BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)

Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona han descobert que l’intestí té una reserva de cèl·lules mare que són resistents a la quimioteràpia, ha informat aquest dijous el centre en un comunicat.

El treball, que publica la revista ‘Cell Stem Cell’, presenta un nou grup de cèl·lules mare de l’intestí que tenen característiques molt diferents de les abundants i actives cèl·lules mares ja conegudes en aquest òrgan, i que són quiescents, és a dir, no proliferen i es troben en estat d’aparent hibernació.

Ho han descrit com un “reservori” de cèl·lules mare que en condicions normals no tenen cap funció rellevant, però són importants en situacions d’estrès produïdes, per exemple, després d’un tractament de quimioteràpia, processos d’inflamació o d’infecció del teixit, on la població de cèl·lules mare normals s’hagi reduït excessivament.

La seva funció és assegurar la regeneració de l’òrgan donant lloc a diversos tipus cel·lulars, repoblar la població de cèl·lules mare normals perdudes i retornar l’equilibri al teixit.

Segons el líder del grup de científics que han impulsat l’estudi, Eduard Batlle, el descobriment d’aquestes cèl·lules en l’intestí indica que la biologia de les cèl·lules mare “és més complexa del que es coneixia i trenca amb el model d’organització cel·lular jeràrquica”.

“Les cèl·lules mare quiescents, en dividir-se infreqüentment són resistents a moltes formes de quimioteràpia i regeneren els teixits que la quimioteràpia ha danyat”, ha afirmat Batlle, director del Laboratori de Càncer Colorectal, que és un dels laboratoris del món més reconeguts en l’estudi de les cèl·lules mare del còlon i la seva implicació en el desenvolupament del càncer colorectal.

TÈCNIQUES AVANÇADES

El treball, elaborat en els últims sis anys, ha estat possible gràcies a tècniques avançades, com el traçat genètic de llinatges cel·lulars i l’anàlisi del transcriptoma de cèl·lules individuals, realitzat pel centre d’anàlisi genòmic (CNAG) i la Plataforma de Bioinformàtica i Bioestadística de l’IRB Barcelona.

Els investigadors han pogut seguir aquesta població cel·lular al llarg del temps a través d’un marcador específic, la proteïna Mex3a, i la seva intenció és seguir investigant les cèl·lules mare quiescents en salut i en malaltia i descobrir la funció dels gens que les distingeixen, tant en còlon com en altres òrgans.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]