Com és que Catalunya forma part de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia?

La participació de la presidenta Carme Forcadell en la reunió que l’Assemblea Parlamentària de l’Organització de la Francofonia fa a Budapest ha desfermat un nou incident amb la diplomàcia espanyola. El delegat del govern a Viena ha denunciat pressions i insults de part de l’ambaixada espanyola, que vol fiscalitzar la presència del Parlament de Catalunya en aquesta organització, de la qual forma part des del 2008. A Budapest, entre avui i demà passat, s’hi fa la reunió dels presidents dels parlaments europeus que formen part de la Francofonia.

L’Organització Internacional de la Francofonia té la base en la llengua francesa i és integrada per 89 estats i governs, entre els quals Andorra. Catalunya no forma part de l’OIF. En canvi, des del 2008 és observador permanent de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia.

L’estat espanyol no forma part d’aquesta organització internacional en cap nivell, però quan el 2014 Catalunya va ser convidada a participar en la cimera de caps d’estat i de govern de la Francofonia va vetar-ne la presència. Els estatuts de l’organització accepten la participació d’entitats substatals, però sempre d’acord amb l’estat del qual formen part.

En l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia hi ha representats parlaments de tot el món, amb tres estatuts diferents. En primer lloc, hi ha 52 parlaments membres. Un parlament membre ha de tenir el francès per llengua oficial i de treball, independentment que sigui una cambra estatal o substatal. Una segona categoria són els membres associats, actualment 14, és a dir, parlaments que, tot i no tenir el francès per llengua oficial, el fan servir de llengua de treball o d’intercanvi internacional. Entre aquests, hi ha el Consell General d’Andorra. I finalment hi ha la categoria de parlaments observadors, en els quals hi ha Catalunya, però també Croàcia, Letònia, la Louisiana americana i algunes institucions parlamentàries regionals, com el parlament del Benelux.

Membres des del 2008
El 23 de gener de 2008, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va sol·licitar, en una carta adreçada al secretari general parlamentari de l’APF d’aleshores, Jacques Legendre, l’atorgament de l’estatut d’observador de l’APF, de conformitat amb l’article 6 del reglament d’aquesta assemblea. Els motius que fonamentaven la sol·licitud se centraven, principalment, en el fet que Catalunya comparteix els valors i objectius de la Francofonia. La sol·licitud recordava els vincles de Catalunya amb la societat francòfona i amb la llengua francesa i s’argumentava que el Parlament de Catalunya manté relacions estables amb membres i observadors de l’APF, com ara l’Assemblea Nacional del Quebec, la Cambra de Representants del Regne del Marroc, l’Assemblea Nacional de la República de Bulgària, el Parlament de la República de Letònia i el Parlament de la Comunitat Francesa de Bèlgica. També es feia notar que el Síndic de Greuges, elegit pel Parlament de Catalunya, va entrar a formar part l’any 2002 de l’Associació d’Ombudsmen i Mediadors de la Francofonia i que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament duu a terme accions de cooperació i ajut al desenvolupament en països francòfons com, per exemple, el Senegal, el Marroc, el Camerun i el Líban.

La demanda d’adhesió del Parlament de Catalunya a l’APF, amb l’estatut d’observador, va ser considerada a la reunió de la mesa de l’APF a Bujumbura (Burundi), que va transmetre la demanda, amb una opinió favorable, a la sessió plenària de l’APF que es va tenir al Quebec. Finalment, la participació del parlament, amb l’estatut jurídic d’observador, es va formalitzar en la XXXIV sessió de l’APF, reunida al Quebec l’any 2008. Des d’aleshores, i malgrat les pressions diplomàtiques espanyoles, la participació del Parlament de Catalunya en les sessions de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia ha estat habitual, tal com recull aquest informe del parlament.