‘Desitgem tota la sort als catalans’: crònica de la recepció del parlament finlandès a Puigdemont

  • Puigdemont rep l'escalf d'alguns diputats en la visita a Finlàndia

VilaWeb
El diputat Mikko Kärnä i Carles Puigdemont, davant el Parlament de Finlàndia (fotografia: ACN).
Andreu Barnils
22.03.2018 - 19:49
Actualització: 22.03.2018 - 20:03

El president Carles Puigdemont ha visitat aquest matí el Parlament de Finlàndia, invitat per un grup de diputats, el grup d’amics de Catalunya. Mentre una nevada lleugera queia damunt l’imponent edifici, Puigdemont ha pogut seguir la sessió plenària de la cambra i s’ha reunit amb deu diputats. Diputats de tots els grups polítics menys del partit germà del PP de Rajoy. La resta, de la dreta a l’esquerra, han parlat amb Puigdemont, que ha visitat les instal·lacions i després ha ofert una conferència de premsa ben concorreguda, on els mitjans catalans eren franca minoria, perquè la sala era plena de finlandesos, que preguntaven amb interès.

Carles Puigdemont, al parlament finlandès (fotografia: Janne Riitakorpi).

La visita de Puigdemont no ha estat oficial, sinó privada, i les mostres de suport no han estat governamentals, sinó de diputats individuals. Així i tot, aquesta setmana l’ex-primer ministre finlandès Matti Van Hannen va dedicar paraules elogioses a Puigdemont: ‘Si no fos de viatge, m’hauria encantat de rebre’l.’ I avui alguns diputats han volgut mostrar-li públicament el seu suport: Mikko Kärnä (Partit de Centre, governamental), Ville Tavio (Partit dels Finesos) i Sari Tanus (demòcrata-cristiana) s’han presentat a la sala de premsa, han agafat el micròfon i han donat un cop de mà al president.

Tanus, per exemple, ha dit: ‘Gràcies per la vostra visita. Voldríem dir que nosaltres vam tenir una guerra civil, ara fa cent anys, i per això desitjo que els catalans trobin una solució democràtica i pacífica que respecti els drets civils, i que comencin negociacions pacífiques. És el nostre desig i la nostra esperança. Que comenci un diàleg pacífic. Desitgem tota la sort als catalans.’ El diputat Mikko Kärnä, autèntic alma mater de la visita de Puigdemont, l’ha introduït en la premsa com president català ‘legítim’. I el diputat Ville Tavio s’ha interessat per la resposta que obté Puigdemont dels governs europeus.

Mentre la premsa catalana s’abocava sobretot en la investidura i Turull (més informació, ací), la premsa finlandesa volia saber més quina reacció es troba Puigdemont per Europa. I entre Puigdemont i la premsa finlandesa s’ha establert una complicitat dins la sala. Si més no, la trobada ha estat pública i cordial. Podríem resumir així el diàleg que s’ha establert:

Mikko Kärnä i Carles Puigdemont, al parlament (fotografia: Janne Riitakorp).

Puigdemont ha començat així: ‘Moltes gràcies, amics, per haver-me convidat a parlar de la situació al meu país. No tan sols al meu país. Perquè això també afecta Europa. Vinc de Suïssa per explicar què passa a Catalunya. I aquí també ho faig: vinc a dir que a Espanya hi ha un problema amb la democràcia. Hi ha presos polítics, polítics a l’exili i el dret de reunió o d’expressar idees no hi són garantits. Si ets pro-independència corres perill. Tinc el deure d’actuar com a dirigent d’un moviment que només demana un dret protegit, el dret d’autodeterminació. I que demana respecte per la gent que hi ha a la presó per haver expressat les seves idees. Per aquestes raons viatjo per Europa. I lluito des de Brussel·les.’

Decebut de no tenir suport sobre la UE, Finlàndia inclosa?
—Entenc perfectament que la UE és formada per estats. I que s’ajuden. Però estic decebut perquè les institucions europees, que en teoria tenen un compromís amb els drets humans, no ha dit res sobre la violència del primer d’octubre. Violència contra ciutadans europeus que esperen missatges de solidaritat. D’això sí, que n’estic decebut. No n’estic –sinó que ho entenc– que les institucions europees donin suport al govern de Rajoy.

Quin missatge voldríeu enviar als polítics de Finlàndia?
—El missatge és clar. Estic agraït per tots els esforços que es fan per saber què ha passat a Catalunya. I superar la propaganda de l’estat espanyol i els mitjans. Agraeixo que es vulgui parlar amb totes dues bandes. Demano suport a la democràcia, els drets humans i els drets fonamentals de la UE.

Us penediu de res?
—Quan vaig suspendre la declaració d’independència, el 10 d’octubre, per tal d’obrir la porta del diàleg amb les autoritats espanyoles, la meva prioritat era dialogar. Però no va funcionar. Va ser un error.

Teniu intenció de tornar al vostre país aviat?
—Tan aviat com sigui possible. Però no ho crec. Si fos a Espanya, ja seria a la presó, i probablement m’enfrontaria a vint anys o trenta de presó. Espero que vindrà un dia que la democràcia triomfarà. I no hi haurà presos polítics. Treballo perquè arribi aquest dia.

El govern espanyol no es rendirà. Com creieu que acabarà això?
—Això ho han de respondre les autoritats espanyoles. La fi només és possible amb el diàleg. No hi ha solució fent servir violència, repressió i amenaces, i tallant drets. Hem de començar un diàleg. Si el govern va dialogar amb el grup terrorista ETA, tres vegades, per què no dialoguen amb una gent pacífica, i escollida pacíficament, com nosaltres?

Què n’espereu dels governs europeus?
—No espero canvis en la posició oficial de la majoria d’estats. Confio en els ciutadans europeus, perquè crec que la majoria no volen viure en països on la llibertat d’expressió és limitada, o la democràcia és vigilada. I adreço els meus missatges als ciutadans europeus més que no pas a les autoritats. Sense pressió internacional aquest problema tardarà anys.

Sànchez i Forn són a la presó. Què en penseu?
—Això demostra que són presoners polítics: Forn ha dimitit com a diputat del parlament i ha decidit abandonar la política. I, així i tot, són a la presó, i sense sentència, acusats de crims que requereixen violència. Si llegiu les decisions dels jutges podeu veure que hi ha arguments polítics, no legals. Es reconeix que són presos polítics. Al baròmetre d’Eurostat es demostra que Espanya té un mal sistema judicial. Si llegiu els comunicats de Jutges per la Democràcia veureu que hi ha un problema de justícia, a Espanya.

Encoratgeu més regions que cerquin la independència?
—No encoratjo ningú, jo: cada país ha de decidir per ell mateix. La fórmula que funciona per a Catalunya i Escòcia, potser no serveix a uns altres. Ara, tot el meu suport als països que lluiten i demanen d’exercir el dret d’autodeterminació. Tots els homes del món que lluiten per aquest dret tenen el meu suport.

Per a veure la conferència sencera, ací la teniu en dos vídeos:

La República Digital
Demà a les deu del matí Puigdemont impartirà una conferència interessant a la Universitat de Hèlsinki. Es titula ‘Països petits i política a les xarxes socials: cap a una república digital a Catalunya’. Ja fa temps que Puigdemont té al cap d’explorar la vida d’una e-República, inspirant-se en el cas d’Estònia (ací en teniu més informació). Ahir només calia escoltar les paraules del professor Teivo Teivainen, de la Universitat de Hèlsinki, que ha organitzat l’acte acadèmic, i que era present a la conferència de premsa. ‘Per què La Vanguardia diu que sóc aliat de Puigdemont? És veritat que a Suïssa va haver-hi incidents en una universitat amb unionistes espanyols?’ Els periodistes catalans presents vam intentar explicar a Teivainen que l’independentisme català viatja, però l’unionisme espanyol, també. I que tothom ho fa amb el seu estil.

Mentre Puigdemont se n’anava, la neu queia. De manera lleugera, però constant. Sense parar. Sense parar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any