Centenars de caramellaires s’apleguen a Súria

  • El cap de setmana pasqual és ple de cantades de caramelles

VilaWeb
Redacció
26.03.2016 - 22:00
Actualització: 26.03.2016 - 22:01

Les cantades de caramelles són una de les bandes sonores d’aquests dies de Pasqua. Es tracta d’un costum de segles en què tradicionalment s’interpretaven cançons de joia per la resurrecció de Crist. El repertori, amb tot, s’ha anat ampliant i s’hi han incorporat temes amb un to més festiu, fins a convertir-se en peces satíriques sobre aspectes de la vida social de cada poble. El municipi de Súria (Bages), on són documentades des del segle XVI, n’és l’epicentre gràcies a l’aplec de colles de caramelles més important del país.

Cap a vuit-cents caramellaires de totes les edats es preveu que omplin enguany els carrers de la vila el cap de setmana pasqual, amb a la participació de vuit colles: el Tro Gros, la Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l’Agrupació Sardanista, Infantil de l’Agrupació Sardanista, Infantil del Foment Cultural, Altatxu i Coral Sòrissons. La màxima intensitat caramellaire es viu avui, Diumenge de Pasqua, entre les nou del matí i quarts de tres de la tarda, amb la plaça Major del Poble Vell i el centre urbà de la vila com a espais destacats.

El cap de setmana caramellaire de Súria es tancarà avui al vespre amb un concert dels grups els Catarres, Strombers i Pachucos, al pavelló municipal d’esports.

Per tot el país

De colles de caramelles, n’hi ha centenars a tot el país, que solen acompanyar les cançons amb instruments com ara la trompeta, el clarinet, el violí, l’acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal i el tamborí. De fet, el mot ‘caramella’ prové del nom d’un instrument semblant a l’actual gralla, que en l’antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons. Un altre aspecte important de les cantades és la dansa, perquè a més de cantar les colles ofereixen balls tradicionals, amb coreografia pròpia o inspirada en danses del país. I encara es pot destacar la participació d’uns altres elements folklòrics, com els bastoners i els trabucaires.

De les poblacions on es viuen amb més força les caramelles, a més de Súria, es poden destacar Callús, Solsona, Tàrrega, Cardona, Sant Pere de Ribes, Ordino i Sant Julià de Vilatorta, una de les poblacions del país amb la presència més antiga de caramelles. La colla actual és hereva de la Confraria del Roser, una organització fundada el 1590 amb finalitats assistencials, i que actualment és de caràcter cultural.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any