28.02.2019 - 21:50
La decisió de la CUP d’estudiar la possibilitat de presentar-se a les eleccions del 28 d’abril ha causat una certa sorpresa. Tradicionalment, la CUP no s’ha presentat a les eleccions espanyoles, però sembla que aquesta vegada considera que hi ha raons excepcionals que han de ser debatudes per la militància. Ara com ara, només debatudes. Ja veurem com acaba la cosa, perquè els processos de decisió dels anticapitalistes normalment són molt noticiables.
Siga com siga, l’opció de presentar-s’hi, si acabàs essent aquesta la decisió de l’assemblea, no sembla pas que haja d’implicar un gran canvi del panorama amb què l’independentisme encarava aquestes eleccions. Evidentment, el vot, en teoria, es repartiria més. Serien tres grups –si no acaben essent quatre, encara– que representarien l’independentisme a Madrid. Però, a diferència d’algunes altres eleccions, en aquestes sembla que la disparitat d’actuació entre ells seria nul·la. Amb la qual cosa un possible acord estratègic, posterior o anterior a les eleccions, entre tots els diputats independentistes per actuar com un sol bloc no sembla de cap manera difícil d’assolir.
Després de la moció de censura contra Rajoy i del vot contra la tramitació del pressupost de Sánchez, l’independentisme sembla haver emprès una via molt nítida a Madrid, que cal esperar que continuarà després d’aquestes eleccions espanyoles. Si un govern espanyol, qualsevol govern espanyol, vol el vot dels diputats independentistes haurà de seure a negociar l’autodeterminació de Catalunya i haurà de prendre decisions positives sobre els presos i exiliats. I no sembla que en aquest cas hi haja cap divergència a la vista entre la posició del PDECat, o qui acabe presentant-se en l’espai postconvergent, i la d’ERC. I, sincerament, seria una sorpresa majúscula que la CUP es desmarcàs d’aquest acord en el supòsit d’obtenir diputats.
La qüestió, per tant, es redueix a esperar a veure què decideix, de manera sobirana, la CUP. Que aquesta vegada, i en aquesta contesa, no hi haurà motius de discussió, més enllà de si un candidat agrada més o menys, o del matís que cadascú puga aportar a una posició que sembla sòlida i ferma.
