Denúncia contundent al New York Times de la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya

  • Un reportatge destacat a la portada de l'edició internacional del diari critica la pressió dels creditors i del govern de Rajoy sobre les principals capçaleres

VilaWeb
Redacció
06.11.2015 - 10:18
Actualització: 06.11.2015 - 11:47

La portada de l’edició internacional de The New York Times destaca avui a portada un reportatge contundent sobre la pèrdua de llibertat de premsa a Espanya i les pressions que rep del govern de Mariano Rajoy. L’article, signat per Raphael Minder, comença reconeixent que aquests últims anys a tot arreu els diaris han hagut de lluitar per adaptar-se al món digital i a la davallada d’ingressos per publicitat, però considera que a Espanya hi ha hagut un obstacle afegit: la pèrdua creixent d’independència editorial dels grans diaris, enmig de la crisi financera.

Més enllà de la imposició de límits a la llibertat de premsa a través de mesures governamentals com la ‘llei mordassa’, explica Minder, hi ha hagut també ‘pressions més subtils en la indústria dels mitjans’ que han afectat la llibertat d’expressió, especialment als diaris més influents’.

Mitjançant entrevistes amb periodistes independents i directors d’alguns mitjans digitals, l’article denuncia que els grans diaris són a les mans dels creditors, que van impedir que fessin fallida pels seus deutes, i del govern, ‘una situació de dependència que ha fet un mal terrible a la credibilitat dels mitjans’, hi afirma el periodista Ángel Aguilar.

La majoria dels deutes van lligats a les inversions fetes pels grups mediàtics durant els anys de bombolla financera a Espanya, i això ha acabat resultant una pèrdua d’independència d’aquests mitjans a l’hora d’informar de les grans empreses que hi han posat diners. Minder posa exemples del diari El País en relació amb notícies sobre Catar i Telefònica, dues empreses que inverteixen al grup Prisa.

‘Treballar a El País solia ser un somni de qualsevol periodista espanyol –declara Aguilar–, però ara n’hi ha que estan tan desesperats que se’n van, de vegades amb la sensació que s’han superat els nivells de censura.’

‘No crec que hi hagi hagut una època pitjor per a la llibertat d’expressió a Espanya des de la mort Franco’, rebla Juan Pedro Velázquez-Gaztelu, que justament va deixar El País per a impulsar Alternativas Económicas.

L’article es tanca amb declaracions de l’advocat i portaveu del PP Pablo Casado: ‘No veig que la premsa a Espanya tingui cap problema.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any