Cuixart retreu als jutges una ‘manca històrica de cultura democràtica’

  • El president d'Òmnium envia una carta als socis per Sant Jordi

VilaWeb
Redacció
23.04.2019 - 08:00
Actualització: 23.04.2019 - 08:45

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat aquest dimarts una carta als socis de l’entitat amb motiu de Sant Jordi en la qual retreu als jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol la ‘manca històrica de cultura democràtica dels poders de l’estat’. Al text, Cuixart explica que, en moments de distensió, els presos polítics intercanvien opinions dels llibres que llegeixen, cosa que, per a ell, reafirma ‘la certesa que llegir ens fa més lliures, també des de dins de la presó’. Així mateix, el president d’Òmnium considera que la ‘malaptesa’ que mostren molts jutges i fiscals evidencia ‘com d’important és la cultura com a eina de tolerància, convivència i transformació social’.

Davant la incertesa dels resultats de les eleccions del 28-A o del judici de l’1-O, Cuixart ha parafrasejat el filòsof Noam Chomsky per subratllar que ‘sempre hi ha un instint innat en la condició humana que ens mena cap a la llibertat’ i que ‘sempre hi ha oportunitats per millorar el món’.

En aquesta línia, el president d’Òmnium ha expressat que és ‘conscient’ que el seu lloc ara mateix és la presó, ‘denunciant la injustícia de la vulneració de drets fonamentals’. ‘No renunciaré mai a seguir construint la meva família, sigui en les circumstàncies personals que sigui, com a missatge de vida i esperança’, ha assegurat.

D’altra banda, Cuixart ha remarcat la tasca dels escriptors d’arreu del món, en especial la d’aquells que pateixen ‘més durament la repressió’ i la de les autores, ‘sempre triplement represaliades’.

Així mateix, ha volgut reconèixer els escriptors que ‘emparen’ la llengua catalana per expressar-se en els seus llibres. ‘Com deia Federico Fellini, ‘cada idioma és una manera diferent de veure la vida’, ni millor ni pitjor, senzillament una més, que ens fa rics en la diversitat i per això volem poder viure també, en català, amb tota normalitat’, ha reblat Cuixart.

 

Llegiu ací la carta de Cuixart:

«Estimadíssims socis,

Avui serà d’aquells dies especials on sortir al carrer es converteix en un acte de militància en la tendresa. Cultura i passió de viure l’amor en plenitud; síntesi del caràcter d’una societat forjada a base de molta autoestima col·lectiva.

A tots els escriptors del món: gràcies, mil gràcies per fer-nos l’existència una mica més feliç amb les vostres creacions, amb un record ben especial per tots aquells autors que pateixen més durament la repressió i en especial per les autores sempre triplement represaliades.

Als qui emparen la llengua catalana per compartir els seus llibres: un fort reconeixement, doncs com deia Federico Fellini ‘cada idioma és una manera diferent de veure la vida’ ni millor ni pitjor, senzillament una més, que ens fa rics en la diversitat i per això volem poder viure també, en català, amb tota normalitat.

Avui passarem el dia envoltats de jutges i fiscals que amb la seva malaptesa evidencien com d’important és la cultura com a eina de tolerància, convivència i transformació social. Les seves excel·lentíssimes nimietats, entre paraigües i la criminalització del dret – i el deure! – a protestar, estan fonamentades en una manca històrica de cultura democràtica dels poders de l’estat.

Però, sigui quin sigui el resultat del judici o del 28-A, hem d’assumir, com explica Chomsky, que sempre hi ha un instint innat en la condició humana que ens mena cap a la llibertat i que sempre hi ha oportunitats per millorar el món.

Sóc molt conscient que el meu lloc ara mateix és a la presó, denunciant la injustícia de la vulneració de drets fonamentals i que la coherència m’obliga a assumir plenament la meva responsabilitat en el convenciment que el dret de vot es conquereix votant. Però no renunciaré mai a seguir construint la meva família, sigui en les circumstàncies personals que sigui, com a missatge de vida i esperança.

Quan no hi ha sessió al Tribunal Suprem, els presos polítics sovint aprofitem per, bo i prenent el sol al banc del pati del mòdul, intercanviar opinions dels llibres que llegim, comentaris que després compartirem amb la Carme i la Dolors. Moments de distensió que ens reafirmen en la certesa que llegir ens fa més lliures, també des de dins la presó.

Que la cultura ho inundi tot! Sempre endavant!»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any