Comença l’operació d’emblanquiment de Manuel Valls per si opta a la batllia de Barcelona

  • ESADE el fitxa com a professor per a ensenyar polítiques migratòries després d'haver defensat l'expulsió dels gitanos de França quan era ministre d'Interior *** Apareixen llaços grocs a l'Estació del Nord de València *** Un alt càrrec de Més per Mallorca podria entrar al govern espanyol

VilaWeb
Redacció
05.09.2018 - 20:00
Actualització: 05.09.2018 - 20:21

TEMA DEL DIA

Agenda. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, l’ex-primer ministre francès Manuel Valls anunciarà aquest mes la seva candidatura a la batllia de Barcelona. Oficialment, encara no s’ha decidit, però aquests darrers mesos ha tingut una intensa agenda de contactes amb diversos sectors polítics, econòmics i financers per explorar les possibilitats d’èxit de la seva candidatura. Fruit d’aquests contactes ha estat fitxat com a professor de la prestigiosa ESADE Law School, on farà classes de processos migratoris i geografia urbana. Un tema en el qual excel·leix i pot aportar els coneixements empírics adquirits durant la seva etapa de ministre d’Interior francès, que va ser polèmica per la política d’expulsió dels gitanos que va aplicar.

El fitxatge ajuda Valls a entrar en l’ecosistema ciutadà barceloní, en el qual fins ara era un extraterrestre, tot i haver nascut al barri d’Horta. La seva agenda pública fins ara a la capital catalana s’havia limitat a l’assistència a manifestacions espanyolistes convocades per Societat Civil Catalana, cosa que en projectava una imatge de radical que no li convé. Començar a fer classes a ESADE li dóna una mica més de prestigi i li permet de mirar d’emblanquir la seva imatge de xenòfob quan era ministre d’Interior. La polèmica va esclatar l’octubre del 2013 amb la detenció d’una noia de quinze anys, mentre era d’excursió amb l’escola, que va ser deportada immediatament a Kossove. L’actuació va aixecar moltes protestes a França, amb manifestacions multitudinàries al carrer, però Valls no tan solament va defensar la decisió, sinó que va instar els gitanos a anar-se’n França i a retornar als seus països i a integrar-s’hi. Una afirmació que va obligar el president de llavors, François Hollande, a cridar-lo a l’ordre.

Potser hi ha una part de l’electorat de dretes barceloní que el sedueix aquest discurs antiimmigratori, però no sé si quadra gaire amb els valors cristians dels jesuïtes que teòricament inspiren ESADE. Tampoc no els compartia l’ex-professor Diego Torres, que va acabar fent negocis amb un alumne avantatjat de l’escola, Iñaki Urdangarin. Sigui com sigui, algú ha obert la porta a Valls perquè pugui presentar-se com a professor d’ESADE, que és molt millor que la targeta d’activista de Societat Civil.

Ara com ara, Valls treballa intensament amb la seva candidatura, que, si acaba reeixint, serà transversal i anirà més enllà de Ciutadans, si bé el partit d’Albert Rivera en serà l’embrió. Però Valls vol acomboiar més gent destacada de la societat civil i del món econòmic, per garantir-se la victòria. Justament la direcció contrària de la que segueix l’independentisme a Barcelona, dedicar a una batalla de sigles i fent experiments amb gasosa, en lloc de preparar una candidatura potent que pugui plantar cara a Valls, si finalment s’acaba presentant. Tampoc Colau no passa pas un bon moment, ara que s’ha demostrat que això dels comuns trontolla, amb la sorprenent dimissió de Xavier Domènech.

La candidatura de Valls pot ser una bona notícia per a l’independentisme si estimula la creació d’una alternativa potent amb possibilitats de victòria. L’entrada en campanya d’aquest jacobí situarà el debat de les municipals en clau nacional, perquè Valls no es dedicarà a parlar del tramvia de la Diagonal. Això perjudica Colau, que en aquest terreny es troba incòmoda, per la seva pretesa equidistància i, en teoria, pot beneficiar l’independentisme. Tanmateix, per aprofitar-ho ha de presentar una candidatura transversal, solvent i creïble que ara com ara no s’albira. I si es vol construir la República, no es pot tenir el batlle de la capital en contra.

MÉS QÜESTIONS

Apareixen llaços grocs a l’Estació del Nord de València. Aquest matí han aparegut una vintena de llaços grocs en suport als presos polítics a l’Estació del Nord de València. Estaven lligats al reixat de la façana principal. El personal de seguretat de l’edifici, quan els ha detectat, ha contactat amb la policia nacional, que teòricament els ha retirat, tot i que altres fonts apunten que ha sigut el personal de neteja de l’estació a instàncies de la policia. Les reaccions polítiques no s’han fet esperar i la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha exigit al president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, que ‘condemni els fets i persegueixi els culpables’. Per la dirigent popular els llaços representen la ‘ruptura de la convivència’ i no vol que es traslladi el clima polític de Catalunya al País Valencià.

El PP continua la campanya contra Morera per donar suport als presos. El PP valencià ha registrat aquest dimecres davant la mesa de les corts una proposició no de llei de tramitació especial d’urgència per demanar la reprovació del president del Parlament, Enric Morera, arran de la seva piulada sobre la situació penal dels polítics catalans empresonats . En l’escrit el grup popular confirma així la seva intenció d’exigir la reprovació de Morera després de l’ultimàtum de 24 hores que la seva líder, Isabel Bonig, li va donar aquest dilluns per a rectificar al també president del Bloc. La piulada, en què criticava la situació de presó preventiva dels líders independentistes, ha rebut el suport del president de la Generalitat, Ximo Puig, i de la vice-presidenta Mónica Oltra.

El govern espanyol garanteix el suport a l’eix Cantàbric-Mediterrani. El ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, considera que és ‘perfectament viable’ la inclusió del tram entre Sagunt i Saragossa en el reglament Mecanisme Connectar Europa (CEF), per  completar el corredor Cantàbric-Mediterrani. Ábalos ha fet aquestes afirmacions després de reunir-se amb els presidents d’Aragó, Javier Lambán, i del País Valencià, Ximo Puig, per  traslladar-los els últims avanços en les gestions que el seu departament està realitzant en aquest sentit davant la Unió Europea (UE). Puig ha qualificat de ‘positiva’ la reunió celebrada a la seu del ministeri de Foment a Madrid i ha destacat l’atmosfera de col·laboració que existeix en aquest moment entre el govern espanyol i les comunitats autònomes: ‘Hi ha una lleialtat d’anada i tornada’, ha subratllat. L’absència d’aquest tram com a connexió del Corredor Mediterrani amb la façana Atlàntica i Cantàbrica va ser una de les primeres sorpreses amb les quals es va trobar Ábalos en prendre possessió, malgrat que es tracta d”un projecte compartit de cohesió social’, ha assenyalat.

Un dirigent de Més per Mallorca podria entrar al govern espanyol. El director general d’Energia i Canvi Climàtic del govern balear, Joan Groizard, està dins del procés de selecció per a director d’Energies Renovables de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), dependent del Ministeri espanyol de Transició Energètica. Aquest procés de selecció és públic i obert i, si arribés a ser triat com a candidat, passaria a formar part del Govern de Pedro Sánchez. Groizard ha conformat que està optant a aquest procediment i, si resulta escollit, haurà de prendre la decisió de si segueix com a director general en el Govern o va a l’executiu espanyol. Militant de MÉS per Mallorca a través d’IniciativaVerds i membre de l’actual executiva de MÉS, va ser nomenat el 2015 en el seu actual càrrec en la Conselleria de Terrritori, Transport i Energia.

LA XIFRA
5 anys feia que no baixava el turisme a Andorra. L’ocupació hotelera ha passat del 80% de l’any passat al 75% durant el mes d’agost.

TAL DIA COM AVUI

El 5 de setembre de 1946 va néixer a Zanzíbar Farrokh Bulsara, cantant i compositor. Seria mundialment conegut pel seu nom artístic: Freddie Mercury, vocalista de Queen i un dels músics més influents i carismàtics de tots els temps. Avui tindira 72 anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any