Ciutadans i CUP, fins a quin punt és la imatge la clau de l’èxit?

Les eleccions del 27S ens han deixat unes imatges úniques, que són simptomàtiques del canvi que està vivint la política als Països Catalans. La campanya electoral ha regalat episodis singulars, com ara Miquel Iceta ballant, Lluís Rabell cantant, Artur Mas i Pablo Iglesias en una pugna verbal en indi… I, sobretot, moltes cares noves. Algunes no han acabat d’aconseguir el seu objectiu –Catalunya Sí Que Es Pot, amb un Rabell que, segurament, no ha acabat de fer-se un lloc–, i d’altres se n’han sortit amb escreix, com Inés Arrimadas (Ciutadans) i Antonio Baños (CUP). Però, quina és la clau de l’èxit d’aquestes formacions?

Els experts coincideixen a assenyalar la importància de la imatge en el triomf de Ciutadans (C’s) i la CUP, entre d’altres factors. En aquest sentit, Àngels Llimargas, especialista en imatge personal, que ha treballat per a candidats polítics, assegura que l’aparença i el llenguatge no verbal juguen un paper destacat en la captació del vot: suposen un 70%. En canvi, la manera de parlar un 20%, la manera d’estar un 8% i, el contingut tan sols el 2% restant.

L’assessora d’imatge Marta Barnils precisa que no cal perdre de vista que la ideologia és la base dels partits polítics. Per això, “el més important és que hi hagi coherència entre la imatge i el discurs dels candidats”.

Arrimadas i Baños, a examen

Josep Gifreu, catedràtic emèrit de teoria de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i expert en comunicació política, apunta que la consolidació de Ciutadans (C’s) es deu en gran part a la figura d’Arrimadas. Es tracta d’una cap de llista fins fa poc desconeguda “que sembla la germana bessona de Rivera, amb una aparença mig frívola i mig contundent”. Aleix Cuberes, consultor de comunicació pública i fundador de l’agència Ingenia Pro, hi afegeix un contrapunt: “Arrimadas és una Blancaneus vestida de certa tendresa i dolçor”.

Aquestes dues facetes s’han anat alternant durant la campanya, que va culminar amb una “duresa inusitada” al discurs de la nit electoral, en sintonia amb la línia del partit: “L’ADN de Ciutadans –que Jordi Cañas encarna a la perfecció– és el ressentiment: té un posicionament negatiu i hostil, i renega contra la llengua i la nació”, opina Cuberes.

Per altra banda, Gifreu creu que “Baños és la gran troballa de la CUP, amb un discurs clarament radical en l’aspecte nacional i social i, al mateix temps, amb una capacitat d’integració de diferents procedències i sensibilitats”. Considera que el candidat ha estat capaç d’arrossegar una part de l’electorat que tradicionalment no hauria votat la CUP. En aquest sentit, la seva aparença hi ha jugat un paper significatiu: “No és un jove eixelebrat, sinó un home amb corbata, que fa de pont entre el seny i els joves esparracats”.  

Ciutadans i la CUP: Aparença o Voluntat de canvi?

Tant C’s com la CUP han sabut trobar una estratègia exitosa que els ha permès consolidar la seva presència al Parlament. Segurament, un dels factors més importants ha estat la coherència entre la seva imatge i el discurs, que s’ha plasmat en els espots electorals d’ambdues formacions.

‘Yo voto a Inés’. Sota aquest lema C’s presentava el seu vídeo promocional, amb un lideratge compartit entre Albert Rivera i Inés Arrimadas. Segons Cuberes, això reflecteix “el tarannà personalista del partit, que té una estructura tradicional de culte al líder, a diferència de la CUP, organitzada de manera horitzontal, granet a granet, persona a persona”.

En aquest sentit, considera que “la imatge formal i ferma de la candidata ha connectat molt bé amb la seva ideologia i el perfil dels votants”. Llimargas afegeix que el tàndem format per Rivera i Arrimadas, dos candidats “joves i guapos, a imatge del Ken i la Barbie”, ha estat clau en aquestes eleccions: “Segurament si els candidats no haguessin sigut ells, el resultat de Ciutadans no hagués estat el mateix”. Ara bé, “Arrimadas sempre ha estat escudada per Rivera”, fet que, segons Cuberes, demostra l’estratègia a llarg termini del partit: “La campanya de Ciutadans ha anat encarada cap a les eleccions generals”.

Per la seva banda, la formació encapçalada per Antonio Baños “ha consolidat un discurs coherent, trencador respecte a determinades convencions de campanya”, tal com apunta Gifreu. No hi ha dubte que una de les claus ha estat el vídeo electoral que, a banda del seu ideari, ha aconseguit transmetre un altre factor humà, personal i emocional també molt important per aproximar-se als votants. En aquest sentit, Cuberes valora “l’autenticitat i el zero oportunisme de la CUP, que s’ha comportat sempre sense impostures”. Malgrat canviar les samarretes reivindicatives per la camisa i l’armilla, Baños ha mantingut l’essència de la candidatura, seguint la trajectòria de David Fernàndez, el seu predecessor.

Una altra part de l’èxit de C’s i la CUP al 27S passa per la conjuntura política actual: ambdues formacions han tingut l’habilitat de canalitzar el vot indecís al seu favor. Segons Gifreu, “la CUP ha atret votants d’una àmplia gamma d’edats i sensibilitats polítiques, des de l’anarquisme fins a posicions socialistes, i votants desencantats d’ERC”, mentre que C’s “s’ha aprofitat de la crisi dels partits tradicionals, com el PP i el PSC”.

Cuberes afegeix que “a banda dels eixos esquerra-dreta i Catalunya-Espanya, els resultats d’aquestes eleccions han consolidat la diferència entre la vella i la nova política”. Aquesta ha estat la clau de l’èxit de formacions joves, com la CUP –que ha passat de tres a deu escons de les parlamentàries del 2012 a les d’aquest any– i C’s –que suma 25 escons, 16 més que les eleccions anteriors.

Sigui com sigui, C’s i CUP –partits joves i amb poca experiència a l’hemicicle– han contribuït a assentar l’anomenada ‘nova política’ al Parlament, tot i que se situen a les antípodes ideològicament parlant. En paraules de Cuberes, “totes dues formacions donen un aire nou a la política catalana, però Ciutadans tan sols és aparença de canvi, mentre que la CUP és voluntat”.