Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

  • «És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»

VilaWeb

I sota la pluja veig brillar el sol.

I en les flames bec a la font fresca.

I sense sortir de ca nostra, conec el món.

I sense mirar per la finestra, sé el moviment del cel.

He après, molt a poc a poc, a dur tota la meva atenció sobre l’ínfim.

Aquest no res, aquest renou que quasi no se sent, aquesta resplendor dins l’ombra, aquest contacte en la distància, són grandiosos.

És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

El moment que s’evapora en menys d’un instant, que es fon, que es converteix en oblit.

Hi havia un poeta que nomia Lu You (1125-1210), que va viure sota la dinastia dels Song del Sud i que s’autoanomenava ell mateix ‘El Vell sense constricció’ que, en contra de la majoria dels poetes antics els quals a la primera ocasió es queixaven de les malalties i de la solitud, escrivia coses així: D’aquí mil anys, malgrat que els meus ossos s’hagin podrit, deixaré el perfum del meu nom.

Escolt el silenci d’aquest mots euforitzants entremig dels discursos corcats i autoritaris que sonen per totes bandes com una tempesta salvatge i dictatorial que ens vol ensorrar com sempre en la misèria, la submissió i l’esclavatge.

Escolt el silenci de la lluita vertadera, per alliberadora i humanal, contra els enemics carregats de fanfàrries fanfarrones, de grans mots ignorants i rovellats, de lleis malanades, de signes militars fanàtics, arreu arreu.

Escolt créixer les metamorfosis, aquest prendre noves formes, aquest reinventar-se sempre seguit, que s’abeuren en la lluita ininterrompuda de persones cadascuna amb la seva especificitat irreductible.

Em sent com un nin que va a l’escola dels misteris i fa signes amb fum.

Que llança essaoesses encriptats, que compon cançons de resistència, que pensa amb els cinc sentits, que no s’atura de cantar.

El nin ho diu tot a les clares: ens volen fer malbé perquè vivim dins el camí del renaixement!

Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any