29.06.2019 - 21:50
El jutge Pablo Llarena té un maldecap que com més va més gran se li fa. Aquella demanda que els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig van presentar contra ell el 4 de juny de l’any passat en un jutjat belga per vulneració dels seus drets de presumpció d’innocència i d’un judici just fou rebuda pel magistrat amb un to de menyspreu, àdhuc burlesc. La primera reacció de la premsa espanyola majoritària aquells dies fou d’amagar la demanda o bé de ridiculitzar-la. Però dos mesos després, en veient el caire que podia agafar essent admesa per la justícia belga, el Consell General del Poder Judicial va acabar donant empara a Llarena (amb discrepància interna inclosa) i el president Pedro Sánchez va accedir (després de fortes pressions) a pagar-li amb diners públics el mig milió d’euros que costava la defensa en el despatx d’advocats belga Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick.
Aquella demanda pot acabar esdevenint a mitjà termini una peça fonamental de la dels presos polítics i els exiliats al Tribunal d’Estrasburg. Ja va acabar forçant el govern espanyol a fer uns quants passos en fals, que ara l’Associació Atenes, de juristes en defensa dels drets civils, ha detectat. Els seus responsables expliquen a VilaWeb que han pogut comprovar amb la documentació de l’expedient administratiu d’aquella contractació a què han tingut accés que hi ha una sèrie de greus irregularitats en la licitació del despatx per a defensar Llarena. I per això han posat en marxa la campanya ‘Llarena, paga tu‘, per ajudar a tirar endavant aquest recurs contra la contractació pública de la defensa del jutge instructor de la causa judicial contra el procés. Per mantenir obert un recurs d’aquesta mena i poder anar fins al final, han fet una crida a fer-hi donatius, perquè té un cost aproximat de cinquanta mil euros.
Les sorpreses en l’expedient
L’objectiu d’aquest recurs contenciós-administratiu de l’Associació Atenes és que sigui Pablo Llarena qui es pagui la seva defensa, i que sigui amb diners públics que es cobreixi una despesa de naturalesa privada. Per això, a final de maig, aquest col·lectiu d’advocats va presentar una demanda a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Són 545.000 euros que el govern espanyol va pagar per a la defensa de Llarena. En les licitacions de contractes públics, a mesura que l’import de la licitació és més alt, el procediment i la publicitat que se n’han de fer han de ser més exigents. I, segons que recorden els advocats d’Atenes, no seguir el procediment legalment regulat pot acabar en una infracció molt greu de l’ordenament jurídic, fins i tot en un delicte contra la hisenda pública, de prevaricació i de malversació de diners públics.
I han observat irregularitats quan han pogut veure l’expedient. L’han pogut consultar perquè en qualsevol recurs contra una administració pública, amb caràcter previ de la presentació de l’escrit de demanda, l’administració demandada –en aquest cas el Ministeri de Justícia espanyol– ha d’aportar tot l’expedient administratiu referit al procediment contra el qual es presenta el recurs contenciós–administratiu. I ha estat examinant aquesta documentació (encara incompleta) que els advocats han vist que la contractació fou il·lícita i no ajustada a dret. Perquè, per començar, el procediment d’adjudicació es va fer en quaranta-vuit hores, quan normalment es triga entre quatre mesos i sis. L’import, a més, mai no ha estat justificat i tampoc no hi ha l’acreditació obligatòria de solvència en procediments com aquest.
Alhora, han comprovat que hi va haver correus electrònics sobre l’adjudicació del contracte del mes de juliol del 2018, quan oficialment el concurs va ser a final del mes d’agost. I encara més: dels correus electrònics de l’expedient administratiu, es llegeix que hi va haver advocats belgues que van col·laborar jurídicament en allò que anomenen ‘l’afer català’. Quin afer? En quines qüestions relacionades amb aquest ‘afer català’ hi han col·laborat els advocats belgues? En canvi de quants diners? Ara per ara la part més valuosa d’aquest recurs és la informació que proveeix. I que encara pot proveir quan la tinguin tota. Perquè pot deixar en evidència una premeditació del govern espanyol a l’hora de treballar amb un despatx concret; perquè sembla, segons la documentació a la qual es refereixen els advocats, que ja preparaven el terreny per a la defensa de Llarena mentre políticament l’afer els cremava als dits, i passaven del menyspreu inicial envers la demanda a les corredisses d’última hora per salvar el jutge.
Una empara a corre-cuita
L’orgull ferit ho dominava tot. Perquè la reacció inicial de l’aleshores jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, que era qui havia de notificar a Llarena la demanda contra ell presentada a Bèlgica pels exiliats, fou de llençar-la a les escombraries. Era com si Viejo digués que Llarena no tenia per què comparèixer davant una jutgessa belga de primera instància. Incomplia el seu deure. Va remetre la demanda al Consell General del Poder Judicial, amb Carlos Lesmes de president, perquè hi fes alguna cosa. I Lesmes, ben entrat el mes d’agost de l’any passat, i quan ja s’acostava la data de citació de Llarena a Bèlgica, el 4 de setembre, va activar tots els mecanismes necessaris per a protegir Llarena.
EL CGPJ acaba demanant empara per a Llarena, però arriba tard. L’òrgan de govern del poder judicial no podia perquè era fora dels deu dies de termini que fixa la llei orgànica del poder judicial. Com que l’anunci de la demanda, a començament de juny, feia riure, el termini per a demanar l’empara va passar. I després, a l’agost, en veient que això del tribunal de Brussel·les podia ser seriós, van demanar a corre-cuita l’empara, dos mesos més tard. Això va originar una forta polèmica dins el CGPJ i hi va haver dos vocals que s’hi van oposar, una dels quals, Concepción Sáez, fins i tot va presentar un vot particular. I si d’antuvi el govern de Pedro Sánchez havia dit que no intercediria en favor del magistrat perquè era un afer privat seu, la rectificació fou rapidíssima, i en tres dies es va capgirar el sentit de la decisió. Per tant, mig milió d’euros d’entrada per al bufet Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick.
El recorregut de la demanda contra Llarena
La vista del 4 de setembre fou tècnica, i no va caldre que Llarena hi anés presencialment. Les posicions divergents entre els advocats de l’acusació, encapçalats per Gonzalo Boye, i els de la defensa de Llarena van fer que el jutge els instés a fer al·legacions en un sentit o en un altre, en favor la demanda o en contra. Segons que ha explicat Boye recentment, la presentació d’al·legacions al tribunal belga s’anirà fent entre aquest estiu i l’hivern. Per tant, durant el primer terç del 2020 es farà el judici i la sentència es farà pública a mitjan any vinent. ‘Imagineu que és condemnat a pagar un euro per vulneració dels drets dels nostres defensats en la causa especial que se segueix en el Suprem’, deia Boye. ‘I això després anirà a Estrasburg, una causa instruïda per un condemnat per haver vulnerat drets fonamentals en aquest mateix procediment. Això té un recorregut que no és l’euro que reclamem a Llarena; és una peça que necessitem per a anar a Estrasburg dins una estratègia global que va més enllà de reclamar una cosa aquí o una altra allà. Nosaltres qüestionem l’arrel mateixa de procediment.’
