30.06.2020 - 18:28
|
Actualització: 30.06.2020 - 19:37
Més de cent trenta batlles han signat un manifest en suport de la direcció del PDECat, en el qual defensen que el partit no pot deixar d’existir en el procés de reordenació de JxCat.
El text és una resposta al difós dissabte per càrrecs electes i votants de JxCat en què, sota l’etiqueta de ‘Junts’, demanaven d’impulsar ‘sense més demora’ l’ordenació de l’espai polític de la formació.
Un manifest reclama de convertir Junts per Catalunya en una organització política
Entre els batlles que signen el manifest hi ha el d’Igualada, Marc Castells; el de Mollerussa, Marc Solsona; el de Martorell, Xavier Fonollosa; i la batllessa de Calella, Montserrat Candini, tots membres de la direcció de el partit. També són membres de la direcció i signen el text el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i batlle de Deltebre, Lluís Soler, i el de Puigcerdà, Albert Piñeira.
Més batlles que avalen el manifest són el de Reus, Carles Pellicer; el de Vilafranca de Penedès, Pere Regull; la batllessa de Tortosa, Meritxell Roigé; el batlle de Gandesa, Carles Luz; el de Salou, Pere Granados; el de Vila-Seca, Pere Segura, i el de Lloret de Mar, Jaume Dulsat. I encara el de Premià de Mar, Miquel Àngel Méndez, el de Portbou, Xavier Barranco, i el de Rosselló, Josep Abad.
El manifest
El manifest demana de reconfigurar un espai en el qual, a més de ‘fugir del pensament únic’, destaquin valors com el de la bona gestió, entre més qüestions. ‘Un projecte polític com aquest, com el que representem, no es pot diluir i encara menys deixar d’existir’, diu el text.
També reivindiquen que formen part d’una tradició política que sempre ha volgut tenir diversitat: ‘Per sumar sempre hi serem, però des del reconeixement dels sumands. Reivindiquem la construcció nacional efectiva i haver mogut la centralitat del catalanisme cap a l’independentisme deixant-lo en el sector majoritari de la societat catalana.’
A més, es defineixen com a hereus d’un projecte polític que té al seu ADN la reivindicació nacional, la defensa de l’economia productiva, el model d’escola catalana, la defensa del món rural, el reequilibri territorial, la defensa dels treballadors i autònoms, la indústria, el model sanitari, els drets individuals i col·lectius i la cultura de la feina.
