Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau

  • «Baena va ensenyar al tribunal quelcom que l’hauria d’invalidar: la tendenciositat, i la voluntat incriminatòria i que tot plegat sembli una revenja»

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
08.02.2020 - 21:50

El matí del 9 d’octubre proppassat fou agitat a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, perquè el cap d’aquest cos a Catalunya, Pedro Garrido, va fer un discurs amenaçador i insultant contra l’independentisme, fent befa del ‘ho tornarem a fer’ de Jordi Cuixart dient que ells també estaven preparats per a tornar a atonyinar els ciutadans. La cúpula dels Mossos que va assistir a aquell acte d’homenatge a la patrona de la Guàrdia Civil, la Mare de Déu del Pilar, se’n va acabar anant sense tastar el refrigeri de després, incòmoda per la bel·ligerància dels màxims responsables del cos. En canvi, hi havia un petit grupet d’assistents que se sentia la mar de còmode, que la feia petar enriolat. Un n’era José Zaragoza, diputat del PSC al congrés espanyol; un altre, el fiscal del Tribunal Suprem en el judici contra el procés Javier Zaragoza; i el tercer, el tinent coronel Daniel Baena, el més rialler de tots.

Baena és el responsable d’haver instruït les diligències que van fonamentar la causa general contra l’independentisme, jugant a diversos jutjats alhora, i empenyent els presos polítics primer, i el major Trapero, la intendenta Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig després, al banc dels acusats. Ell ha estat un dels principals testimonis de càrrec contra Trapero que aquesta setmana ha desfilat per l’Audiència espanyola, tot ensenyant al tribunal quelcom que l’hauria d’invalidar: la tendenciositat. I també la voluntat incriminatòria i que tot plegat sembli una revenja.

Perquè Baena es va plantar a la cadira dels testimonis, davant el tribunal i amb Trapero i la seva advocada, Olga Tubau, a mà esquerra, disposat a ser un impertinent envers la defensa, a contestar amb un to de marrec malcriat i amb una resposta model consistent a dir ‘si això consta a l’atestat, doncs serà que sí, i si no, no’. Però també duia una sorpresa preparada, hi anava amb el propòsit de fer esclatar l’estratègia de la defensa de desvincular Trapero de Puigdemont i del projecte polític del seu govern. Però va patinar, perquè venia amb la pólvora molla.

La patinada de la carta

A mig interrogatori del fiscal, sense que li hagués demanat res, Baena deixa anar que Puigdemont i Trapero van tenir una reunió secreta. Però no diu quan ni on. El fiscal li demana com és que ho sabia, i el testimoni respon que té un correu electrònic de Puigdemont enviat a la seva secretària amb data del 20 d’octubre, en què adjunta una carta que vol lliurar a Trapero, agraint-li la feina feta l’1-O en contraposició amb la violència de la policia espanyola i solidaritzant-se amb ell per la persecució judicial de què era víctima.

En la carta hi havia una referència de Puigdemont, indeterminada, a una ‘reunió a porta tancada’ que havien tingut. Concretament diu: ‘Començo dient-te allò que vaig dir en una reunió a porta tancada: si totes les autoritats públiques observessin i interpretessin els drets constitucionals de la nostra societat de la manera com ho has fet sempre, molts dels problemes que la societat té amb la constitució no existirien.’ I sobre això basava Baena la seva afirmació d’una ‘reunió secreta’. Res més. Ni tan sols sabia dir si Trapero va rebre mai aquesta carta.

Però no solament això. Baena va fer trampa, perquè va llegir ‘començo dient-te allò que et vaig dir en una reunió a porta tancada’, i l’advocada Tubau li va fer veure que havia llegit malament la carta, perquè no deia ‘…allò que et vaig dir en una reunió’, sinó ‘allò que vaig dir en una reunió’. És a dir, que a la reunió tant podia haver-hi assistit Trapero com no, i que en tot cas no hauria estat l’únic interlocutor del president.

Tant Baena com el fiscal van provar d’incorporar la carta a la causa, però Tubau va protestar perquè no hi constava i el darrer moment processal en què la fiscalia hauria hagut d’incorporar-la-hi era en el tràmit de qüestions prèvies. I no ho va fer, sorprenentment, perquè ja constava a la causa del Tribunal Suprem.

Com desconstruir Baena en dos minuts de preguntes

A Baena, el llautó ja se li va veure quan Público va esbombar que gestionava un perfil fals a Twitter amb el pseudònim de Tácito des del qual insultava dirigents independentistes. Però una cosa és això i una altra mantenir les formes com a testimoni de valor davant un tribunal. I l’hàbil Olga Tubau va fer-lo descarrilar en aquest propòsit, si és que mai l’havia tingut. Vegeu un exemple d’un moment molt concret de l’interrogatori en què el deixa com un manipulador. Baena va aprofitar que la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela li havia demanat informació sobre els fets del 20-S per colar en l’atestat crítiques contra el dispositiu dels Mossos de l’1-O, tan sols quatre dies després del referèndum, sense que ningú li hagués demanat, sense que fos el responsable de fer aquesta mena de valoració.

—Olga Tubau: Per quina raó en aquell atestat en què us demanaven informació sobre els possibles impediments [el 20-S] per dur a terme les ordres del jutjat 13 vau incloure un apartat sobre els fets esdevinguts l’1-O?
—Daniel Baena: Perquè ho vaig creure pertinent.
—Perquè ho vau creure pertinent. Sabíeu qui havia dictat la interlocutòria dirigida a impedir el referèndum de l’1-O? No era el jutge del 13.
—No, és clar que no.
—És clar que no.
—I sabeu qui havia estat designat coordinador del dispositiu policíac per a l’1-O?
—Sí, el coronel Pérez de los Cobos.
—Us consta que la magistrada [del TSJC Mercedes Armas] va demanar al coordinador, amb data 3 d’octubre, un informe sobre aquell dispositiu amb totes les actuacions dutes a terme, els problemes que hi hagués hagut, els incidents…
—No em consta.
—Mireu, aquest informe del coordinador Pérez de los Cobos es va lliurar al TSJC el 17 d’octubre del 2017. Abans d’haver presentat vós l’atestat amb aquestes valoracions que feu sobre l’1-O…
—Quin atestat?
—Aquest, el del 5 d’octubre.
—D’acord.
—Vau parlar amb ell abans?
—Amb qui?
—Amb Pérez de los Cobos.
—No, jo no vaig parlar amb ell.
—I sense haver parlat amb ell i sense que ell hagués lliurat encara el seu informe final al TSJC el dia 17 d’octubre, com podeu afirmar en aquest atestat, el vostre atestat, que els Mossos van incomplir l’ordre del TSJC d’impedir el referèndum?
—Perquè es va fer el referèndum.
—Es va fer? Sí? I en aquest dispositiu, a part dels Mossos, hi havia més cossos policíacs?
—Sí.
—I tanmateix es va fer el referèndum?
—Sí.
—Teníeu tots els elements valoratius a data del 5 d’octubre per a endinsar-vos en una valoració així?
—Són valoracions, no pas proves determinants.

La cella de Trapero

Després de Baena va testificar el seu número dos, César López Hernández, el secretari dels atestats policíacs que es van anar elaborant del començament del 2016 a la tardor del 2017 per incriminar desenes de persones en la causa general contra l’independentisme. Ja va testificar al Suprem, on va suar amb les defenses per sostenir les tergiversacions que provava d’introduir sobre el paper del conseller Forn o de Trapero mateix. En aquest judici, va començar més valent que no pas al Suprem, perquè la magistrada Concepción Espejel li deixava fer totes les valoracions que volia i que Marchena no li permetia.

Es va anar escalfant, i se li va escapar que Trapero, a qui situava en els seus atestats com un assessor de seguretat del suposat comitè executiu que apareixia definit en l’apòcrif i fantasmagòric document EnfoCATS, va participar ‘d’una manera no conscient’ en aquella sedició o rebel·lió que maldaven per documentar.

Tubau ho va aprofitar per burxar-hi, i va reaparèixer un factor personal en un dels principals testimonis de càrrec contra Trapero. César López Hernández fins i tot va afirmar que admirava el major… fins que va arribar el referèndum.

—Vós heu dit que no es va fer de manera conscient per part de Trapero, aquest assessorament.
—Jo, jo, vaja, vull, vull entendre això. Jo abans havia admirat molt el major perquè jo també sóc de Barcelona i amb unes vides paral·leles, diguem-ne, jo també sóc un noi de barri, i jo el considerava fins a aquell moment, un gran líder.

Trapero s’escura la gola i torça la boca cap a la dreta, fent un mig somriure amarg. Mentre declara César López Hernández, se’l mira fixament per damunt de les ulleres, aturant la mà amb què prenia apunts i amb un posat seriós, arrufant les celles. Es mossega les ungles, fins i tot el puny en algun moment, i va fent que no amb el cap de manera gairebé imperceptible, tanca els ulls o els abaixa, neguitós, quan sent que la guàrdia civil el va col·locar en els seus informes com una peça clau del nucli que prenia les decisions en el projecte independentista sense tenir-ne cap mena de prova, només perquè ell era qui era.

—Però això no respon per què creieu que el major Trapeor no feia això, assessorar el suposat comitè executiu, de manera conscient.
—Jo crec que no. Vaja, jo no crec que en aquell moment ell volgués… o ell no ho va fer de manera explícita, que no estaria d’acord amb això. Explícit, no.

Tota l’arquitectura de documents i atestats policíacs amb què es va bastir l’acusació contra Trapero es va fonamentar sobretot en les ganes d’incriminar-lo, forçant la interpretació de tot allò que s’esdevenia, aplicant sempre un biaix interpretatiu contra el major. I sempre descrivint una mena d’estructura dirigent conspiradora que hi tenia una relació fluida amb, però mai demostrant-ho amb proves, i sobretot mai essent capaços de dir en quin moment el major desplegava unes suposades instruccions sedicioses als comandaments intermedis que les havien de desplegar. Tot un artifici que fa encara més increïble que hagi pogut arribar fins a la fase de la vista oral d’un judici per rebel·lió a l’Audiència espanyola.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any