Desenvolupen un model animal per entendre la metàstasi dels sarcomes

Un grup d’investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha desenvolupat una versió modificada d’un model animal ortotòpic que permet recrear els passos de metàstasi en el sarcoma d’Ewing, el segon tipus de càncer ossi més comú en nens i adolescents.

Aquest nou model ha estat usat per primera vegada a l’estudi més recent de l’equip d’investigació en sarcomes, liderat per Òscar Martínez-Tirado, publicat a ‘Octotarget‘, que proporciona nous coneixements sobre els processos metastàtics del sarcoma d’Ewing, i podria convertir-se en una valuosa eina experimental per analitzar el potencial metastàtic en diferents tipus de sarcomes.

‘Creiem que aquest model ortotòpic ens permet representar més adequadament l’evolució d’una metàstasi en el sarcoma d’Ewing, ja que el tumor primari creix en el seu ambient natural’, segons Martínez-Tirat.

Els models ortotòpics es basen en la implantació de les cèl·lules tumorals directament a l’òrgan d’origen, fet que permet la interacció entre aquestes cèl·lules amb els teixits circumdants.

En aquest cas, es van injectar cèl·lules canceroses en els músculs del panxell del ratolí, i una vegada que el tumor va arribar a un volum determinat, aquests músculs es van eliminar quirúrgicament: ‘Aquest procediment implica una cirurgia poc agressiva que permet la supervivència dels ratolins amb una vida normal durant un període prou llarg per al desenvolupament de metàstasi a distància’.

Els models ortotópics es consideren clínicament més rellevants i els millors models de predicció, tenint en compte que s’ha demostrat que la interacció de les cèl·lules tumorals amb el seu entorn natural afecta el seu creixement, la diferenciació i la seva sensibilitat als fàrmacs.

Martínez-Tirado ha assegurat que gràcies a aquesta eina han estat capaços d’identificar com la proteïna CAV1 regula una via prometastàsica en el sarcoma d’Ewing i el paper de les proteïnes RPS6 i RSK1 com a nodes clau d’aquest procés, ‘troballes amb un benefici potencial per als pacients’.

El sarcoma d’Ewing afecta sobretot a nens i adults joves, és molt agressiu i altament metastàtic, ja que aproximadament un terç dels pacients presenten metàstasi al moment del diagnòstic, i són pulmó i medul·la òssia els llocs més comuns.

Martínez-Tirado ha assenyalat que el tractament i pronòstic dels pacients es determina, entre altres factors, per la presència d’aquesta metàstasi, de manera que comprendre el procés metastàtic d’aquest sarcoma en profunditat ‘és obligatori per desenvolupar noves estratègies terapèutiques’ i aquest model animal ortotòpic pot ser útil per estudiar metàstasi dels sarcomes.