Avui, que és Dijous Gras, és el dia de la coca de llardons, les truites i la botifarra d’ou. Entre totes les dates del cicle de carnaval és precisament avui, quan la festa arrenca, que la gastronomia pren més importància. Comencem una setmana de gresca i disbauxa centrada en el menjar i en tot allò que l’envolta, perquè pel Dijous Gras són molt freqüents els concursos de truites, els berenars escolars a cel obert i els grans àpats col·lectius. Però per què es dóna tanta importància al menjar per carnaval? I per què totes les menges tradicionals de la jornada són a base de carn de porc i d’ous?

La festa de Carnaval no es pot entendre bé sense la Quaresma, que n’és el període oposat. Són quaranta dies que el calendari litúrgic cristià assenyala per preparar-se per a Setmana Santa. Comença immediatament després del dimarts de carnaval i són set setmanes en què regna l’abstinència i hi ha moltes coses prohibides. Antigament, la Quaresma l’havia de complir tothom i, doncs, el carnaval era la darrera oportunitat de deixar-se anar abans de tot aquest rigor. Un dels àmbits en què la Quaresma era especialment dura era l’alimentació, perquè prohibia el consum de carn i de productes calòrics.

Per això la dieta carnavalesca és a base de grans àpats, que contenen greix i ous. I si hi ha un producte que exemplifica perfectament els excessos carnavalescs és la botifarra d’ou, una combinació de dos productes tradicionalment prohibits. A més, aquests darrers temps el costum de ‘fer magre’ per Quaresma ha desaparegut, però les menges carnavalesques es mantenen ben arrelades.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]