La música de Xavi Sarrià, Aspencat, Pupil·les i Atupa mantè viu Estellés entre els joves

  • Els versos del poeta de Burjassot continuen vius en forma de rock, ska, reggae i rap

VilaWeb
Concert de Xavi Sarrià presentant l'àlbum 'Amb l'esperança entre les dents'
Arnau Lleonart
26.03.2018 - 22:00

Ovidi Montllor fou, sens dubte, qui més va musicar i cantar Vicent Andrés Estellés. Anys més tard, cantautors com Pau Alabajos, Feliu Ventura, Mireia Vives i Borja Penalba han mantingut la flama encesa musicant de nou els versos del poeta de Burjassot. Justament avui, Pau Alabajos comença al Teatre Micalet de València la gira del disc ‘Ciutat a cau d’orella’, on musica dotze textos d’Estellés. Tanmateix, la figura del periodista i poeta va més enllà del món dels cantautors i grups com Obrint Pas, Aspencat, Auxili o Pupil·les fa dècades que acosten els seus versos al públic juvenil.

Quan Estellés va escriure el Cant de Vicent, on es qüestiona a si mateix per què no escriu sobre València, no sabia que anys més tard el seu recorregut per la ciutat el reprendrien La Gossa Sorda a Camals mullats (‘Poetes de la nit que fan que parlen les parets / a la València de Blanquita i Estellés. / I hem fet música, mètrica , sàtira.’) i Aspencat a Quan caminàvem (‘Hui voldria ser un gran deixeble d’Estellés / Veig murals a les parets’), en sí mateix un homenatge a Mural del País Valencià, l’obra més extensa del poeta. També Obrint Pas reivindicà el poema d’Estellés a La vida sense tu, que comença i acaba amb versos del Cant de Vicent: ‘Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València. / Temies el moment.’

L’essència d’Obrint Pas —reivindicar referents valencians amb ritmes d’ska, hardcore punk, rock, reggae i folk— els va portar aviat a retre un homenatge explícit a Estellés a No hem oblidat. La cançó, que obre el reivindicatiu disc Terra (2002), es rebel·la contra l’oblit forçat de l’autor de Burjassot (‘Assumint el teu esguard / hem escollit avançar decidits a no oblidar’) i tanca amb versos del poema Assumiràs la veu d’un poble: ’Que allò que val és la consciència / de no ser res si no s’ és poble / de no ser res si no s’és lliure’, poema que també referencia Aspencat a Queden matinades (‘Ens pariren per vetllar i hem passat ja molta fam’).

Amb La flama, Obrint Pas va escriure el que ja és tot un himne de la defensa de la llengua i la cultura catalana. Una cançó que pren la flama del canigó, que es porta a tots els pobles dels Països Catalans amb el Correllengua, com a símbol d’aquesta persistència. Que la cançó, que pren la flama del canigó com a símbol d’aquesta persistència, comenci amb uns versos de Vicent Andrés Estellés és un dels elements que n’accentua la categoria d’himne: ‘No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. / No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu’.

En la seva aventura en solitari, el cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, no va deixar Estellés enrere. Sarrià recorda les vivències de l’adolescència a Amb l’esperança entre les dents (cançó que dóna nom al disc) i descriu una curiosa relació d’amor que defineix la pulsió entre el rock radical basc i la reivindicació valencianista d’Obrint Pas: ‘Tu recitaves Kortatu, jo el Llibre de meravelles’. En aquest mateix disc podem trobar, també, una versió del poema Preserve molt la meua soledat, que en el seu moment ja va musicar el seu amic Feliu Ventura. En aquesta ocasió, Sarrià la canta amb Berri Txarrak.

Els versos de Vicent Andrés Estellés també han il·luminat pel món del rap, tal com reconeix Pupil·les a Gresca (‘Som, un entre tants inspirats per Estellés’). I si Arrap es fixa en la poesia eròtica a Cadàver exquisit (’Evoquem la València eròtica d’Estellés’), Atupa canta a Poble la realitat quotidiana d’un adolescent qualsevol a la rodalia de València: ‘Que ací em pariren ací estic, I resistim. / Construint relacions entre generacions, estimant el que som. / Ací em pariren ací estic, on esforç i desig / ens demostra que canviar-ho tot amb el que tenim prop és el nostre camí.’ Saltant del rap al reggae, Auxili pren la mateixa referència però en sentit contrari, per a posar veu a un nouvingut: ‘Ací no em pariren, però ací estic, ací visc / orgullós i agraït de que em volgueres acollir.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any