Dietari de Tiana Negra 2017: La solidesa de l’equip humà i el desafiament d’arribar a tothom

  • Nou capítol del dietari de Sebastià Bennasar sobre el festival de novel·la negra catalana

VilaWeb
Sebastià Bennasar
17.01.2017 - 22:00
Actualització: 17.01.2017 - 22:51

Tiana Negra no és un festival organitzat per Sebastià Bennasar. Cal que aquest error que es comet sovint quan se’n parla quedi resolt d’una vegada per totes: Tiana Negra és un festival organitzat per l’Ajuntament de Tiana del qual jo només som el director i potser la cara visible. Ho hem explicat moltes de vegades. Un dissabte de matí, a l’extinta llibreria Catalònia –hi ha res més negre que veure com les llibreries es converteixen en fast-foods de Trumplàndia?–, la batllessa de Tiana, l’Ester Pujol, era entre el públic assistent a una taula rodona sobre la novel·la negra en català. Arran de la meva queixa continuada que mancaven més festivals i que calia donar visibilitat a la novel·la negra feta a casa nostra, al final de la taula va venir i va oferir el poble per a fer el festival. I tres mesos més tard el teníem.

Per tant, el Tiana Negra és un festival que organitza l’ajuntament i del qual un servidor no és res més que el director. Un honor i un privilegi, és clar. Però un festival com aquest no tiraria endavant sense el capital humà. Quan no hi ha grans diners són les grans persones i les bones idees les que fan que tot rutlli. I les hores de son no dormides. Això també. No ens enganyem. Tiana Negra funciona perquè hi ha un equip de professionals al darrere que donen el millor de si mateixos aquest cap de setmana i durant totes les setmanes prèvies. Tots saben qui són, començant per la batllessa i acabant pel darrer col·laborador del festival.

Però deixau-me que singularitzi en na Maria Dolors Sàrries i en Jordi Fernando aquest agraïment col·lectiu. Els editors de Meteora són part directa d’aquest festival i sempre resten a l’ombra i és just que es meresquin els aplaudiments necessaris: amb els seus vint dits han tapat tants de forats quan ha fet falta, han aportat tantes idees, han intentat democratitzar al màxim el festival implicant-hi les forces vives del poble. No els han caigut els anells per fer allò que calgués, perquè creuen en la cultura. No són una editorial especialitzada en novel·la negra, tot i que al seu catàleg en tenen i de molt bones, i el Tiana els duu molta feina i cap benefici. Però hi han estat des del primer dia i els mèrits d’haver arribat fins aquí també són seus. O especialment seus.

I, ja per acabar, deixau-me que us expliqui el desafiament d’enguany. L’ha proposat la Local, la ràdio de Tiana: retransmetre en directe tot el festival, perquè qui no hi sigui el pugui sentir. Em sembla un avenç importantíssim. La ràdio local, com no podia ser altrament, sempre ha cobert el Tiana Negra de manera impecable. Escampar-lo ara per tot el món és un petit gran regal que ens enforteix a tots. Esperem que el desafiament surti bé i gràcies una vegada més a tothom qui treballa molt perquè divendres i dissabte sigui un èxit: els encerts i els mèrits són seus; els errors, que segur que n’hi haurà, d’un servidor. Esperem que siguin pocs!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any