Com i per què s’ha creat el Sindicat de Llogaters?

  • El col·lectiu s'adreçarà tots els nivells de govern per 'garantir el dret a l'habitatge'

VilaWeb
Xavi Serrano
25.05.2017 - 22:00
Actualització: 12.06.2017 - 11:41

El Sindicat de Llogaters de Barcelona ja s’ha presentat públicament. ‘La defensa del dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne’ són els principis que l’han impulsat. El projecte s’ha anat bastint des de principi d’octubre del 2016 quan, arran del Dia Mundial de l’Habitatge, un grup d’activistes es va reunir en un bar de Gràcia per discutir sobre la situació del lloguer a Barcelona.

Aquella reunió, la va organitzar l’Observatori DESC. ‘Vam aprofitar que la bombolla del preu i la precarietat dels lloguers era en l’agenda pública per a llançar la idea’, explica la directora de l’entitat, Irene Escorihuela. Fou una reunió oberta i s’hi va aplegar gent disposada a impulsar el projecte. ‘És una idea que teníem, però no volíem fer-ho nosaltres sols; el sindicat és una cosa autònoma que ha d’engrescar la gent’, diu Escorihuela. L’any 2013, quan es va modificar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), l’Observatori ja va fer un document d’anàlisi i declaracions als mitjans, però van tenir un impacte reduït perquè ‘el tema no estava a l’agenda’. Aquest cop, la rebuda va ser ben diferent. Des de bon començament, s’hi van sumar col·lectius com la FAVB, 500×20, Hidra i l’ABTS, que han participat activament en el disseny del sindicat.

El sindicat ha vist la llum després de mig any de debats i reunions en què han participat persones de perfil heterogeni. Des d’activistes amb anys d’experiència en la defensa del dret a l’habitatge fins a veïns i llogaters que no havien participat mai en cap espai polític. ‘Visc a Sant Antoni, sóc un dels més de 40.000 llogaters que van signar el contracte l’any 2014 sota la nova LAU’, explica Jaime Palomera, portaveu de Sindicat de Llogaters. Aquest any ha hagut de renovar el contracte i haurà de pagar un 30% més de renta: ‘abans pagava 850 euros i ara en són 1100, el lloguer s’emporta un dels dos sous que entren a casa’. La situació de Palomera és representativa d’un col·lectiu que viu en primera persona les vulneracions que denuncia.

Les tres reivindicacions principals
La regulació del preu dels lloguers és una reivindicació capdal de l’organització. ’De mitjana, el preu del lloguer a Barcelona es de 840 euros’, per a Palomera aquesta dada és desproporcionada quan ‘en la meitat de barris de Barcelona, molts veïns amb prou feines cobren el salari mínim’. El portaveu del sindicat parla d’establir ‘lloguers justos’, és a dir, proporcionals als ingressos de la llar. ‘Segons l’ONU, el preu del lloguer ha de suposar com a màxim un 30 o 40% dels ingressos familiars’. El sindicat comptabilitza en un 83% els desnonaments que l’any 2015 es van produir per impagament del lloguer. Així, l’organització al·lega que l’ascens dels preus fa que el lloguer s’emporti gran part dels ingressos de les llars, fet que provoca la pèrdua de qualitat de vida i l’expulsió dels llogaters dels barris.

En segon lloc, el sindicat identifica la modificació de la LAU l’any 2013 com a font de la inestabilitat dels contractes de lloguer. La reforma va reduïr la durada dels contractes de cinc a tres anys, no limita l’augment del preu dels lloguers i facilita l’anomenat ‘desnonament exprés’. L’organització analitza que aquesta llei es va fer a mesura dels grans propietaris i inversors en un context de gran oferta d’habitatge i que busca ‘generar la major rotació d’inquilins possible per poder pujar els preus ilimitadament’. Aquesta legislació genera el que anomenen ‘desnonaments invisibles’: persones que han d’abandonar la seva llar perquè no poden renovar el contacte de lloguer per l’ascens del preu.

Finalment, el Sindicat de Llogaters reivindica la necessitat d’augmentar el parc públic de lloguer, que actualment no arriba al 2%. ‘És una política vital per un percentatge de la població que mai tindrà accés a l’habitatge a preu de mercat, que converteix l’habitatge en una mercaderia, un producte especulatiu’ conclou Palomera. El col·lectiu assenyala que l’habitatge és un dret previst a la constitució espanyola i que els poders públics han de garantir. Per fer-ho, s’emmirallen en altres països europeus, com França, on el parc públic de lloguer arriba al 20%.

Segons explica Escorihuela, aquestes demandes específiques s’emmarquen dins d’un fenomen global a la ciutat: el procés de ‘gentrificació’, d’expulsió dels veïns dels barris i d’especulació amb l’habitatge. ‘És un discurs molt específic sobre el lloguer emmarcat en un discurs contra el model de ciutat’, diu Escorihuela. Els impulsors del sindicat tenen la idea de teixir aliances i fer campanyes conjuntes amb més entitats en contra del model turístic de la ciutat. A nivell intern, es preveu que el sindicat s’organitzi de forma horitzontal en una assemblea mensual. ‘En aquest espai s’ha de plantejar com començar a pressionar a tots els nivells administratius immediatament per assolir aquests objectius’, conclou Palomera.

Com s’organitza i què ofereix?
El sindicat es va concebre perquè complís diverses funcions en defensa dels llogaters. En primer lloc, exercir de grup de pressió respecte de l’administració en demandes com ara més oferta pública de lloguer, la limitació del preu dels lloguers o una llei més garantista per als llogaters. També per treballar com a interlocutor en casos particulars entre els propietaris i els inquilins, i fer accions de carrer que facin visibles els abusos concrets de propietaris o immobiliàries. D’una altra banda, el sindicat farà formació i assessorament jurídic i tècnic als seus integrants. Preveu d’organitzar tallers col·lectius i oberts per donar eines als llogaters en matèria jurídica i contractual, així com assessorament jurídic o tècnic en casos individuals.

Segons explica el seu portaveu, el sindicat ha nascut amb la intenció de converir-se en una organització de masses: ‘només a Barcelona més de mig milió de llogaters, hem de ser milers i milers de persones organitzades, només així tindrem força’. Quan parla de força, Palomera es refereix a la capacitat dels llogaters de dir ‘fins aquí hem arribat, considerem que un lloguer just és un 30% dels ingressos d’una llar i no en pagarem més’. De moment, el sindicat ha rebut missatges de suport de persones que plantegen organitzar col·lectius similars al Baix Llobregat i al Maresme.

El nivell d’afiliació pot ser un factor important, també, per garantir la supervivència i l’autonomia del projecte. En paraules de Palomera: ’l’afiliació ens pot fer dotar-nos de serveis jurídics i tècnics que ens defensin d’abusos i ens facin conèixer els nostres drets sense dependre de cap administració’. Els afiliats hauran de pagar una quota, que pot variar d’acord amb els seus recursos. La bàsica serà de 30 euros, n’hi haurà també una de social de 15 euros i una de suport al col·lectiu que ascendirà als 100 euros. Tanmateix, no s’exclourà ningú que no pugui pagar. A curt termini, el sindicat preveu fer tallers col·lectius rotatoris pels diferents barris de Barcelona per donar a conèixer el sindicat per tota la ciutat.

Els límits de la política institucional
El sindicat es crea, en part, perquè les institucions no són capaces de resoldre el problema del lloguer a la ciutat. Tanmateix, el col·lectiu no limita les seves reivindicacions a l’àmbit municipal. ‘La Generalitat a través del Codi Civil té la capacitat per fer lleis d’arrendament catalanes’ explica Palomera, qui davant la idea d’una hipotètica sentència d’inconstitucionalitat per part de l’estat espanyol afirma que ‘si poden ser desobedients en altres àmbis, les institucions catalanes han de garantir el dret a l’habitatge davant d’una llei injusta’.

Tot i així, la LAU és una regulació estatal i la seva modificació depèn del congrés espanyol. Per aquesta raó, el Sindicat de Llogaters preveu promoure aliances i mètodes d’organització, encara per determinar, arreu de l’estat espanyol per derogar aquesta llei. Palomera reitera que el sindicat apelarà a tots els nivells de govern per defensa el dret a l’habitatge, fins i tot ’no descartem anar a Europa per pressionar l’estat espanyol a complir la constitució i allò que diu l’ONU’.

D’altra banda, el sindicat reconeix que les competències de l’ajuntament per limitar el preu del lloguer són limitades. No obstant això, en el context d’elaboració d’un índex de referència dels preus del lloguer entre la Generalitat i l’ajuntament, el col·lectiu reivindica la necessitat de fixar els preus per sota del valor de mercat per forçar-los a baixar. ‘Si l’índex és un reflex del mercat, els màxims fixats seran els actuals, que són altíssims, i com a molt farà que els preus no pugin més’ analitza Escorihuela. Pel sindicat, des de l’arribada de Colau s’han prioritzat accions que fins aleshores no havien tingut tanta importància. I afegeixen: ‘Però la situació és pèssima i, per tant, s’ha d’accelerar i aprofundir.’

En aquest sentit, Palomera cita quatre mesures institucionals que el sindicat està estudiant i que interpel·len directament l’ajuntament. La primera, ampliar el parc d’habitatge públic local ‘per respondre a un mercat en crisi’. La segona, elaborar un cens dels habitatges buits a la ciutat. La tercera, elaborar un cens de la distribució de la propiertat dels pisos a Barcelona. La quarta, pensar fòrmules per gravar fiscalment o penalitzar les accions de compra clarament especulatives.

El mandat de Colau ha demostrat, en opinió de Palomera, ‘les limitacions de la política institucional’. Així doncs, el portaveu del sindicat analitza que la defensa del dret a l’habitatge no només depèn de la voluntat política sinó ‘de la mobilització al carrer i l’auto-organització dels llogaters’. El portaveu explica que el sindicat no vol limitar-se a exercir de lobbi de pressió o d’observatori, sinó que vol esdevenir un actor autònom que garanteixi els seus propis drets. Això implica que sigui el propi sindicat qui decideixi el lloguer que els seus afiliats estan disposats a pagar. ‘Podem ser milers de llogaters, un subjecte amb veu que digui: si les lleis no garanteixen el dret a l’habitatge, nosaltres defensem uns llogers justos, assequibles i estables’. Lluny d’aquest escenari, el sindicat convoca la seva primera assemblea avui mateix.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any