11.10.2016 - 22:00
|
Actualització: 12.10.2016 - 01:25
Espanya administra avui encara la major part dels Països Catalans, excepte Andorra i la Catalunya del nord, una molt petita part d’Occitània, la part sud del País Basc, Galícia, la vila portuguesa d’Olivença, els territoris africans de les Canàries, Ceuta i Melilla i unes quantes illes menors així com la resta de territoris històrics que conformen l’actual territori de l’estat.
Des de 1492 fins a 1975, què ha perdut pel camí Espanya, però?
Doncs Espanya, a l’Europa continental ha perdut, derrotada, la Catalunya Nord, part del País Basc, les disset províncies de Flandes, el Franc Comtat i el Charolais, Milà, Nàpols, Sicília, Malta i Sardenya, amb l’Alguer. Més Portugal i tot el que Portugal comporta i Gibraltar. I tot el que Gibraltar comporta.
A Amèrica la cosa és així com molt greu encara. Espanya ha perdut tota Amèrica, des del Territori de Nutca en l’actual Alaska fins la Terra del Foc. Ha perdut la Luisiana, les Províncies Internes, que ocupaven l’actual Califòrnia i l’actual Mèxic, la Florida, tots els assentaments de la costa est dels Estats Units que formaven part de les anomenades Terra d’Esteban Gómez, de Garay i d’Ayllon. el virreinat de Nova Granada, d’on van nàixer l’Equador, Veneçuela o Colòmbia, per exemple, Cuba i les illes de les Antilles, el Virreinat del Perú i el Virreinat del Riu de la Plata, del qual van arribar a dependre fins i tot terres antàrtiques com les Illes de la Bona Nova o Geòrgia del Sud.
Més enllà i tot, al Pacífic, Espanya ha perdut també les illes de Mesa, els Monjos i la Dissortada, a Hawaii; el que en van dir, sempre tant creguts!, el Llac Espanyol, amb illes que van des de la Pelegrina (Rakahanga) fins l’illa de Juan Fernàndez, a tocar de Xile i per tant la connexió obligatòria amb les possessions asiàtiques, les anomenades Índies Orientals.
Perquè Espanya, a Àsia, va perdre també Nagasaki, l’actual Taiwan, les Filipines i tota la seua àrea d’influència (les Carolines, les Marianes, Wake o algunes illes del Mar del Japó) i l’anomenada (quins noms, per favor!) Austràlia de l’Esperit Sant, amb assentaments en la pròpia actual Austràlia i en les illes adjacents.
A l’hora de fer el repàs del que va ser Espanya i ja no ho és, passem per alt les possessions portugueses a l’Àsia, perdudes per Espanya quan Espanya va perdre Portugal i que pràcticament s’estenien per tota la costa des de Dejima a la Xina fins a Camaran al Ièmen. Quan Espanya va perdre Portugal també va perdre la major part de la costa africana. Però allò que li quedava, les Costes del Tractat d’El Pardo, al Congo, la Guinea Equatorial, Rio Muni, Annobon, el Sàhara occidental, Ifni, l’anomenat Marroc espanyol o la Berberia de Llevant també van marxar, en diversos casos en vida meua. Quan jo anava a escola Espanya tenia moltes més províncies que no té ara.
Ep! i espera’t. Que mentre ells avui celebren un imperi que no van saber mai defensar nosaltres seguim treballant…
[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]
