23.04.2021 - 21:50
Rambla Cataluña, Guadalajara, Mèxic
Mapa a Google
En un article de fa tres anys, el membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història José M. Murià Rouret repassava com s’havia forjat, a partir dels anys seixanta, una vinculació important i creixent de la ciutat de Guadalajara, la capital de l’estat mexicà de Jalisco, amb Catalunya. El procés, comentava, havia arrencat feia més de mig segle amb l’entrada de l’ensenyament de la llengua catalana a la Universitat de Guadalajara i, també, amb una visita fugaç del Barça el 1964 a la ciutat. Però el moment culminant, sens dubte, va tenir lloc el 2004, quan Catalunya va ésser el país convidat de la prestigiosa Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les més importants del continent americà.
Lluny d’apaivagar-se, des d’aquella cita literària la relació no ha fet sinó augmentar. D’entrada, amb la inauguració per part del municipi el 26 de novembre de 2004 d’una bonica i tranquil·la Rambla Cataluña al bell centre de la ciutat, al costat del paranimf de la Universitat de Guadalajara. En un dels caps de la rambla, com a present de la Generalitat, es va col·locar una rèplica de l’escultura de Sant Jordi obra de Josep Llimona (1864-1934), l’indret on des de ja fa dues dècades cada 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi tal com es fa a Catalunya: és a dir, amb venda de llibres i roses, a més d’una lectura col·lectiva dedicada a un autor específic elegit prèviament. La resta de l’any, la Rambla Cataluña ha esdevingut un referent per a la comunitat cultural de Guadalajara i s’hi fan concerts i activitats.
El lligam entre Catalunya i la ciutat es va consolidar, posteriorment, gràcies a la iniciativa del mateix José M. Murià, que el 29 d’agost de 2012 va inaugurar al cinquè pis de la Biblioteca Pública de l’Estat, al municipi veí de Zapopan, l’anomenada Biblioteca Catalana Josep Maria Murià i Romaní. La biblioteca, batejada amb el nom del seu pare, l’escriptor i militant independentista Josep Maria Murià i Romaní (Barcelona, 1907 – Guadalajara, 1999), exiliat arran de la guerra del 1936-1939 i establert a Guadalajara el 1959, és formada principalment pels fons personals de la família, els quals s’han anat ampliant des d’aleshores amb més donacions particulars, d’editorials i d’institucions fins a superar amb escreix els deu mil volums en català o sobre els Països Catalans que aplega actualment.
Amb aquestes xifres, la també anomenada Sala Cataluña és, amb permís de la Biblioteca Catalana de Frankfurt i la biblioteca del Congrés dels EUA, la més gran del món en aquesta temàtica fora dels Països Catalans. Poc abans de la inauguració, José M. Murià destacava: “Aquests llibres tenen un fort valor simbòlic, perquè la majoria són llibres que van ser prohibits durant la dictadura del general Franco i es van haver d’amagar o imprimir clandestinament. Així que tindrem l’oportunitat de llegir llibres raríssims o fins i tot prohibits durant molts anys.”
I una mica més: Des del 29 de novembre de 2016, la mateixa Biblioteca Pública de Jalisco disposa del Centre de Documentació Iberoamericana Carmen Balcells, amb els arxius digitals dels originals de les obres d’escriptors d’Iberoamèrica, edicions fora de catàleg, arxius d’editors i vídeos i enregistraments de l’agència literària de Carme Balcells i Segalà (Santa Fe de Segarra, 1930 – Barcelona, 2015).
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
