Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris

  • Els vídeos projectats avui no sostenen l'acusació, i haurien de fer que el tribunal decretés l’absolució i la posada en llibertat dels presos

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
28.05.2019 - 20:13
Actualització: 28.05.2019 - 20:46

Les defenses poden donar les gràcies a la fiscalia, avui, pels vídeos que ha triat i que s’han exhibit a la sala del Tribunal Suprem en el judici contra el procés. En una causa penal qualsevol, que la principal acusació projecti centenars de vídeos de càrrec, probatoris del delicte que volen demostrar, faria tremolar les defenses. Però avui no ha estat així, perquè la selecció, l’ordenació i la presentació dels vídeos que han exhibit ha permès a la sala de comprovar el tarannà molt majoritàriament pacífic de la gent que anava a votar l’1-O o que es concentrava el 20-S, i les crides repetides a la mobilització pacífica, a la protesta no violenta, que feien Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Carme Forcadell… Sembla increïble, però els vídeos dels fiscals són del tot exculpatoris, si més no amb Sànchez i Cuixart, i constitueixen una mostra magnífica d’allò que els doctors John Paul Lederach i Jesús Castañar van definir fa uns quants dies en aquesta mateixa sala d’exemple de desobediència civil i de protesta no violenta com feia temps que no s’havia vist a Europa. La fiscalia ha ajudat a fer visibles per primera vegada a molts espanyols imatges dels fets reals d’aquella tardor a Catalunya. Deuen pensar que els vídeos els afavoreixen, però projecten la imatge d’un país ocupat i reprimit amb una gran violència.

L’exemple que fa més impacte l’hem vist a la tarda: un vídeo enregistrat el Primer d’Octubre per un agent antiavalots de la policia espanyola a l’Escola Mediterrània de Barcelona. Ho resumeix tot tan bé, que ja no caldria que les defenses presentessin cap vídeo. La càmera que duu el policia a l’espatlla enfoca la gent que hi ha aplegada, amb actitud pacífica, expectant, gairebé silenciosa. Fins i tot n’hi ha, d’aquests individus rebels, que saluden a càmera. Fins que els policies ataquen, i la càmera de l’antiavalots ho enregistra tot; es veu com ataquen la gent concentrada a la porta, les cares de pànic, els crits esgarrifosos, un avi atonyinat a cops de porra, possiblement pel mateix que duu la càmera, i que s’adona amb cara d’espant que no pot sortir, i el tornen a pegar i és a punt de plorar, mentre colpegen molta més gent, de totes les edats, a qui, per la posició que té la càmera es pot veure perfectament la cara d’incomprensió per tot allò que els cau al damunt. I un home amb el cap ensangonat i la samarreta estripada, que s’encara als policies recriminant-los l’agressió, i la resposta que rep són més cops, garrotades contra un ferit que no significa cap perill de res. La gent que hi ha al Suprem, tant a la sala de vistes com a la sala de premsa, contempla l’escena bocabadada. Per la violència exhibida, i pel fet que el vídeo l’hagi proposat la fiscalia. Si cliqueu al vídeo, es reproduirà a partir del moment d’aquests incidents.

És l’escena que els fiscals Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal han ofert avui als espanyols, a tots aquells qui hagin seguit el judici i a tots els qui puguin arribar a veure les imatges en alguna de les televisions o diaris que les reprodueixin.

I això que la fiscalia ha fet molta trampa, amb els vídeos. N’és un exemple una de les seqüències més interessants del dia, amb una tensió dramàtica gairebé cinematogràfica, que suscitava una gran expectació en l’espectador pel desenllaç que pogués tenir. Passa l’1-O a Sant Martí Sesgueioles, a l’Anoia. Segons el cens del 2016, un municipi amb 371 habitants. Uns guàrdies civils caminen per un carrer estret entre camps. La imatge és enregistrada per un d’aquests agents, que avança acompanyat de més. Es veuen uns tractors aparcats que bloquen el carrer, els agents els esquiven i continuen avançant. Al fons del carrer hi ha un grup de gent que crida ‘no passaran’. Hi ha un parell d’agents que ja es veu que són els qui dirigeixen el dispositiu, i que parlen amb un dels mossos que hi havia allà. El mosso els diu que hi ha gent gran i canalla, i que l’actitud és pacífica, i s’adrecen tots plegats fins on hi ha els votants concentrats. Parlen amb ells, els guàrdies civils diuen que tenen un mandat judicial i que volen endur-se les urnes. La gent no es mou, braços enllaçats, en silenci, fins que expressen la seva voluntat de mantenir-se on són. Els guàrdies civils reculen i parlen amb la resta del grup, s’equipen amb el material antiavalots. Al vídeo es veu com avancen, amb pas vacil·lant, i retiren ‘la barricada’, és a dir, les taules amb sucs de taronja i coca-coles. Miren si poden entrar per una porta lateral, parlen entre ells bo i dient que rebentaran portes. I un encara diu a un company: ‘Fes punxades si pots.’

Ací s’acaba el vídeo. Decepció a la sala, després de tanta expectació. L’acabament correspon aproximadament al minut 2.40 d’aquest altre vídeo. Vegeu allò que ve a continuació:

Els agents comencen a clavar cops de porra i la càmera cau a terra. Però continua enregistrant. Es veuen agents pegant, la càmera roda, fins que sembla que algú l’agafa, i se sent: ‘Ficava la porra cap a dins com si no hi hagués un demà.’ I encara més: ‘Si no li he trencat una costella, poc li n’ha faltat.’ Ha estat una mostra de les males arts de la fiscalia avui amb els vídeos, però el fet més greu ha estat el desori d’imatges que han exhibit, fent salts temporals, incapaços de dir el lloc i el dia en què havia estat enregistrat un vídeo, fent-ne passar uns quants de l’aturada de país del 8 de novembre del 2017 (amb el 155 ja aplicat i els presos polítics tancats) com si fossin del 3 d’octubre… Fins i tot han inclòs un vídeo d’una tertúlia del programa ‘El gato al agua’ d’Intereconomía, amb una taula ben granada d’opinants ultres. Marchena l’ha fet retirar, tan evident que era que no es podia exhibir.

Què cerca la fiscalia?

Però què pretén la fiscalia? És que hi ha tanta incompetència que s’han disparat un tret al peu? D’ençà del primer dia de judici, els fiscals han demostrat molt poca preparació i encara menys habilitat, desídia i tot, i han exhibit un coixí argumental molt pobre. Però també sempre ha semblat que sabien què feien, i potser avui també. La clau és el moment en què el fiscal Jaime Moreno ha volgut explicar el seu desconeixement del lloc d’on era cada vídeo, i ha dit que la cosa important per a ell era ‘el clima’. I qui diu clima, diu ‘ambient’, o ‘violència ambiental’, que és aquell concepte del qual va establir doctrina, precisament, Manuel Marchena com a magistrat en el cas Aturem el Parlament del 2011.

És possible que efectivament hagi provat de crear, mitjançant la reproducció successiva de desenes i desenes de vídeos amb imatges de tensió, de protesta, de cridòria, una sensació a la sala d’un gran guirigall, d’una tensió ambiental congriada aquells dies de manera conscient i planificada. I els fiscals esperen que això, afegit a tots els testimonis de policies i al de la secretària judicial del 20-S, segons els quals van tenir molta por de tot aquell ambient, esdevingui la prova de la violència rebel que cerquen. Perquè al Suprem tothom té coll avall que d’ací a dues setmanes la fiscalia mantindrà l’acusació de rebel·lió i les peticions de condemna en l’escrit definitiu de conclusions. Cal dir que tots aquests vídeos que avui s’han pogut veure, i encara alguns més, són els mateixos que Pablo Llarena va enviar als jutges alemanys de Slesvig-Holstein per a convèncer-los que havien d’extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. Els alemanys no s’ho van empassar, quan el cas més greu de violència és un sol individu clvant una puntada de peu al cap d’un agent. Però és clar que això no és Alemanya, sinó Espanya. I som al Tribunal Suprem.

VIST I SENTIT

La fiscalia mantindrà la rebel·lió

Mentre la fiscalia feia exhibir desenes de vídeos del 20-S i de l’1-O, i encara alguns altres que ni tan sols corresponen als fets que formen part de l’acusació, alguns mitjans de Madrid ja feien córrer que el dia 3 de juny vinent els fiscals mantindrien l’acusació de rebel·lió contra els nou presoners polítics. Per a tots. No hi haurà cap rebaixa de petició de pena en l’escrit de conclusions que presentaran aquell dia: ni sedició ni res. Si ningú pensava que amb un govern de Pedro Sánchez renovat i avalat a les urnes hi hauria algun gest en aquest sentit, ja s’ho pot treure del cap, vénen a dir els mitjans espanyols. La fiscalia del Suprem no es mourà gens ni mica, per més que allò amb què pretén sostenir la rebel·lió siguin vídeos que més aviat exculpen d’aquest delicte tots els acusats.

MÉS INFORMACIÓ

Vegeu també: La fiscalia projecta vídeos manipulats en la sessió d’aquest matí al Suprem

Demà hi haurà expectació per a saber què ha decidit el grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides, en relació amb la denúncia que van presentar-hi l’any passat els presos polítics. L’advocat Ben Emmerson, que encapçala l’equip jurídic que va formular la demanda, en donarà tots els detalls en una conferència de premsa a Londres demà a la tarda. I amb el judici al Suprem encara viu. Més informació ací.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Després d’haver vist tots els vídeos de les acusacions, demà serà el moment de veure els proposats per les defenses. Serà pràcticament el darrer tràmit abans de passar a la fase de conclusions, dels informes finals i de l’última paraula dels acusats.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any