyola veu en Vox un puntal per a assegurar-se la supervivència en un moment en què és clarament qüestionada, no tan solament a Catalunya, sinó també a Espanya, on el republicanisme va creixent. Un dels eixos del discurs d’Abascal és defensar el manteniment de la monarquia i combatre el republicanisme a còpia d’atacar Podem, l’únic partit d’àmbit estatal que reclama la instauració d’una república a Espanya.

A les xarxes, Abascal ha arribat a dir, contestant a Pablo Iglesias: ‘La monarquia serveix perquè algú com tu no sigui president.’ Vox usa de manera partidista la monarquia i de moment no sembla que hagi rebut cap toc d’atenció perquè deixi de fer-ho. En una altra ocasió va respondre a un article d’Iglesias que qüestionava la monarquia amb una defensa contundent: ‘Per a què serveix la monarquia? Perquè algú com tu, Pablo “Mesquites”, devorat per l’odi i l’ambició, no assoleixi la presidència del govern. Només per això, visca el Rei!’ Uns termes en què barrejava l’insult i la xenofòbia, i la casa reial tampoc els ha desautoritzats.

Aquesta sintonia creixent entre la monarquia espanyola i Vox no es constata únicament en la política espanyola, sinó també a la premsa internacional. El diari The New York Times va advertir en un article que Vox predica ‘valors molt arrelats en la monarquia espanyola’, entre els quals esmentava la unitat d’Espanya, les corregudes de bous, la reivindicació de Gibraltar i les ciutats de Ceuta i Melilla, i el rebuig a l’avortament. Malgrat això, avui Vox ha fet un acte al Parlament Europeu, tot i les protestes d’un grup de treballadores d’institucions de la UE contra del masclisme. No és tan sols la monarquia espanyola que està disposada a emblanquir l’extrema dreta per salvar-se. Sembla que Antonio Tajani també cerca els seus vots per ser reelegit president de la cambra.

MÉS QÜESTIONS

El president de Castella – la Manxa critica l’avançament electoral de Puig. Picabaralla entre barons socialistes. El president de Castella – la Manxa, Emiliano García-Page, ha criticat Ximo Puig, que va avançar les eleccions valencianes per fer-les coincidir amb les espanyoles. García-Page ha explicat que ell no hauria pres aquesta decisió encara que l’estatut manxec li ho permetés, perquè, del seu punt de vista, ‘no s’ha de barrejar el debat’ entre l’una convocatòria i l’altra. Els electors –diu– han de jutjar els seus dirigents per l’àmbit que han estat escollits. Com a exemple ha explicat que ell discutirà amb els altres candidats a la presidència de Castella ‘i no amb Quim Torra’. Un exemple que no és pas gratuït. La resposta de Puig ha estat concisa, per a evitar polèmiques estèrils, i s’ha limitat a explicar que ell només discutirà d’una cosa amb Garcia-Page: ‘del transvasament Tejo-Segura, que intenta boicotar, per defensar els regants d’Alacant’. El president ha recordat que el País Valencià és una autonomia ‘de primera’ i que pot decidir el seu calendari electoral, ‘un anhel d’ençà dels temps de la transició que ara hem aconseguit de plasmar’.

L’abstenció de Compromís permet d’aprovar el pressupost de l’Ajuntament d’Alacant, governat pel PP. Els tres regidors del grup municipal de Compromís a l’Ajuntament d’Alacant s’abstindran en el ple que votarà el pressupost de 2019 elaborat per l’equip de govern del PP. La decisió va ser acordada en una reunió de l’executiva local i es va adoptar per a no blocar la ciutat. Després de saber aquest canvi de posició, l’equip de govern ha convocat el ple per a aprovar els comptes dilluns a les 9.30. El portaveu de Compromís a l’ajuntament, Natxo Bellido, ha recriminat al PP que en la negociació per a aprovar els comptes els exclogués, cosa que, al seu judici, ha derivat en una ‘situació de blocatge que evidencia la incapacitat i la feblesa’ de l’equip de govern per a aprovar els seus comptes. Bellido ha afegit que, malgrat el sectarisme del PP cap a Compromís, la seva executiva havia acordat solidàriament de desblocar el pressupost per a evitar que la regidora trànsfuga, Nerea Belmonte, fos qui acabés decidint: ‘No és bo que el transfuguisme marqui les majories’, com ja va passar –ha recordat–, en la votació del batlle, en què donà la vara de comandament a Luis Barcala (PP).

Torna a Palma l’últim vaixell que salvava refugiats a la Mediterrània. El vaixell de salvament de l’ONG Sea-Eye, Alan Kurdi, ha arribat al port de Palma aquest matí. És la darrera embarcació que vetlla pel compliment dels drets humans en aigües internacionals al nord de Líbia. Ha hagut de tornar pel mal temps després de dinou dies. Hi viatjaven membres de l’ONG alemanya Sea Eyes i de l’espanyola Proem-Aid: una infermera, un mariner i dos bombers. No han trobat cap embarcació amb migrants a la deriva i no han pogut fer cap salvament. Amb la tornada d’aquesta embarcació a Palma, ara mateix no en queda cap que faci salvaments a la Mediterrània. Totes són atracades en diferents ports: una a França, una a Itàlia i dues a l’estat espanyol –l’Open Arms i l’Aita Mari, que no tenen permís del govern espanyol per a salpar. Els tripulants de l’Alan Kurdi s’han preparat per a qualsevol situació. Han conviscut dues setmanes i mitja, fent exercici físic i sense abaixar la guàrdia. L’estiu passat van arribar a Palma 17 de les persones salvades per l’Aquarius. A l’alberg de Son Rapinya, n’hi continuen 8, acollides al programa de la Creu Roja.

El cost de les transferències bancàries internacionals es redueix a Andorra. Les cinc entitats bancàries d’Andorra van passar ahir a formar part de la zona única de pagaments en euros (Single Euro Payments Area – SEPA), seguint l’adhesió per part del Principat el primer de març passat. A partir d’ara, els bancs andorrans podran enviar i rebre transferències, d’acord amb els esquemes d’aquest ens. El SEPA tracta dels aspectes tècnics de les transferències (instruments, estàndards, procediments i infrastructures comunes) i crea un escenari harmonitzat que implica que, tècnicament, no hi hagi diferències entre els pagaments nacionals i internacionals, que es faran amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència. Aquesta harmonització i homologació de les transferències implica una reducció considerable en el cost que fins ara tenien els pagaments internacionals entre comptes bancaris des del país. Malgrat que el SEPA no determina quines han de ser les comissions, la simplificació i l’agilitament dels tràmits en reduirà el cost. Després de les transferències, els bancs andorrans s’aniran adherint progressivament a la resta d’esquemes SEPA, com ara les domiciliacions bancàries, a les quals s’integraran a partir del primer de gener del 2020 d’acord amb allò que estableix la legislació andorrana, i les transferències de crèdit instantànies.

LA XIFRA
1,40 metres fa la paret que va haver de saltar la secretària judicial Montserrat del Toro el 20 de setembre de 2017 per passar del Departament d’Economia al Teatre Coliseum, a Barcelona, i evitar la concentració que hi havia davant la conselleria.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de març de 1492 naixia a València Joan Lluís Vives, un dels màxims representants de l’humanisme europeu i figura cultural destacada. Explorà nombroses disciplines, des de l’educació a la religió, passant per la moral, la pedagogia, la política i la filosofia.