David Grosclaude, després de la vaga de fam: ‘Ha estat una victòria col·lectiva’

La vaga de fam en defensa de l’occità del conseller regional d’Aquitània, David Grosclaude, va finalitzar ahir al vuitè dia. A les 19.30 va posar fi a la seva mobilització després de rebre una garantia escrita dels ministeris d’educació i cultura francesos en què es comprometien a impulsar l’Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO). Ha reposat durant la nit i aquest matí hem parlat amb ell. Ha fet l’esforç de parlar en català per explicar-nos les primeres sensacions i explicar-nos quin paper espera que jugui l’OPLO.

—Com us trobeu després de no haver menjat res durant vuit dies?
—Visitaré el metge al llarg del dia d’avui per fer-me una revisió però tot va bé. Vuit dies sense menjar no és molt, és un període raonable. Es pot suportar fàcilment. Estic molt content. Ara tenim una garantia escrita i hem d’aplicar-la.

—Com vàreu rebre el document escrit?
—Com dieu els catalans va arribar a dos quarts de vuit. És una còpia d’una carta enviada als dos presidents dels Consells Regionals d’Aquitània i Migdia-Pirineus de part dels dos ministres de Cultura i Educació. Ens donen la garantia que abans que acabi l’estiu es crearà l’Oficina Pública de la Llengua Occitana. El més interessant, i que no hauríem aconseguit sense aquesta protesta, és la participació de l’estat a nivell pressupostari. Participarà en el finançament de l’oficina. La quantitat que aportin s’ha de negociar però serà similar al que aportem les dues regions.

—Us esperàveu que la mobilització acabaria així?
—Sí, però m’esperava que seria més llarg. M’havia conscienciat que serien dues setmanes o una mica més. He plantejat un problema polític i la mobilització començava a ser important, amb més persones que volien unir-se a la vaga de fam. Ahir al migdia va començar a Tolosa una dona i a les set va acabar amb mi. La mobilització ha sigut crucial. No hi ha cap victòria individual, és col·lectiva.

—Com afavorirà la OPLO la llengua occitana?
—Tenim l’exemple de l’Oficina Pública de la Llengua Basca que treballa des del 2003 i ara està començant a veure els resultats positius de la feina feta. Per exemple, el nombre de parlants del basc a França ha deixat de baixar. Volem impulsar una política lingüística que a deu o quinze anys vista ens permeti recuperar parlants.

—Amb quines eines es treballarà?
—Tenim una població de 1,2 milions parlants però més de dos milions de parlants passius, és a dir, que entenen l’occità però que no el saben parlar. Són gent que necessita llocs socials per parlar, classes on aprendre a escriure, una dinàmica pública. Només un u per cent dels nens van a l’escola bilingüe o en occità. Això és molt poc. Hem d’escolaritzar una generació en occità per poder recuperar la llengua i així crear diaris, ràdios, literatura moderna; una dinàmica cultura al voltant de la llengua.

—Quina importància té aquest reconeixement?
—Els defensors de l’occità estàvem desesperats i ara amb aquesta mobilització ha servit per entendre que hi ha possibilitat de fer la pressió necessària i que podem obligar l’estat francès a prendre decisions. Ens ha donat ganes de seguir defensant l’occità. Hem donat una mica més d’energia als que defensem els drets lingüístics.