Encarir un producte sense augmentar-ne el preu: així funciona la reduflació

És una sensació de què costa desempallegar-se tot passejant pel supermercat: que han estat sempre tan petits, els gelats? Que no estaven més farcides, abans, les bosses de patates xips? Pot semblar una simple impressió, però és un fenomen ben tangible que com més va més productes afecta. Tant, de fet, que els experts l’han batejat amb nom propi: reduflació.

Què és i com funciona la reduflació?

El terme reduflació, que neix de l’amalgama dels mots reducció i inflació, designa una pràctica que consisteix a reduir deliberadament la quantitat d’un producte per tal d’emmascarar-ne la pujada de preu. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), amaga un augment que es pot enfilar al 16%.

La reduflació pot prendre diverses formes. La més comuna consisteix a reduir la quantitat del producte per suavitzar-ne l’encariment. És el cas de productes com els macarrons de la marca Gallo, el preu dels quals ha crescut tot i que la mida de l’envàs ha disminuït d’un 10%. D’aquesta manera, se n’emmascara l’augment real, que ha estat d’un 15,7% en termes absoluts, però que amb l’envàs empetitit sembla de tan sols un 4,1%. Una altra forma que pren la reduflació consisteix a disminuir el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida. És el cas de productes com el paquet de lloms de lluç Pescanova, el preu del qual ha minvat menys (5,6%) que no la quantitat (10%), tot emmascarant, en un aparent abaratiment, allò que realment és un encariment del 3,2%.

Tanmateix, no tots els exemples d’aquesta pràctica són atribuïbles als fabricants. A vegades, els supermercats també en poden ser responsables. És el cas de Mercadona i les bosses de patates xips Lays “al punt de sal”. Aquest producte generalment es comercialitza en un format estàndard de 282 grams, però la cadena valenciana l’ofereix en un d’especial de 207 grams. Si bé el preu del producte a Mercadona és més baix que no en la resta de supermercats, també ho és el pes, cosa que pot causar la impressió d’estalvi quan en termes absoluts el preu és si fa no fa el mateix.

La reduflació, una amenaça creixent?

El terme reduflació, calc de l’anglès shrinkflation, es popularitzà arran d’un estudi de l’Oficina d’Estatística del Regne Unit, que examinà la fluctuació en el preu i la quantitat de milers de productes entre el 2012 i el 2017. Els investigadors de l’ens observaren que la proporció de més de 2.500 productes de consum habitual com ara l’oli, el detergent i els cereals havia minvat al llarg del període examinat, però el preu s’havia mantingut o fins i tot augmentat.

A més, és una pràctica que sol afectar no solament un producte en concret sinó també segments de mercats sencers. És la conclusió a què arribaren un grup de periodistes de la BBC, que van seguir els canvis en el preu i l’embalatge de dinou xocolatines diferents entre el 2014 i el 2018. La mida de divuit de les xocolatines es reduí al llarg d’aquests quatre anys, però tan sols quatre s’abaratiren en termes absoluts –és a dir, que la reducció del preu va ser igual o més gran que no la reducció de la quantitat en l’envàs.

Tal com l’etimologia indica, la reduflació va estretament lligada als episodis inflacionaris: a mesura que el preu general dels béns i els recursos augmenta, també creix el dels productes de consum. Generalment, aquesta dinàmica es manifesta en un creixement absolut dels preus (inflació), però també pot traduir-se en una reducció de la quantitat dels productes per a mantenir-ne els preus (reduflació). Els avantatges de la reduflació per als fabricants són evidents: pocs consumidors paren atenció als canvis en la quantitat dels productes, però pràcticament tothom s’adona dels canvis en el preu.

Sigui com sigui, en termes microeconòmics la reduflació té el mateix efecte que la inflació: la pèrdua de poder adquisitiu del consumidor, que pel mateix preu pot comprar menys quantitat que no abans. És per això que, ara que sembla que la inflació torna a treure el cap, el perill de la reduflació sotja les butxaques dels ciutadans amb més intensitat que mai. L’estalvi, d’ara endavant, pot raure més en la quantitat d’un producte que no pas en el preu.