Un pessebre català a la Ligúria

Chiesa della Madonna dei Fiori
Via Arca di Noè, 27, Bordighera
Mapa a Google

Per Nadal, una de les tradicions més arrelades a casa nostra, sobretot al Principat, és la recreació del pessebre. Fins al punt que se’n fan representacions vivents en molts municipis i que té una figura específica i gairebé singular, la del caganer. La importància del pessebre català es demostra, també, amb la influència que ha tingut a l’exterior. Perquè, com s’explica al llibre Germans Castells, art i figures per al pessebre, de Ramon Albornà i Ismael Porta, ‘en el transcurs del segle passat el pessebrisme català, i en concret la seva tècnica constructiva, s’ha posicionat i ha estat reconegut com a model de referència […] en uns altres indrets que s’han interessat per aquesta tècnica, l’han fet seva i s’han superat al­hora en els seus propis pessebres’.

En aquesta internacionalització del pessebre català, hi va tenir un paper destacat Joan Marí Oliva (1907-­1991), president de l’Associació de Pessebris­tes de Barcelona, perquè ‘va participar i col·laborar amb moltes entitats internacionals, especialment amb les alemanyes i italianes, per do­nar a conèixer el treball amb l’escaiola i l’aplicació de la perspectiva’. A la península Itàlica, on més enllà de l’àrea meridional de Nàpols els pessebres no tenien gaire implantació, Marí va establir una gran relació fa cinquanta anys amb Angelo Stefanucci, president de l’Associazione Italiana Amici del Presepio, i va participar en la construcció d’uns quants de permanents per tota la geografia italiana. La seva obra més destacada, amb tot, va ser la construcció de vint-i-tres diorames al santuari de la Mare de Déu de Fiori de Bordighera, a la costa occidental de la Ligúria.

Segons el full de mà que donen a l’església, ‘es tracta d’una successió de quadres plàstics, rics en llum i colors i amb l’estil de l’escola del guix catalana, que fan reviure els principals esdeveniments de la vida de Jesús’. La idea, continua el text, va partir del capellà local Alberti Alfonso i de l’esmentat Angelo Stefanucci, i la va materialitzar Joan Marí entre el 1969 el 1975 amb la col·laboració de més figuristes catalans com ara Lluís Carratalà, Daniel Ursueguia i especialment els germans Castells, que amb l’arribada de les seves figures a Itàlia el 1949 van segellar el naixement i el creixement del moviment pessebrista en aquest país.

Per a examinar-ne tots els detalls (spoiler: no cal que hi cerqueu el caganer…), aquests dies nadalencs són un moment immillorable, perquè se solen programar fins i tot visites guiades a càrrec d’Angela Rossignoli. Així i tot, cal saber que el pessebre permanent de Joan Marí al santuari es pot visitar tot l’any de quatre a sis de la tarda, i a l’estiu amb cita prèvia.

I una mica més: Per veure diorames de Joan Marí Oliva no cal anar a Bordighera, és clar. Al Monestir de Pedralbes de Barcelona, per exemple, n’hi ha alguns d’exposats permanentment a l’antiga sala de procures (que porta precisament el seu nom), i que durant aquesta època de l’any acull també un imponent pessebre popular elaborat per l’Associació de Pessebristes de la ciutat.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat