Desprogramació biològica: l’herència de les emocions

  • Una teràpia que entén les malalties com a resposta d’adaptació dels éssers vius

VilaWeb
Marta Andreu Anna San Clemente
16.06.2016 - 11:23
Actualització: 16.06.2016 - 11:39

La salut física, però també la salut mental són parts indispensables de la nostra vida. Sovint patim lesions, malalties o preocupacions que desestabilitzen el nostre benestar. La desprogramació biològica és una teràpia que ajuda a sanar bloquejos o malalties cercant quins són els seus orígens. És una tècnica que dóna la volta a la medicina convencional i afirma que la causa de qualsevol símptoma de malestar és un conflicte o trauma passat.

Antonio Mondéjar, terapeuta de Desprogramació i Reiki, explica en què consisteix un shock: “un fet dramàtic viscut en soledat sense solució aparent per la persona i que t’arriba inesperadament”. Però més enllà d’aquests traumes, també es viuen petits conflictes diaris que van acumulant-se gota a gota fins que “arriba un punt en què el cos es cansa i ho manifesta amb un símptoma o malaltia”, afirma Mondéjar. Es tractaria de totes aquelles incongruències entre el que es desitja i allò que es fa; entre el que es pensa i com s’actua.

Davant d’un shock o d’un trauma, doncs, el cervell crea una resposta o un programa (forma d’actuació reiterada) com a mecanisme d’adaptació per tal de superar la situació d’amenaça viscuda. “El cervell creu que t’està protegint, és una solució que ha trobat per alleugerar la ment”, explica Theresa Ribas, terapeuta de Desprogramació a Eivissa. Tot això passa, però no en som conscients: “no ho decideix la persona amb la ment, sinó el cervell automàtic”, detalla Ribas.

“Quan la pell nota el fred, el cervell recorda una situació de fred simbòlic -una separació-, llavors et constipes. Quan sents una cosa, no te’n adones però el teu cervell en recorda una altra, es automàtic”. Així exemplifica el procés Òscar Hurtado, director i mestre de l’única Escola de Desprogramació Biològica a l’estat espanyol.

L’origen dels símptomes

En els cursos de formació, els terapeutes i assistents es posen en moviment per investigar les possibles fonts dels seus propis conflictes. Només així poden comprendre el mateix procés que han de fer les persones que venen a teràpia: si els avis van viure un trauma, l’herència d’aquesta vivència pot ser determinant per la persona en curació. “La informació històrica és molt important, cal fer un gran treball de fons periodístic”, narra Hurtado.

Cal entendre que per trobar els transfons dels símptomes s’han d’analitzar els shocks o traumes que la persona hagi pogut experimentar al llarg de la seva vida, però també les vivències de la mare durant el procés de gestació o el part i les de la resta de l’arbre transgeneracional. L’epigenètica és una de les ciències base que analitza aquesta influència de les generacions passades en l’ésser present. Entenent que el mode de vida o d’afrontar la realitat dels avantpassats, pot generar malalties que, al no ser desprogramades, passin a les posteriors generacions. “No hi ha persones més tontes o més llestes, sí que hi ha qualitats que pots desenvolupar amb més facilitat, però quan et bloqueges amb alguna cosa és per un programa” afirma Hurtado.

Cada malaltia o alteració corporal, té el seu propi codi causant. Tot va d’acord amb la funció de l’òrgan a partir d’una associació simbòlica entre un conflicte viscut i un símptoma manifest. Alguns dels vincles automàtics que el nostre cervell sol tenir incorporats són per exemple, un problema de lactància lligat a mancances amb la relació materna o addiccions (adherir substàncies a la sang) per omplir buits familiars. La desprogramació no només pretén trobar-los sinó revertir aquests símptomes.

 

La teràpia té final, a vegades molt ràpid. L’Òscar Hurtado va portar el cas d’una adolescent que feia anys que patia d’Escoliòsi. El conflicte tenia l’arrel en la relació fraternal amb  la seva germana més gran, sempre s’havia concebut des d’una perspectiva inferior, volent-la avançar constantment. Abans de la teràpia li van fer una radiografia on es veia una desviació molt pronunciada a l’esquena, al finalitzar la sessió i prendre consciència d’aquest conflicte, senzillament el símptoma va desaparèixer amb la recol.locació d’una de les vèrtebres. El seu inconscient ja no necessitava donar-li una senyal a través del cos.

Protagonisme actiu en el procés

Un dels punts claus de la teràpia és que la gent és part activa del procés de curació. “Es tracta d’un procés valent on es remou molta informació amagada a l’inconscient, que s’ha apartat per patiment o incapacitat d’afrontar-la”, cita Mondéjar. “El pacient ha de pensar, reflexionar, reconèixer i obrir-se”. És important donar protagonisme a la persona i a la seva interpretació del món per poder empatitzar i acompanyar millor. “Aconsellar moviments i nous camins i ajudar: aquesta és la nostra funció. No podem fer l’acció per les persones, trobem casos on vénen a buscar un salvador i no ens correspon aquest rol”.

Hurtado analitza les dificultats de la pròpia ment: “Normalment la gent culpa a l’exterior, nosaltres ho centrem en ell mateix, no perquè se senti culpable, sinó perquè ho pugui canviar (…) La gent s’enganya a sí mateixa, es convenç del seu engany. S’ha de ser dur, entendre i acceptar el que passa: anar al contrari de les aparences”.

Contra els murs de la farmacologia

La desprogramació biològica és una de les branques de la Nova Escola Germànica creada pel Doctor Hamer, un metge alemany que s’oposava a les solucions que proposava la medicina convencional per curar el càncer.

“Questionar la medicina convencional, et fa trontollar el futur i tot allò que t’han ensenyat”, diu Hurtado. La indústria farmacèutica ha creat uns lligams de dependència molt forts amb els pacients. “Mentre jo puc curar un càncer en tres sessions, amb una mitja de 150 euros d’inversió, la farmacologia manté controlada la malaltia sense acabar de curar-la, però sense permetre que la persona mori, d’aquesta manera tens un consumidor per sempre més”, aclareix la Theresa.

Mondéjar, Hurtado i Ribas van iniciar-se en aquest món després de provar moltes altres teràpies i no trobar resposta. La desprogramació biològica va ser l’única via on van trobar solució a les malalties que volien sanar.

Cita Theresa: “Nosaltres som ciència no reconeguda perquè som la competència brutal contra la medicina i la farmacèutica, però tenim com a garantia la gent que curem”

La Desprogramació Biològica afirma que qualsevol malaltia es pot curar, “una altra cosa és que les creences que estan a la societat acceptin que el Parkinson, l’Alzheimer o les malalties considerades incurables es puguin revertir”, afirma Hurtado. Una de les creences més imposades socialment és l’associació de l’edat amb el desgast del cos: “ Hi ha gent de 80 i 90 anys que està increïblement bé. Només que n’hi hagi un, ja es desmenteix la creença”. Certament hi ha envelliment perquè al superar l’edat reproductiva es perd força, però no va lligat a trobar-se malament: “Les cèl.lules de l’esquelet es regeneren completament cada 7 anys, independentment de l’edat”.

Més del 50 % de les malalties són catalogades com a idiopàtiques, és a dir, que no tenen una causa coneguda. “No tenim pressa perquè la gent cregui en aquesta teràpia, anem a poc a poc, de boca en boca. Jo sé que és veritat, de la mateixa manera que era veritat que el sol es movia a l’Edat Mitjana i van trigar més de cent anys en reconèixer-ho”, conclou Hurtado.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any