El conseller Solé es desvincula de l’organització de l’1-O a Agramunt en el judici per desobediència

El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, ha negat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que hagués participat en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre quan era batlle d’Agramunt (Urgell). Ho ha dit en el judici contra ell, acusat de desobediència per part de la fiscalia, que demana que sigui condemnat a un any i mig d’inhabilitació com a càrrec públic i 24.000 euros de multa. Segons la fiscalia, va desatendre la prohibició del TC d’impedir el referèndum i va permetre la votació i hi va col·laborar. Però Solé, en la seva declaració, se n’ha desvinculat de tot; ha precisat que va participar en un debat previ al referèndum com a representant polític d’ERC però no com a batlle; que no va tenir cap paper en la cessió de l’escola bressol per a fer la votació i que no va intentar que s’amaguessin les urnes per si venia la Guàrdia Civil, sinó que advertir que no es malmetés l’edifici si ho feien. “Jo no vaig tenir cap paper en la logística. Jo no vaig dir que s’amaguessin les urnes, sinó que els vaig advertir que amagar-les en un fals sostre no era segur.”

Membres del govern de la Generalitat com Pere Aragonès, Meritxell Budó i Chakir el Homrani, el president del parlament, Roger Torrent, la plana major d’ERC, una vintena de batlles i representants de JxCat i entitats independentistes han acompanyat el conseller fins a les portes del tribunal.

A la seva interlocutòria d’obertura de judici oral, el TSJC fonamenta l’actuació judicial detallant la participació de Solé en el procés d’autodeterminació. Recorda, per exemple, que el 7 de setembre del 2017, Solé va promulgar un decret de batllia donant suport al referèndum després que el parlament aprovés la seva convocatòria. La interlocutòria diu que la delegació del govern espanyol a Catalunya va advertir tots els batlles que havien d’intentar impedir la votació, arran de la suspensió decretada pel TC, i que Solé va rebre l’advertiment el 12 de setembre.

El seu cas és el segon contra un batlle que arriba a judici per l’1-O. El 17 de novembre passat, la batllessa de Roses, Montse Mindan es va asseure davant del jutjat penal número 1 de Figueres. La denúncia contra ella la va presentar un veí del poble que diu que treballa d’escorta. Mindan, que s’enfronta a un any d’inhabilitació i a pagar 3.240 euros de multa, va sostenir al judici que en cap moment no va fer res per a facilitar que els locals municipals s’obrissin pel referèndum. “Tot Catalunya sabia que s’havia de fer”, va sostenir.