Dolors Bassa acceptarà l’indult que demanarà la UGT

  • El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, va dir que tenien el 'deure moral' de demanar-lo

VilaWeb
Redacció
07.03.2020 - 21:10
Actualització: 08.03.2020 - 10:45

La consellera Dolors Bassa acceptarà l’indult que la UGT de Catalunya té previst de registrar, en cas que el govern espanyol el concedeixi. Ho anuncia en una entrevista al programa ‘Preguntes Freqüents’ avançada pel Telenotícies vespre. Bassa ha volgut diferenciar la seva voluntat d’acceptar l’indult de l’amnistia que el govern català demana a la taula de negociació i ha dit que, a diferència d’alguns altres presos polítics, la seva prioritat és ‘sortir de la presó’. ‘Jo mai no he tingut l’esperit de ser una Nelson Mandela, de passar trenta anys a la presó i ser presidenta del meu país’, ha dit. Ha dit que la UGT prepara la petició i que hi cerquen adhesions. ‘Agrairé a tothom que s’hi adhereixi’, ha afegit.

Bassa va ser condemnada a dotze anys de presó i d’inhabilitació pels delictes de sedició i malversació. Va ser secretària general de la UGT a la demarcació de Girona entre el 2008 i el 2015, quan va deixar el càrrec per encapçalar la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. Al setembre, Camil Ros, secretari general del sindicat va dir que tenia ‘el deure moral’ de demanar l’indult. ‘I no com a rendició. És una persona molt compromesa, que ens estimem molt’, va afegir.

Qualsevol persona, entitat o institució pot promoure aquesta mesura gràcia que s’ha aplicat en molts casos i que requereix una petició, una deliberació del consell de ministres espanyol i la signatura del rei d’Espanya, que és un acte degut. És a dir, no s’hi pot negar.

L’indult, a més, seria tota una desautorització del Tribunal Suprem i dels set magistrats que van redactar la sentència. Cal tenir present que, per concedir-lo, el govern espanyol ha de demanar l’opinió al tribunal sentenciador i a la fiscalia, que s’hi podrien oposar i dificultar-lo. A més, la sala tercera del Suprem té competència de revisar indults i revocar-ne. Si el Suprem no acceptés la proposta, podria implicar una gran crisi entre els poders executiu i judicial.

D’una altra banda, no extingeix el delicte pel qual han condemnat l’agraciat, sinó que es limita a eximir-lo de la responsabilitat penal. Per tant, un pres que rebi un indult pot sortir en llibertat, però es continua considerant culpable. Sovint s’ha dit que cal demanar perdó per rebre’l, però realment no figura entre els requeriments. Per últim, la mesura pot ser parcial o total. És a dir, que podrien aixecar les penes de presó però alhora mantenir les condemnes d’inhabilitació.

Sobre la taula de negociació: ‘No és gens una enganyifa’

Dolors Bassa també ha comentat l’actualitat i ha parlat de la taula de negociació, a la qual, segons que ha dit, ha estat ‘sempre’ favorable. Sobre les declaracions de la també consellera Clara Ponsatí, que la va qualificar d’enganyifa, ha dit que no ho és ‘gens’. Bassa ha aclarit que caldrà veure’n els resultats, però ha demanat de ‘no deixar passar l’oportunitat’. A més, ha defensat que ja ha produït molts avenços perquè, com ha recordat, en la primera i de moment única trobada es va acceptar que es tractava d’un conflicte polític.

‘Ens vam sentir molt soles’

Bassa també ha lamentat que tant ella com la presidenta del parlament Carme Forcadell s’han sentit ‘molt soles’ a la presó i ha criticat que, sobretot al primer mes, el focus mediàtic es va centrar en els presos homes. ‘Com pot ser que estiguéssim igual, fent les mateixes coses, i les dones no sortíssim enlloc’, ha dit. ‘Ens vam sentir molt oblidades’, ha insistit Bassa, que ha conclòs que les dones, en tots els àmbits, sempre estan ‘menys visibilitzades’. A més, ha afirmat que ni Forcadell ni ella no tenien coneixement de molts afers dels mesos previs al referèndum i la declaració d’independència que van descobrir durant el judici mateix.

Respecte de la seva sentència, en la qual li van atribuir responsabilitats de la consellera Ponsatí, ha assegurat que ‘es van vulnerar drets’ i ha avisat que ‘no pararà’ fins a poder arribar a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any