Les dones joves d’avui dia han crescut amb els relats de les seves mares sobre parts plens de patiment. Imaginar aquest moment pot crear una barreja de fascinació i por, que afecta a com encaren la seva maternitat. En els darrers anys aquesta construcció social s’ha posat en dubte i ha pres força la reivindicació per un un part respectat. Però què vol dir aquest concepte?

Parlem amb l’Albània Castelblanque, presidenta de l’associació que lidera aquesta lluita a Catalunya, anomenada Donallum. Segons ella, un part respectat es basa en tres condicions:

  1. Evidència científica de les pràctiques que es fan servir. Que no es facin intervencions sobre la mare o el nadó de manera rutinària, sinó responent a la certesa científica que milloraran el resultat final del part.
  2. Entorn favorable on la mare se senti còmoda. Que no hi hagi elements que interfereixin en el ritme fisiològic de cada part. Per exemple, una postura incòmoda per a la mare.
  3. Poder de decisió de la dona. Que es respecti la seva voluntat.
DSC_0015
La Roser, llevadora de Néixer a Casa, escolta el cor del nadó de l’Anna

 

Quan aquests principis no es compleixen, es dóna el que es coneix com violència obstètrica: el benestar emocional i físic de la mare i el nadó ja no és el centre de tot el procés. Tot i així, aquest terme no és acceptat per tots els professionals de la ginecologia. La doctora Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia creu que parlar de “violència” pressuposa que el “professional de manera conscient i premeditada va en contra del que la mare vol”.

Quines opcions existeixen?

Les dones, quan decideixen ser mares, poden escollir entre diverses opcions. Segons el grau d’intervenció sobre el seu part pot ser fisiològic o medicalitzat.

 

La violència obstètrica no va lligada en especial a cap dels dos. Encarna López, vicepresidenta de l’Associació Catalana de Llevadores, ens explica que “amb els avenços tecnològics, es va passar d’un extrem a l’altre, dels parts només naturals a parts molt medicalitzats”.

Parir a casa

Habitualment s’associa el part amb l’hospital, però el cert és que cada vegada més dones opten pel part domiciliari. És el cas de la Simona, que va decidir parir a casa perquè s’hi sentia més còmoda. Les dones que escullen aquesta alternativa solen buscar un entorn més íntim i una relació més propera amb la llevadora.També permet que tota la família estigui present i participi del moment. D’altres com l’Elena, en canvi, se senten més segures en un entorn hospitalari. Ella no es va plantejar mai l’opció del part domiciliari: “no tinc la cultura del part a casa i prefereixo tenir a prop l’epidural si cal fer-la servir”.

DSC_0004
Aquesta és una de les sales de Néixer a Casa per atendre a les famílies quan venen amb els nadons

 

Els parts a casa són assistits per llevadores que treballen de forma autònoma o organitzada. La Lucía Alcaraz i tres companyes més van engegar al 2001 Néixer a casa, un centre dedicat a l’assistència del part domiciliari. En destaca que “la dona porta el control del seu procés”. “Nosaltres estem amb una mirada atenta, vigilant i carinyosa i fem acompanyament. Anem sentint el cor del nadó, però estem en un segon pla sempre” afirma.

 

Hem de recordar, això si, que quan parlem de naixements a casa, ens referim sempre a parts de baix risc. Carreras, com a ginecòloga, creu que “cal un debat desapassionat i seriós” sobre els riscos que podem assumir sobre la vida de la mare i el nadó.

Qui intervé en un part

Més enllà de la mare i el nadó, les persones que hi participen varien segons el lloc on es dona: el domicili o l’hospital.

 

Abans i després del part

Al llarg de l’embaràs, del període que anomenem prepart, la dona pot preparar- se de diverses maneres. D’una banda, totes tenen accés, a través de la sanitat pública, a un control ginecològic amb proves periòdiques. Més enllà d’això, però, existeixen altres opcions, com ara el ioga. La Conchi de la Fuente és llevadora i professora de ioga per a embarassades. Ens explica que practicar-lo durant la gestació  “permet mantenir tonificat el cos i fomenta l’equilibri emocional i l’harmonia espiritual, mitjançant la presa de consciència i el control de la respiració”. Àgata Subirats també és professora de ioga i considera que aquesta disciplina permet que “les dones s’empoderin i vegin que el seu cos és perfecte”. També amb l’objectiu de preparar les mares per a la maternitat, l’Associació Catalana de Llevadores ofereix classes de preparació al naixement on es parla del part, de la lactància i altres temes més concrets.

Després del naixement, en el període de postpart, la dona es troba en el moment de més feblesa física i emocional. El cos ha de recuperar l’equilibri previ a l’embaràs. Per això és important que es senti recolzada pel seu entorn.

DSC_0030
Una classe de ioga postpart, on les mares venen amb els seus nadons

 

El poder de decisió de la dona

Dèiem que el factor més rellevant per a que un part sigui respectat és la capacitat de decisió de la mare. Podem dir que s’ha millorat molt en aquest sentit els darrers anys. Un exemple és la consolidació del Pla de Naixement. Es tracta d’un document elaborat pel departament de salut que permet a la dona especificar com vol que sigui el seu procés de part. L’objectiu és evitar que es facin servir algunes pràctiques de manera rutinària. Actualment, tots els hospitals públics de Catalunya compten amb instal·lacions per poder atendre parts fisiològics, per exemple piscines de part. Tot i així, encara falta que alguns professionals s’hi familiaritzin i les facin servir més. Elena Carreras creu que les mares cada vegada tenen més informació per decidir com volen parir. Tot i així, ens explica que la seva voluntat de vegades xoca amb el criteri mèdic. “El punt de discòrdia es pot produir quan l’imaginari de part no s’ajusta als riscos reals del mateix”.

Un aspecte on el poder de decisió de la dona es veu limitat és l’econòmic. A diferència d’altres països com el Regne Unit, a l’Estat Espanyol la sanitat pública no cobreix el part a casa. Un part domiciliari pot costar entre 1800 i 2500€. “No totes les dones se senten segures en un hospital i no totes les dones se senten segures a casa. Si som un país avançat, perquè no tenim tot el ventall d’opcions?” es pregunta Albània Castelblanque.

També juga en contra del poder de decisió de la dona, tot i que d’una manera més súbtil, l’educació que rep sobre el part. Com dèiem a l’inici d’aquest reportatge, des de ben petites se’ls en parla, però no pas com a un procés fisiològic i natural pel qual estan preparades físicament, sinó gairebé com una patologia. Les dones joves són les filles de la primera generació que va viure l’intervencionisme i la medicalització en els parts. No només han sentit les històries de les seves mares, també les han marcat els referents en el cinema, els mitjans i la literatura. Cada vegada però, tenen més facilitats per formar-se i decidir com volen viure el seu part. És un fet objectiu que el part va acompanyat de dolor, però això no ha de suposar patiment. “Tot depèn de com s’interpreti aquest dolor” afirma Encarna López.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]