Des del ventre de la bèstia

Avui, 21-D, el govern espanyol visita Catalunya justament quan la llum del dia és més curta i els raigs del sol escalfen menys. Som en ple començament del solstici d’hivern. El dia més curt de l’any. No es podria haver escollit més foscor. I la veritat és que no ha estat gens càlid, ni còmode, d’arribar al ventre de la bèstia. I per ventre de la bèstia entenem el dispositiu de centenars i centenars de policies que han envoltat la reunió a la Llotja de Mar, l’edifici on antigament els mercaders medievals feien negocis. Avui és una sala preciosa, però tota encapsulada per piolins. Aquí som tres-cents periodistes acreditats. I milers i milers i milers de veïns fora del cordó policial. En alguns moments, sentirem des de dins la sala els xiulets dels manifestants, i com piquen pots, olles i paelles en senyal de protesta. Però una música ambient oportuna ho acabarà tapant.

Fills de puta!, diu la senyora de la bezinera de sota de casa quan veu passar els Mossos. Freneu!, diu un senyor que s’ha d’apartar del pas de vianants perquè les furgonetes no frenaven. El camí natural de casa fins a la Llotja, la façana de mar, és ocupat per policies i piolins, i m’he d’endinsar per camins més interiors del Raval, el Gòtic i el Born, i comprovar in situ que la visita de Sánchez ha deixat un centre ocupat mig militarment. Passo tres controls de seguretat i finalment hi entro, al cap de tres quarts d’hora. Però una vegada dins la zona roja, la premsa tampoc no pot caminar del tot lliure. Un piolín, de males maneres, em fa fora de l’entrada principal i m’envia a l’entrada lateral. Som dins, sí, però limitats dins un vedat. Veig dalt el terrat policia observant; a la plaça, policia secreta vestida de manifestants; i dins la sala, estranyes figures passejant per les altures, controlant, mirant que res no surti de l’ordre establert. Són els budells del ventre en moviment.

‘És una societat que protesta? Sí. Però també n’hi va haver a Sevilla, de protestes. Jo he anat a la comitiva del govern, i us he de dir que hem trobat gent que aplaudia, i gent que protestava. És normal. Signe de democràcia. No assistim a res fora del comú. Hi ha més policies en un partit Barça-Madrid. Us ho asseguro.’ Això ens han dit fonts del govern espanyol mentre esperàvem dins la sala de premsa. Les dades de la normalitat són demolidores. Un 50% menys de trànsit a la ciutat. Càrregues policials. Milers de manifestants fora. Carreteres tallades. I ferits.

Mentre fem temps, un periodista d’OK Diario m’explica que els va tan bé, el negoci, però tant, que aquest mes la direcció ha regalat als seixanta treballadors de la casa mil euros més de sou. Fixa’t tu. Els periodistes fem cafès, i quan surto a estirar les cames una altra vegada, un piolín em fa entrar al vedat. Caballero, aquí mando yo. Dono la volta i veig piolins fent cafès en bars mig buits. S’abracen amb els cascs posats. Torno a entrar.

La premsa de Sánchez continua venent el seu programa. Ara surten per explicar que la batllessa Ada Colau ha regalat el llibre Barcelones, de Manuel Vázquez Montalbán, al president espanyol, en un esmorzar ‘improvisat’. Què diria avui Vázquez Montalbán sobre la independència? Impossible de saber. Sí que sabem que la seva dona i el seu fill s’han fet independentistes. I que ell va dir que si la República hagués triomfat el 1939, hauria escrit en català. I que Vázquez Montalbán el van tancar a la presó els franquistes, i els comunistes el van expulsar del partit. L’enyorem, pensés què pensés, avui també, des del ventre de la bèstia.

Tarradellas
Abans que comenci la compareixença, responsables de premsa de la Moncloa ens informen de la notícia del dia: el consell de ministres espanyol ‘donarà via lliure’ al canvi de nom de l’aeroport de Barcelona pel de Josep Tarradellas. ‘Us ho puc confirmar, i s’ha consensuat amb les administracions i la família.’ Quan els periodistes presents pressionem, accepten que la decisió no ha estat pas consensuada amb les administracions catalanes ni municipals. Ha estat una decisió ‘comunicada’. No hi ha acord. Això sí, VilaWeb s’ha posat en contacte amb fonts properes a la família Tarradellas i ens han dit que la família ho sabia de feia dies i hi havia donat el vist-i-plau. Tarradellas, per cert, és l’home que va muntar les indústries de guerra durant la guerra de 1936-1939, i també qui va bastir el procés de col·lectivitzacions que, en molts casos, va abolir la propietat privada. És un Tarradellas que amaguen els uns i els altres. Però la memòria és volàtil, i el seu nom podria ser en un aeroport.

Comencem
Quan comença la conferència de premsa, quatre homes drets envolten les cadires on seuen periodistes. Seguretat. Als faristols, hi ha dues ministres. L’una és basca, Isabel Celaá, i l’altra catalana, Meritxell Batet. El PSOE i l’art de la litúrgia. Dins el ventre de la bèstia, les primeres paraules de Celaá són d’agraïment a la policia: ‘Felicitem els cossos de seguretat, els Mossos, la policia nacional i la Guàrdia Civil. I ens solidaritzem amb un periodista que ha estat agredit [d’Intereconomia]. I fem una crida als manifestants que ho facin amb normalitat, sense agredir i sense violència. Hem vingut a fer un acte d’afecte a Barcelona. Nosaltres treballem democràticament’… I envoltats de policia.

Celaá, de fet, durant la conferència de premsa tindrà un lapsus bonic bonic: ‘El govern té tota la legitimitat per a envoltar… reunir-se a Barcelona.’ Envoltats, sí. Així ens sentim alguns, aquí dins.

Durant el torn dels periodistes, es fan nou preguntes. Sis en castellà, dues en català, i una en llengua de signes catalana. El cap de premsa del govern Sánchez és qui decideix qui pot preguntar i qui no. Un home reparteix el micròfon seguint consignes. Aquestes són les nou preguntes que es fan:

1. La reunió d’ahir pot ser un punt d’inflexió entre tots dos governs i que la solució sigui més a prop? La Generalitat us ha traslladat el seu malestar sobre el canvi de nom no consensuat de l’aeroport?

2. Quan ahir Torra va preguntar sobre l’autodeterminació, quina resposta va rebre de Sánchez? Per què no apareix la paraula ‘constitució’ al comunicat dels dos governs?

3. Demano de fer la pregunta en català a la senyora Batet. Som TV3. Quina valoració feu de la jornada de les protestes que hi ha hagut fora? Podríeu donar més detalls sobre la declaració de reparació de Companys? Es farà una llei per a anul·lar el judici a Companys?

4. Després de la reunió d’ahir, es pot parlar de desgel institucional? Som més a prop de l’aprovació del pressupost?

5. El juliol es va aprovar la renda mínima garantida a Catalunya. Va entrar en vigor. 160.000 inscripcions i només se n’ha tramitat el 3%. Sánchez va dir que volia fer renda mínima a tot l’estat espanyol. En quin punt es troba? Moltes gràcies i bon Nadal, senyora ministra portaveu.

6. Esteu disposats a fer una reforma de l’estatut i prou? Quina diferència hi ha entre aquesta reparació de Companys i la del 2009. No és la mateixa? Heu dit que teníeu la intenció de canviar el nom de l’aeroport? Només la intenció?

7. Albert Rivera diu que heu claudicat i que s’ha d’aplicar el 155. Reaccions? Fareu més consells de ministres a Alacant i Extremadura. Quina és la intenció?

8. Com justifiqueu que s’eliminés l’esment a la constitució de l’esborrany i que no aparegui al comunicat? No és una cessió a l’independentisme, com ha dit Pablo Casado? Els CDR han envoltat la Llotja. Alguna reacció?

9. El govern veu cap possibilitat que es normalitzi la situació mentre hi hagi presos i exiliats?

La conferència de premsa s’acaba. Els operaris comencen a entrar per desmuntar els plafons que celebren els quaranta anys de constitució espanyola. La comitiva de polítics i la premsa comença a enfilar. I quan la sala de la Llotja és mig buida i la crònica ja s’acaba, tens més clar que mai que això d’avui ha estat pur estil PSOE. Suau en les formes i policial en el fons. L’hivern, amics, tot just comença, i ho vestiran de Nadal.