La dona ha estat present en la ciència des dels temps més remots. Des de l’època d’Egipte i Mesopotàmia, la dona ha desenvolupat un paper decisiu en la ciència i la història del pensament: astronomia, matemàtiques o medicina. Moltes vegades, amb un paper d’actriu secundària o ocult. Maria Skolodowska, més coneguda com Marie Curie, va prendre el cognom del seu marit i va guanyar dos premis Nobel. El primer, de física, juntament amb el seu marit, i el segon, de química, en solitari. Altres dones van estar a l’ombra d’altres premis Nobel i no van obtenir ni el reconeixement ni la visibilitat. El nombre de dones científiques creix a l’estat espanyol més que la mitjana europea. I malgrat això, per què hi ha menys dones científiques que homes? Les variables que hi intervenen poden ser moltes.

Un motiu important, atès que la dona ha estat tant de temps a l’ombra, és la manca de models amb els quals altres dones i les nenes puguin sentir-se identificades. Ens agrada ‘assemblar-nos a…’ perquè n’admirem els valors, el reconeixement professional, l’èxit, la trajectòria o l’aportació a la humanitat. Hi ha moltes més dones reconegudes en camps com la literatura, la moda o l’art, però moltes menys de referència en la ciència i la investigació. Cal donar-los visibilitat perquè les nenes  s’hi puguin identificar i vulguin imitar-les. La visibilitat també cal mostrar-la en els centres educatius, on hem de parlar d’Einstein però també de Mileva Maric, la dona que va ser al seu costat col·laborant colze a colze i que el físic ha reconegut com a tal.

Si voleu continuar llegint l’article, feu clic aquí.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]