16.03.2021 - 05:55
|
Actualització: 16.03.2021 - 06:54
Elena Semino. En el moment en què s’escriu aquest article, es parla en molts països de tot el món d’una «segona onada» de la pandèmia de COVID-19. Per exemple, el 19 de setembre de 2020 el primer ministre britànic Boris Johnson va dir: «Estem veient l’arribada d’una segona onada. Ho hem vist a França, a Espanya, per tot Europa. Sospite que és absolutament inevitable que ho vegem també en aquest país».
Les metàfores són eines essencials per a la comunicació i el pensament i poden ser especialment útils en la comunicació pública de la salut. Per exemple, la metàfora de la «segona onada» suggereix que el perill i l’amenaça del virus s’han renovat i, per tant, pot fomentar el compliment de les mesures destinades a reduir la transmissió. No obstant això, totes les metàfores tenen fortaleses i limitacions, així com el potencial de ser utilitzades tant per a il·luminar com per a confondre. La metàfora de la pandèmia com una sèrie d’ones suggereix que l’evolució del nombre d’infeccions depèn del virus en si mateix (és a dir, dona la idea que pot ser estacional) i no és el resultat de les accions preses per a frenar-ne la propagació. En aquest sentit, la metàfora és inexacta. Com la Dra. Margaret Harris, de l’Organització Mundial de la Salut, indica: «Estem en la primera onada. Tindrem un única onada ben gran». A més, precisament perquè les ones se segueixen les unes a les altres de manera incontrolable, aquesta metàfora es pot utilitzar estratègicament per a presentar els nous augments del nombre d’infeccions com una cosa inevitable, com ocorre en les declaracions de Boris Johnson, i esquivar la responsabilitat dels governs i les seues polítiques.
Com passa amb qualsevol altre problema complex a llarg termini, es necessiten diferents metàfores per a reflectir diferents aspectes de la pandèmia, transmetre diferents missatges i dirigir-se a audiències diferents.
«La metàfora de la COVID-19 com un incendi és particularment versàtil i apropiada. Els incendis són perillosos però poden arribar a ser controlats mitjançant accions ràpides i adequades»
Basant-me en l’anàlisi de dos conjunts de dades (la col·lecció de metàfores en diversos idiomes #ReframeCovid –un repositori de codi obert d’expressions sobre la COVID-19 no relacionades amb l’àmbit militar– i l’English Coronavirus Corpus –una base de dades de milions de paraules amb notícies en anglès des de gener de 2020– defense que la metàfora de la COVID-19 com un incendi (específicament un incendi forestal), és particularment versàtil i apropiada. Els incendis són perillosos i difícils de controlar. No obstant això, sí que poden arribar a ser controlats, mitjançant accions ràpides i adequades. Es poden fins i tot previndre cuidant bé el territori, protegint el medi ambient i educant la ciutadania perquè es comporte amb responsabilitat.
Elena Semino és professora del Departament de Lingüística i Llengua Anglesa de la Universitat de Lancester (Regne Unit) i directora de l’ESRC Centre for Corpus Approaches to Social Science. Ha publicat més d’un centenar de documents, és l’autora de llibres com Metaphor in discourse (2008), i la coautora d’uns altres com Metaphor, cancer and the end of life: A corpus based on study (2018) i The Routledge handbook of metaphor and language (2017). @elenasemino
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Consulta altres articles sobre la pandèmia en l’especial COVID-19 de la web de Mètode.
Llig ací els altres articles del número ‘Oceans: L’impacte del canvi global en el mar’.
