Fotografia d'Alexandre Sepúlveda

Passen les tres del migdia del 6 de juliol de 2016 i el Telediario s’endinsa en la secció de successos. Titular: «Alliberat un jove que havia passat dos anys tancat pel seu pare». Ja al cos de la notícia, un veterà periodista d’investigació de TVE explica que el pare és «d’origen hindú» i que tenia «suposats problemes mentals». «A penes l’alimentava i els maltractaments eren habituals». A més a més, «alguns veïns –il·lustra el reporter– diuen que el pare era una persona conflictiva en el barri». No entrem a jutjar aquesta vegada si la procedència de l’home és rellevant per a entendre la notícia i ens detenim en els «suposats problemes mentals» o la «possible malaltia mental» a què tots els mitjans que han difós la notícia s’han referit. Aquesta informació que esmenta el suposat diagnòstic de l’agressor prové de fonts de la investigació policial i les redaccions no han gosat qüestionar aquesta versió. La notícia, dèiem, correspon al 6 de juliol del 2016, però podria ser d’un altre dia, perquè de notícies com aquestes els mitjans de comunicació en van plens. Es tracta d’una mostra recent escollida a l’atzar d’una mala praxi estesa i contínua. Així ho corroboren els informes de 2014 i 2015 de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental, que llancen dades preocupants. Elaborats per l’entitat Obertament amb la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ambdós informes se centren a enderrocar mites i estereotips sobre la salut mental i a fer veure com la premsa escrita, la ràdio o la televisió relacionen aquesta matèria de manera errònia amb els fets violents.

Del quasi miler de notícies de premsa escrita analitzades en 2014 que contenien mots clau sobre trastorns mentals, més de la meitat (51%) han maltractat la salut mental. I, d’aquestes, un quart estableixen una relació de causa-efecte entre el fets violents o criminals i el trastorn mental. Dos terços usen de manera pejorativa conceptes psiquiàtrics, per exemple amb titulars com ara «La ciutat experimenta una psicosi col·lectiva» o «S’hi viuen moments d’esquizofrènia» per descriure una situació o ambient d’intranquil·litat provocada per un succés usant com a metàfora de manera errònia un diagnòstic mèdic.

En el cas del 2015, s’estudiaren 945 notícies dels diaris Ara, La Vanguardia, El Punt Avui, El País i El Periódico. En l’informe d’aquest any s’hi afegí també com a experiència pilot l’anàlisi d’una selecció aleatòria de 97 peces de ràdio i 81 de televisió de Catalunya Ràdio, RNE, Rac1, COPE, Cadena Ser, Onda Cero, TVE, Antena 3, Telecinco, TV3 i BTV que contenien paraules clau sobre salut mental. Al 2015, el percentatge de les notícies negatives va ser un poc menor (47%) i les proporcions de relacions amb la violència (35%) o l’ús ofensiu (55,5%), semblants. Els termes psicosi i esquizofrènia amb un ús pejoratiu seguien, però, presents en qualsevol secció dels mitjans per explicar situacions com per exemple els atemptats a la sala Bataclan de París, que no tenen res a veure amb la salut mental.

Recomanacions del llenguatge per a periodistes realitzades per l’associació Obertament. Aquest tipus de connotacions negatives o usos pejoratius de termes psiquiàtrics apareix especialment en espais d’opinió televisius com tertúlies, on la immediatesa i la improvisació fa caure en estereotips i prejudicis. Davant fets violents, l’associació també recomana als periodistes preguntar-se què aporta a la història el fet que la persona tinga un trastorn mental i si és necessari destacar-lo en el titular o a l’inici de la informació, així com la rellevància de les declaracions de veïns que sovint es basen en suposicions i especulacions.
Recomanacions del llenguatge per a periodistes realitzades per l’associació Obertament. Aquest tipus de connotacions negatives o usos pejoratius de termes psiquiàtrics apareix especialment en espais d’opinió televisius com tertúlies, on la immediatesa i la improvisació fa caure en estereotips i prejudicis. Davant fets violents, l’associació també recomana als periodistes preguntar-se què aporta a la història el fet que la persona tinga un trastorn mental i si és necessari destacar-lo en el titular o a l’inici de la informació, així com la rellevància de les declaracions de veïns que sovint es basen en suposicions i especulacions.

Alerta amb l’índex d’estigma

Termes com 'psicosi' o 'esquizofrènia' són utilitzats de manera pejorativa i en molts casos en notícies que no tenen res a veure amb la salut mental. Després dels atemptats contra la revista satírica Charlie Hebdo a París o dels atemptats de novembre de 2015 en diversos punts de la capital francesa, els diaris van fer referència a la «psicosi terrorista». En les imatges, titular del diari 'El País' del 20 de novembre de 2015 que destaca en l’entradeta: «El sentiment d’amenaça i la psicosi provocada per la possibilitat d’un nou atemptat terrorista […] recorren París» i titulars d’altres capçaleres que empren la paraula 'psicosi' com a sinònim de pànic.
Termes com ‘psicosi’ o ‘esquizofrènia’ són utilitzats de manera pejorativa i en molts casos en notícies que no tenen res a veure amb la salut mental. Després dels atemptats contra la revista satírica Charlie Hebdo a París o dels atemptats de novembre de 2015 en diversos punts de la capital francesa, els diaris van fer referència a la «psicosi terrorista». En les imatges, titular del diari ‘El País’ del 20 de novembre de 2015 que destaca en l’entradeta: «El sentiment d’amenaça i la psicosi provocada per la possibilitat d’un nou atemptat terrorista […] recorren París» i titulars d’altres capçaleres que empren la paraula ‘psicosi’ com a sinònim de pànic.

De comparar el percentatge de les notícies valorades com a positives, negatives i neutres a Obertament, una plataforma que integra cinc entitats catalanes i lluita contra la discriminació que pateixen les persones a causa d’algun problema de salut mental, s’extreu el que denominen l’índex d’estigma. Al 2014, aquest índex se situà al 5,2 sobre 10, el que supera la barrera «gens recomanable» del 5 i trepitja la «zona perillosa» mitjana-alta, ja que tota puntuació superior a 0 denota, encara que sigui en menor mesura, l’existència d’estigma i indica que els temes de salut mental no es tracten prou bé encara. Al 2015 aquest índex era del 4,33, el que indica que no s’ha millorat substancialment respecte a l’any anterior. Però el que alarma més encara els autors de l’informe és que el percentatge de notícies positives hagi disminuït i hagi passat del 10% del 2014 al 7% del 2015. El fet que l’índex d’estigma hagi descendit un punt respecte a l’any anterior és perquè, tot i que les notícies negatives hagin descendit un pèl, les neutres –que tracten la salut mental sense estigmatitzar-la, però sense promoure valors positius– s’incrementaren.

Ángel Urbina és activista a temps complet d’Obertament i forma part de l’associació tarragonina de persones amb malaltia mental La Muralla. També és membre de la Federació de Salut Mental de Catalunya, a qui representa en la Confederación Salud Mental España. Un dia va aparèixer a TV3 com a portaveu d’Obertament i, arran d’això tothom el conegué. «La gent començà a apropar-se’m i preguntar-me. Se sorprenien un poc perquè el concepte que tenien d’una persona amb un problema de salut mental no corresponia amb la realitat. Em deien coses com “Mira, si tu ets normal!” i jo pensava, “però, què passa, que qui té un problema de salut mental té banyes i cua?”», recorda Urbina, que és enginyer industrial a Repsol a Tarragona, és casat i té una filla. Explicar el seu dia a dia a la televisió va tenir un impacte «molt positiu» per a ell, perquè li ha permès desenvolupar «capacitats que tenia i ser conegut per aquest problema», assegura l’enginyer, que explica que ara a l’empresa ja no és «un número» més, sinó l’Ángel Urbina, «que té un problema de salut mental», i serveix de referent per a moltes persones de la feina que tenen un problema de salut mental a casa.

La pertinència d’esmentar el diagnòstic

No obstant això, Urbina es queixa que a les notícies, «cada vegada que hi ha un problema, es magnifica» i que «està mal representat l’impacte de problemes de salut mental respecte a problemes d’ordre públic». Per això demana que els periodistes, quan parlen de salut mental, «simplement» reflecteixin la realitat. I que no es faci referència a la malaltia mental «si no és pertinent». Cal recordar, a més a més, que el diagnòstic mèdic és confidencial i que les dades sanitàries estan especialment protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), que les considera sensibles per la seva especial influència en la intimitat, els drets fonamentals i les llibertats públiques de l’individu.

Però, és correcte vincular la salut mental amb la violència? Des del punt de vista d’Enric Arquès, psicòleg clínic, terapeuta familiar i membre de la junta directiva d’Obertament, la resposta és no. «És clarament un prejudici cultural molt instaurat i profund, tot i que totes les aproximacions objectives i quantitatives que s’han fet a tot el món a diverses investigacions deixen clar que no hi ha associació», assenyala, tot apuntant que «només en el cas de l’autoviolència», és a dir, el suïcidi, les persones que pateixen un problema de salut mental exerceixen més violència que respecte a la resta de la població. També, explica, els malalts mentals «són més rebedors de violència» que la que provoquen en realitat. El problema, subratlla, és que l’associació de la malaltia mental a la violència, en tant que prejudici, és una idea «qualitativa».

Llegeix l’article sencer al número 91 de Mètode.

Laura L. David. Periodista, València. Col·laboradora del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de l’informe Salut mental i violència (Observatori de Mitjans i Salut Mental).

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]