08.12.2018 - 01:50
|
Actualització: 08.12.2018 - 14:23
El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín s’ha presentat avui al Teatre Nacional Flamenc de Brussel·les. L’acte, conduit per l’actriu Sílvia Bel, ha explicat l’estructura institucional del Consell, el reglament electoral i el calendari. A les 15.00 començarà, a la sala La Tentation, el Festival Cityzen, dotze hores de música per la llibertat, en què actuaran Valtònyc, els Catarres, Gerard Quintana i molts més.
'En aquesta etapa fundacional, a part dels que som membres nats per l'acord d'investidura, que són tots els consellers, hem demanat a més gent que formin part del Consell per la República', diu Puigdemont. Pugen a l'escenari els membres del govern de Torra i Aragonès, els consellers exiliats, la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, l'advocada Neus Torbisco i el portaveu de Demòcrates Toni Castellà.
Puigdemont: 'Necessitem molta gent al darrera, molts ciutadans que vulguin fer-se ciutadans de la República. Aquesta és la millor carta de presentació al món quan hàgim de demanar el reconeixement'. Segons diu, el Consell és el millor instrument per ensenyar al món 'que volem ser República', però també una nova manera de gestionar.
El president es dirigeix 'a tots aquells que ens demaneu què cal fer': 'Diguem-los que s'apuntin al registre de ciutadania republicà. És una mobilització permanent, unes credencials que podem ensenyar pel món'.
'Avui presentem la llavor de la tercera victòria: fer-nos més lliures de la seva repressió'. Puigdemont demana que li quedi clar a tothom: 'El Consell per la República és lliure'. Diu que només depèn d'aquells que en volen ser part i que pot fer allò 'que les nostres institucions no poden fer'. 'El Consell per la República anirà allà on les nostres institucions no poden. I ho farem'.
'Avui la societat catalana ens observa molt atenta a l'espera de les noves passes que hem de fer'. Puigdemont diu que han demanat als ciutadans moltes coses, i que les han fet totes. 'Us heu posat samarretes de tots els colors possibles, heu anat d'una punta a l'altra del país, heu anat a votar quan us ho hem demanat, us hem demanat que imprimiu paperetes, que us poseu llaços grocs i us hem demanat que sigueu enginyosos a l'hora de protestar i ho heu fet. I us n'hem de donar les gràcies'.
Ara, reconeix que la societat demana una única cosa: la unitat. 'Hi ha un clam per la unitat que recorre Catalunya, i l'hauríem d'escoltar. Si no ho fem, des de la política tenim poca autoritat moral per dir-vos què cal fer.'
El president de la Generalitat Carles Puigdemont recorda que els dies 1 d'octubre, 27 d'octubre i 21 de desembre 'vam decidir que volem viure en una República'. 'Volem viure en un estat independent en forma de república que es governi de forma més lliure i més justa que l'estat espanyol mai no ha sabut fer en forma de monarquia'.
Puigdemont diu que 'la prova que aquesta aspiració legítima que tenen tots els pobles del món no té cabuda a la monarquia espanyola és la brutal repressió de l'1-O, la despiadada persecució dels nostres líders polítics i socials i la llibertat vigilada a que sotmeten la nostra societat en general'. 'La repressió no té fronteres, quan es reprimeix el dret de la llibertat d'expressió no es fa només pels que pensen d'una determinada manera, es fa per a tots'.
Que aquesta aspiració no té cabuda a l'estada monàrquica també es demostra, diu, en observar que durant tots els mesos de 155, amb els dirigents polítics i socials empresonats i l'opinió dels altres estats a favor és que no han estat capaços de proposar cap alternativa a la independència. 'És que no es tenen', resumeix.
'En tot aquest temps malgrat la por i la repressió hem tingut una doble victòria', diu. La primera és el referèndum de l'1-O: 'Vam votar i vam guanyar'. I la segona és que 'hem perdut la por de la repressió'.
Pren la paraula el president de la Generalitat Quim Torra, que arriba d'Eslovènia. 'Venim de veure un poble que en tot moment ens ha mostrat el seu suport incondicional, que estima la llibertat com nosaltres i que ens diu "feu-ho, que estarem al vostre costat"'. Torra diu que va ser rebut per les autoritats eslovenes gràcies a la tasca d'internacionalització que fan els exiliats.
Els catalans tenim tres grans consensos. El primer és que no ens sentim representats pel rei d'Espanya. 'S'ha acabat, no en parlem més', diu. El segon, que diu que s'ha de treballar, és que és intolerable la repressió política. I el tercer més gran consens és que sabem que això s'ha d'arreglar votant. 'Fem-ho tots, unionistes i independentistes'.
Torra diu que està convençut que 'ens en sortirem', perquè diu que 'som al costat bo de la història'. 'Vam votar la declaració d'independència i això és el punt de partida. És el que hem de fer efectiu'.
'Us he de dir que no hi ha marxa enrere en la llibertat. Els eslovens ho van tenir clar, van seguir amb totes les conseqüències. Fem-ho, perquè ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per a ser lliures.'
Lluís Puig pren la paraula per explicar en quin estat és ara la República catalana. 'La República no està subscrita a un territori físic, sinó que en formen part tots aquests ciutadans inscrits', diu. Diu que no és un lobby regit per pocs, sinó una democràcia participada.
Puig mostra en un mapa que hi ha inscrits al Consell per la República provinents d'arreu dels Països Catalans.
'Hem de fer les coses diferents i oblidar-nos de quan ens demanaven votar cada quatre anys i que siguem al sofà fent piulets', diu.
Com funcionarà el Consell per la República?
El punt de partida i font de legitimitat del Consell és el registre ciutadà. 'En ple segle XXI, la ciutadania ha de ser una decisió lliure i voluntària', diu el vídeo.
Tal com estableix l'actual acord d'investidura, el Consell disposarà d'una assemblea de representants, que tindrà un mínim de 100 membres i un màxim de 150. L'elecció d'aquests membres ha de respondre a aquests principis: radicalitat democràtica, vinculació amb les institucions catalanes, vinculació amb els ciutadans d'altres territoris,
Pel que fa a la radicalitat democràtica, una majoria dels representants seran ciutadans escollits per un sistema de llistes obertes. Tindran dret de vot i de ser elegits tots els residents a Catalunya inscrits en el registre ciutadà majors de setze anys.
Una part dels representants seran diputats del Parlament de Catalunya, i una altra regidors i batlles. És el que vincularà el Consell amb les institucions.
A banda, també estarà vinculat amb la resta dels Països Catalans, Europa i el món. Una part dels representants seran ciutadans no residents a Catalunya, que també podran votar i ser votats. 'Al Consell hi cap tothom', diu el vídeo.
També s'establirà un consell de govern, amb un mínim de 10 membres i un màxim de 20. L'assemblea de representants n'escollirà el president i aquest en nomenarà la resta de membres.
Quan es compleixi un termini mínim de sis mesos o màxim d'un any de la posada en marxa del registre ciutadà, o bé quan tingui 1 milió d'inscrits es faran les eleccions de l'assemblea de representants. Fins llavors, hi haurà una assemblea fundacional formada pels diputats i diputades del parlament que en vulguin formar part i un consell fundacional format per Carles Puigdemont. Tal com estableix l'acord d'investidura, Puigdemont en serà el president. També hi formaran part els consellers a l'exili que ho vulguin o altres membres que Puigdemont nomeni.
Comín diu que el tram final que queda serà dramàtic perquè l'estat que tenim al davant no és un estat normal. 'Han convertit la unitat territorial en una religió sinistra', diu. 'Ens hem de dir la veritat: només podem fer la independència des de la mobilització, des del carrer. Amb lluita no-violenta, però amb lluita. Amb acció pacífica, però acció. Si davant d'aquest estat autoritari presentem aquest conflicte com un pols entre les nostres institucions i les seves institucions, no ens en sortirem'.
Toni Comín: 'Les accions del Consell per la República es desplegaran en cinc àmbits'. El primer dels àmbits serà polític, que farà accions des d'un òrgan executiu. El segon serà l'àmbit internacional. Una iniciativa ciutadana europea promourà un l'activació de l'article 7 per a suspendre els drets de l'estat espanyol a la Unió Europea. 'Espanya no reuneix els requisits per a formar part de la Unió', diu. Anuncia també que treballaran en un llibre blanc per a promoure el reconeixement de la República.
L'actriu Sílvia Bel llegeix cartes de la presidenta del parlament Carme Forcadell i del vice-president Oriol Junqueras. 'Sóc a la presó per no haver censurat un debat que la societat reclamava', diu Forcadell, que afegeix que les dones han de tenir 'un paper cabdal en la lluita per recuperar les llibertats'.
La consellera Clara Ponsatí pren la paraula entre grans aplaudiments. 'A la història dels països hi ha dies constituents. A Catalunya, l'1 d'octubre ho va ser', diu. 'La proclamació d'independència continua en vigor i la constitució de la primera institució republicana n'és un pas evident'.
Ponsatí diu que 'Catalunya ha de seguir lluitant ara per a establir efectivament la República i que sigui reconeguda internacionalment'. Per a aconseguir-ho destaca la importància del Consell, que diu que 'tanca el capítol de l'autonomia'. 'Avui li diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola', diu.
Membres del govern arriben a la presentació del Consell per la República i són rebuts amb crits de 'llibertat presos polítics'
DIRECTE: Membres del govern arriben a la presentació del Consell per la República i són rebuts amb crits de 'llibertat presos polítics'https://t.co/bmdrZGyeXD pic.twitter.com/AptydvjTLG
— VilaWeb (@VilaWeb) December 8, 2018
Crits d''és Puigdemont el nostre president' a la cua per entrar al Teatre Nacional Flamenc.
Crits de “@KRLS el nostre president” a la cua per entrar a la presentació del Consell per la República a Brussel.les pic.twitter.com/tojzEx7z3H
— Marc Larroya (@larroyamarc) December 8, 2018
La CUP es desmarca del Consell per la República i avui no serà a la presentació. Segons diuen en un comunicat, 'a hores d'ara el Consell per la República no es constitueix com un ens que permeti avançar nacionalment ni socialment'. Tanmateix, diuen que la CUP 'sempre s'ha mostrat a favor d'estudiar la possibilitat de crear una institucionalitat paral·lela a recer de la repressió dels aparells de l'estat espanyol'.
Llegiu ací el comunicat sencer:
«La CUP no participarà de la presentació del Consell per la República avui a Brussel·les en tant que l'organització no vol contribuir a avalar iniciatives que parteixen des d'una lògica simbòlica, que no tenen com a objectiu central la ruptura democràtica amb l'estat espanyol i que no disposen de mecanismes de control democràtic i popular.
En aquest sentit, la CUP considera que, a partir de la informació explicada, aquesta nova institució alimenta el discurs simbòlic a l'exterior i no afronta l'element central del conflicte que viu el país que és l'exercici del dret a l'autodeterminació al territori. En aquest sentit, la formació interpreta que a hores d'ara el Consell per la República no es constitueix com un ens que permeti avançar nacionalment ni socialment.
Per altra banda i tot i que la CUP sempre s'ha mostrat a favor d'estudiar la possibilitat de crear una institucionalitat paral·lela a recer de la repressió dels aparells de l'estat espanyol, que facilités la internacionalització del conflicte i que treballés per traçar estratègies per a exercir el dret a l'autodeterminació, aquesta ha de seguir criteris de discreció, rigor, responsabilitat, mirada llarga i no han de ser espais que responguin que es moguin a partir d'estratègies de comunicació pensades per convèncer i acontentar l'opinió pública catalana.
Des de la CUP es veu l'estratègia internacional com a element cabdal per als propers mesos, on les persones exiliades hi han de tenir un paper a l'hora d'assolir una solució pel conflicte democràtic del país. Per això seguirà treballant aquest àmbit des de diversos fronts, com ja fem des de Ginebra, alhora que anirà valorant l'evolució d'aquesta nova institució, i d'altres iniciatives que puguin sorgir, per interpretar si hi ha canvis substancials o no en la seva proposta d'acció.»
L'acte a Brussel·les és la continuació de la presentació del Consell per la República que es va fer al Palau de la Generalitat el 30 d'octubre. Aleshores es va activar el registre ciutadà per a elegir els membres d'una assemblea de representants que, al seu torn, triaran el Consell per la República. Aquesta assemblea serà formada per cent membres elegits per sufragi entre tots els majors de setze anys inscrits al registre: hi haurà vint-i-cinc membres de la societat civil, vint-i-cinc electes locals, vint-i-cinc electes legislatius (del Parlament de Catalunya, del congrés i el senat espanyols i del Parlament Europeu) i vint-i-cinc residents fora del Principat.
En una intervenció per videoconferència, Puigdemont va explicar que el Consell serviria per a 'avançar per la via dels fets' cap a la independència. I va afegir: 'El Consell ha de fer república de manera desacomplexada i més lliure i segura', perquè l'estat espanyol no podrà aplicar-hi 'cap 155'.
Congrés d’Estònia: un precedent bàltic del Consell per la República
L’any 1989, un grup de ciutadans estonians va crear una organització privada, el Congrés d’Estònia, que té elements semblants al Consell per la República català creat recentment. El Congrés va nàixer impulsat per un grup que rebia el nom de Comitè Ciutadà per Estònia, el propòsit del qual era posar en qüestió la legalitat soviètica del moment tot reafirmant que Estònia tenia una legalitat anterior i superior, basada en l’Estònia independent de preguerra.
La primera tasca dels comitès va ser crear un registre de ciutadania estonià, al qual podien apuntar-se de manera voluntària tots els estonians i els russos o els descendents directes de russos que haguessin arribat al país abans del 1940, quan va tenir lloc la invasió soviètica del país. 790.000 estonians, que representaven el 60% de la població total d’Estònia, s’hi havien registrat el febrer del 1990, més de dos anys abans de la independència real del país.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va explicar dijous que la presidència de l'entitat independentista formarà part amb veu i vot del Consell per la República.
Comín va explicar ahir a TV3 que la primera de les missions de la nova institució seria aconseguir el reconeixement i el respecte del dret d'autodeterminació de Catalunya. Va afegir que Catalunya transitava cap a la república des del primer d'octubre: 'No sabem si serà un trànsit més llarg o més curt, però som en trànsit. El Consell per la República tindrà un paper cabdal en aquest camí.' També va comentar que pretenien que s'hi sentissin representats tots els demòcrates de totes les sensibilitats i que ajudés a teixir la unitat estratègica.
Cinc grans envits
Sobre el funcionament del Consell, diverses fonts consultades per VilaWeb coincideixen a parlar de cinc tasques. Cinc grans envits, de fet, que han anat preparant aquests mesos, sota la direcció política de Puigdemont i Comín, però amb una intensa preparació tècnica que ha de permetre el funcionament del Consell i, sobretot, el seu contacte directe amb la ciutadania.
El primer d’aquests envits és obvi: la institucionalització del mandat republicà sorgit de les urnes del primer d’octubre. Els partits independentistes, concorrent a les eleccions del 21-D, van acceptar explícitament l’aplicació de Mariano Rajoy de l’article 155 de la constitució espanyola. Però el Consell per la República els permet d’invocar la legitimitat que precisament el 155 va trencar.
Per això, el Consell de la República neix desvinculat completament de la legalitat espanyola i amb el resultat del referèndum d’autodeterminació com a punt de partida. Finalment, després d’haver provat diversos camins, el Consell neix com una institució privada, una fundació, amb seu a Bèlgica. Però gests com la presentació al Palau de la Generalitat posen en relleu que el format jurídic és sobretot una decisió pràctica, per quedar fora de la teranyina jurídica de l’estat espanyol. A partir d’aquí, una de les preguntes a respondre és quina serà la relació formal entre el govern de la Generalitat i el Consell, relació que volen que sigui ben visible i ostentosa.
El segon envit del Consell està molt vinculat al tercer. És crear una radicalitat democràtica nova, vinculada a l’ús extensiu de les tecnologies. Amb la vista posada en els projectes reeixits d’Estònia, el Consell impulsarà una governança de la institució basada en la presa constant de decisions pels ciutadans i en el control de l’organització mateixa. Això vol dir aplicacions de mòbils i pàgines web que permetran de fer consultes, votar, fiscalitzar la feina dels representants i fer propostes, assajant un model d’organització política que es vol precursor del de la República. Entre la premsa especialitzada s’ha parlat molt de l’ús de tecnologies blockchain, que impliquen una seguretat i confidencialitat que encara no s’ha provat gaire enlloc del món.
El quart envit del Consell serà la mobilització del país, especialment en afers antirepressius i molt vinculada a les accions que posin en marxa el govern de la Generalitat, els partits i les associacions civils. El paper de l’exili a l’hora de desmuntar el judici a Espanya és una aportació de gran valor que el Consell vol assumir i potenciar. La feina de denúncia a les institucions europees i mundials, com per exemple l’ONU, podria quedar a les seves mans per a continuar amb la feina feta fins ara.
Finalment, la internacionalització serà un altre dels grans envits del Consell per la República, basant-se sobretot en la tasca que ja fa Puigdemont. El president s’ha convertit en un assidu dels mitjans internacionals i participa constantment en actes i conferències a diversos països europeus. El Consell de la República donarà ara cobertura a aquesta activitat i la potenciarà encara més.
