Deu pautes per ajudar el teu fill a superar les seves pors

  • Si no es tracten de forma correcta, poden derivar en fòbies o trastorns d’ansietat. Abordar-los amb intel·ligència emocional és la clau.

La por és una emoció que ens acompanya tota la vida i, en contra del que pugui semblar, cal donar-li les gràcies. Juntament amb la resta d’emocions primàries i universals com el fàstic, la sorpresa, la tristesa, la ira i l’alegria, té una importantíssima funció adaptativa. Gràcies a la por, el cervell pot enviar senyals al nostre cos que es coordinen per respondre davant una alerta i permetre’ns, així, donar una resposta eficaç per poder seguir vivint. En definitiva, la por ens protegeix.

En el casa dels nens, les seves pors són fruit de l’educació, la sobreprotecció, els models de conducta, les interpretacions que el propi nen fa de les seves activitats i els missatges que rep de l’exterior. Aquestes pors poden evolucionar i no ser adaptatives, i poden perjudicar i afectar les seves diferents àrees de desenvolupament.

Del nadó a l’adolescència, les pors infantils van evolucionant i transformant-se. D’aquesta manera, ens podem trobar amb pors d’orígens molt diversos.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any