De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per Brussel·les

  • La convocatòria Omplim Brussel·les ha estat un reclam també per a centenars d'assistents de la resta dels Països Catalans

VilaWeb
Pere Cardús
05.12.2017 - 22:00

La manifestació de demà a Brussel·les pot causar una gran sensació a la capital de la Unió Europea i a les institucions comunitàries. De fet, aquest és el principal objectiu dels promotors i dels milers d’assistents que han emprès el viatge des de cada vila i ciutat amb tota mena de mitjans i vehicles. La procedència dels manifestants serà majoritàriament de ciutadans del Principat, epicentre del procés d’independència, però també hi ha un moviment significatiu de valencians, mallorquins, nord-catalans, menorquins i ciutadans de tota la nació. Amb quin objectiu? Principalment, acompanyar un procés de reivindicació democràtica, de desarticulació del règim del 78 i de construcció d’un projecte de llibertat i República.

Aquests ‘catalans perifèrics’, com els anomena l’històric dirigent independentista Josep Guia, tindran un punt de trobada per a la manifestació: ‘Els valencians i altres catalans perifèrics ens trobarem a la part de dintre de la porta nord del Parc del Cinquantenari, la que dóna a la confluència de les avingudes de la Renaissance, de la Chevalery i de l’Yser.’ La proposta és trobar-s’hi a les 10.30 ‘per anar junts (per Catalunya) a la manifestació’. Guia, un dels promotors de la idea d’aplegar-se per fer suport al president Puigdemont i als consellers com a catalans de fora del Principat, va mostrar ahir a les xarxes la pancarta que obrirà el seu bloc.

També es desplaça a Brussel·les Elisabeth M., des de Mallorca. Ahir va agafar l’avió, que era –deia– ‘ple de gent que també sembla que hi va’. L’Elisabeth vol expressar la seva condemna de ‘la injustícia i la por’ que viuen aquests mesos els catalans per culpa de la repressió de l’estat espanyol. ‘Hem de deixar clar a les institucions europees que som molts que volem que es respecti la veu de la majoria democràtica a favor d’una República independent’, diu. Explica que té previst de trobar-se amb uns familiars a Brussel·les. ‘Ho aprofitarem per quedar-nos-hi uns dies i visitar la ciutat i els entorns’, afegeix. Això és força comú entre els assistents a la manifestació amb qui hem parlat aquests últims dies. Els que hi van pel seu compte i no en viatge organitzat i faran uns dies de desconnexió i turisme cultural.

L’Elisabeth ha reservat un lloguer turístic en una casa particular al centre de la capital europea. En canvi, David Garcia va sortir ahir amb la seva furgoneta des de Sella (Marina Baixa) per enfilar el camí de Brussel·les amb parada tècnica per fer nit a Barcelona, però sense tenir cap lloc on dormir quan arribi al punt de destinació. ‘Tinc alguns amics que m’ajuden a cercar un lloc on dormir’, diu sense preocupar-s’hi gaire. ‘Si no en trobe cap, dormiré a la furgoneta, però pot fer massa fred.’ En David ha trobat companys de viatge a les xarxes. És una manera d’abaratir-ne el cost. No els coneixia d’abans i s’aniran afegint pel trajecte per l’espina dorsal del país. ‘Com a valencià em sent interpel·lat per la causa de la democràcia de Catalunya. És una qüestió de ciutadania i de democràcia. Algun dia els valencians voldran fer un camí semblant i pense que cal fer pinya ara.’

‘De la mateixa manera que els valencians van aclamar Francesc Macià quan va anar a rebre les despulles de Blasco Ibáñez a València, l’octubre del 33, nosaltres anem a expressar el nostre suport al president Puigdemont a l’exili’, explica Josep Guia. ‘Donem suport a la República contra la monarquia espanyola, a la independència contra el regne retrògrad i antidemocràtic. I també serem a Brussel·les per afirmar la nació completa, amb l’esperança que la República ens faci costat quan nosaltres estiguem preparats per avançar en la mateixa direcció.’

David Garcia s’ha endut la dolçaina. Ha llegit que hi ha una convocatòria de músics per fer sonar els instruments i provarà de sumar-s’hi. Té trenta-cinc anys i ja ha participat en unes quantes diades i més convocatòries reivindicatives. L’Elisabeth, que en té cinquanta-quatre, explica que també ha estat en algun dels Onze de Setembre darrers, però que pensava que no caldria tornar a lluitar com ho havien fet contra el franquisme. ‘A veure si les institucions europees ens comencen a fer més cas que no ens han fet fins ara’, diu quan ja li demanen d’apagar el telèfon perquè l’avió ha d’arrencar. Guia, en canvi, ja espera l’arribada de catalans a Brussel·les. S’ha avançat un parell de dies per temptejar l’espai de trobada dels ‘perifèrics’ i per comprovar el recorregut anunciat. La seva colla, amics i familiars hi arribaran amb avió, autocars i autocaravanes. Brussel·les podrà escoltar tots els accents de la llengua del ‘bon dia’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any