05.12.2015 - 10:00
Els pares i mares desitgen que els seus fills “el dia de demà” siguin autònoms, es valguin per ells mateixos, lliures, independents i responsables. Però l’autonomia no la dóna la majoria d’edat. Créixer amb autonomia i responsabilitats aporta maduresa i permet afrontar diferents reptes i aspectes de la vida, socials, laborals, familiars i sentimentals amb major equilibri emocional i confiança. Qui no creix autònom, no madura ni viu amb responsabilitat.
Però la impaciència, estalviar temps, la falta d’empatia, voler controlar-ho tot, la sobreprotecció o no tenir confiança en les possibilitats dels teus fills fa que disminueixi la seva autoestima. Així, se segueixen fent coses que els més petits ja saben fer, com pentinar-se, banyar-se, recollir els joguets, posar els llibres a la motxilla, treure la roba d’esport, demanar per ell al cambrer, dir el seu nom i la seva edat, justificar-li conductes, omplir-los el got d’aigua sense haver-ho demanat, cordar-los la caçadora, o posar-los els guants. Es tracta de pares i mares que prefereixen fer els deures o fer d’agenda escolar, i que justifiquen les absències dels entrenaments o entren al vestuari per acabar de vestir-los… seguim? Segur que la teva memòria t’està elaborant una llista més gran. Els nens saben demanar i transmetre el que necessiten i desitgen, però els pares han de deixar-los espai i temps.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
