El Consell retira 12 plaques commemoratives de Blasco, Carlos Fabra i Hernández Mateo condemnats per corrupció

  • El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha destacat que, fins a hui, s'han retirat un total de 12 plaques commemoratives de dependències de la Generalitat i municipals on apareixia el nom de persones que havien ocupat un càrrec públic i "han estat condemnades per sentència judicial ferma per corrupció, delictes contra la hisenda pública i la seguretat social o per delictes contra l'administració".

VilaWeb
Redacció
17.06.2016 - 19:10
Actualització: 18.06.2016 - 14:08

VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)

El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha destacat que, fins a hui, s’han retirat un total de 12 plaques commemoratives de dependències de la Generalitat i municipals on apareixia el nom de persones que havien ocupat un càrrec públic i “han estat condemnades per sentència judicial ferma per corrupció, delictes contra la hisenda pública i la seguretat social o per delictes contra l’administració”.

En concret, Alcaraz ha assenyalat que es tracta de set plaques retirades de l’exconseller de Solidaritat, Rafael Blasco, condemnat a sis anys i mig de presó per frau d’ajudes al Tercer Món; altres quatre de l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau a la Hisenda Pública i una altra de l’exalcalde de Torrevella (Alacant) i exdiputat del grup popular en les Corts Valencianes Pedro Àngel Hernández Mateo condemnat a tres anys de presó pels delictes de falsedat documental i prevaricació.

El conseller Alcaraz ha realitzat estes declaracions durant la seua compareixença a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts per a explicar el grau d’execució de les mesures adoptades pel Consell per a la retirada de plaques de polítics corruptes en la Comunitat.

Per al titular de Transparència, la retirada d’estes plaques d’edificis públics té “un contingut simbòlic fonamental per a la regeneració democràtica de la Comunitat”.

Segons ha explicat, esta iniciativa, aprovada pel ple de Les Corts el passat 15 d’octubre, ha estat possible gràcies a la col·laboració d’ajuntaments, diputacions i ciutadans que han identificat moltes plaques ja que, “no hi ha cap tipus de registre en el qual consten les plaques que s’instal·len ni els noms que apareixen en elles”, ha afirmat el conseller.

Per esta raó, Transparència ha estat en contacte amb totes les conselleries per a identificar les plaques d’edificis que depenen de la Generalitat per a procedir a la seua retirada, a més de remetre una carta als 542 ajuntaments i les tres diputacions provincials de la Comunitat en què els demanava suport en esta tasca.

Concretament, les plaques retirades de dependències de la Generalitat són: sis amb el nom de Rafael Blasco, situades al centre de Rehabilitació d’Integració Social (CRIS) de Ciutat Jardí de la ciutat d’Alacant, al centre Especial d’Assistència a Majors (CEAM) d’Ontinyent, al CRIS Sant Pau de Valencia, a la Residència de Majors Velluters de València, al centre de Salut de Bellreguard i a la Ciutat de la Justícia d’Elx.

Alhora, s’ha retirat una placa amb el nom de Pedro Hernández Mateo, situada al Pantalà Esportiu del Port de Torrevella i una altra de Carlos Fabra, situada a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

PLAQUES RETIRADES DE DEPENDÈNCIES MUNICIPALS

D’altra banda, Alcaraz ha explicat que existixen distincions que figuren en edificis públics que no pertanyen a la Generalitat, en els que “no podem obligar que retiren plaques dels seus edificis ni tampoc tenen l’obligació de comunicar-nos motu propi si ho fan”, ha subratllat el conseller.

Tot i això, ha destacat que tenen constància que en molts municipis s’ha procedit a retirar les plaques dels seus edificis sense necessitat de comunicar-nos-ho.

Es tracta de quatre plaques: tres amb el nom de Carlos Fabra, situada a l’Auditori Municipal de Navaixes i al pavelló Poliesportiu de Vinarós i a la casa consistorial de Morella i una altra amb el nom de Rafael Blasco, a l’Oficina Amics de Callosa d’a Sarrià.

També ha detallat que existixen denúncies ciutadanes sobre l’existència de plaques amb noms de condemnats per corrupció que consten en dependències d’ajuntaments o diputacions als quals s’han traslladat les esmentades denúncies però que, tot i això, no han informat de si han actuat o no, “entitats governades actualment pel PP”, ha matisat el conseller Alcaraz.

En concret, es tracta de plaques amb el nom de Carlos Fabra, al parc rural d’Eslida i el parc de bombers d’Orpesa –dependents de la Diputació de Castelló– i en la Plaça Major, al CEAM, en el nucli antic i en una rotonda, a la localitat d’Orpesa.

Alhora, ha lamentat que existixen plaques amb el nom de l’exalcalde de Calp Javier Morató Vives, que no tenen constància de la seua retirada, a la Plaça del Mediterrani, Puente del Puerto, Jardí del Pou, Rotonda de la Llum i Plaça de Manuel Miró, a Calp.

“NO ÉS UN TEMA TANCAT”

Durant la seua intervenció a la Comissió, el conseller ha explicat que continuen en esta iniciativa, ja que “no és un tema tancat, sinó que requerix de la nostra atenció continuada perquè, a mesura que vagen dictant-se sentències fermes per corrupció, procedim en el mateix sentit que hem actuat fins ara”.

CODI DE BON GOVERN

D’altra banda, el conseller de Transparència ha comparegut també per a explicar el Codi de Bon Govern, aprovat fa poc mitjançant decret del Consell, del qual ha destacat que es tracta del primer dels quatre decrets que desenvoluparan la Llei de Transparència perquè per al Consell “era prioritari reforçar els vincles de confiança entre els ciutadans i les institucions”.

Alcaraz ha explicat que el Codi incidix en la qualitat institucional i el control democràtic per a aconseguir “unes institucions íntegres i transparents, en les que a més la participació ciutadana tinga un paper destacat”.

D’esta manera, ha subratllat que el Codi de Bon Govern és una norma “especial” perquè combina normes de conducta i principis ètics que busquen més la prevenció i la persuasió que la dissuasió en els qui ho han de complir, a més de posar especial èmfasi en la responsabilitat política.

Ha incidit que es tracta d’un instrument “viu i flexible” que, sense perdre força jurídica, “pot ser revisat i adaptat en el futur”.

Després de fer una repassada per l’estructura i normes de conducta del Codi, el conseller ha afegit que “és obligatori per als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i per al sector públic”, fet que suposa que un total de 138 persones estan obligades per este decret, dels quals 90 són alts càrrecs; 37 amb funcions executives al sector públic instrumental; i 11 amb contractes d’alta direcció del sector sanitari.

Entre les principals novetats relacionades amb el Registre d’Activitats i de Béns i Drets Patrimoniales de Altos Cargos de la Generalitat, el conseller ha ressaltat que ara s’han de presentar tres declaracions: activitats, béns i drets patrimonials i també rendes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any