Catalunya, País Valencià i les Illes estrenyen llaços econòmics mirant al futur

  • El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha fet una crida a cooperar amb aquells amb els quals es comparteix llengua i cultura davant els reptes de futur

VilaWeb
Redacció
03.03.2017 - 02:00

Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han refermat llaços econòmics i polítics per a encarar els objectius de futur. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada ‘L’hora de les decisions’ sobre el finançament i les infrastructures de l’Arc Mediterrani, organitzada per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, amb la participació de tots tres governs, al costat d’universitats, sindicats i representants del món econòmic i empresarial.

El deute històric i el model de finançament han concentrat la darrera taula de la jornada, amb el vice-presdident i conseller d’Economia català, Oriol Junqueras, el conseller d’Hisenda valencià, Vicent Soler, i la consellera d’Hisenda balear, Catalina Cladera.

Junqueras ha parlat sobre el gran deute, creixent, de l’estat espanyol i ha recordat que alhora el govern fa un esforç de contenció de dèficit. Així mateix, ha dit que l’estat pren decisions econòmiques des del punt de vista polític i ha mostrat poca confiança que això canviï. Per ell, el referèndum de Catalunya serà un estímul que originarà un canvi.

Soler: ‘Els valencians som maltractats financerament’
El conseller d’Hisenda valencià, Vicent Soler, ha dit que els valencians són maltractats financerament. Ha reclamat una reforma del sistema de finançament que parteixi de zero i que es faci càrrec del deute, que ha atribuït a l’infrafinançament.

Al seu torn, la consellera d’Hisenda balear, Catalina Cladera, ha dit que la xifra del deute que hauria de ser condonat per l’estat a les Illes Balears puja a tres mil milions d’euros i ha assenyalat que la reforma del finançament és una oportunitat molt bona per aconseguir l’encaix de tots els territoris.

A la cloenda, el vice-president balear, Biel Barceló, ha destacat la fortalesa econòmica dels territoris de l’Arc Mediterrani i ha assenyalat que Catalunya, el País Valencià i les Illes ‘són tres països, tres nacions polítiques que compartim moltes coses i interessos en comú i ens convé millorar la vida dels ciutadans’.

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha fet una crida a cooperar amb aquells amb qui compartim llengua i cultura per encarar els desafiaments amb decisions intel·ligents i cooperatives.

Quaranta peticions
La jornada ‘L’hora de les decisions’ ha concentrat representats institucionals del governs català, valencià i balear, a més de sindicats, universitats, batlles i cambres de comerç de l’euroregió de l’Arc Mediterrani. Se n’ha desprès una llista de quaranta peticions, com ara una autoritat única per al corredor mediterrani –amb un rebuig de la solució del tercer fil–, transferència de competències de rodalia, incorporació de les Illes Balears a les inversions del corredor mediterrani i gestió dels ports.

Des del punt de vista de l’empresa, s’ha reclamat que l’estat espanyol s’impliqui més en el treball del teixit productiu, que faciliti la cooperació empresarial, que respongui a les necessitat de les pimes i que compleixi la normativa del pagament a proveïdors. Així mateix, els territoris de l’Euram reclamen més inversió amb el criteri de la productiva territorial.

Negociació col·lectiva centrada en acord sectorials, salari digne per als treballadors, renda mínima ciutadana, serveis públics garants de la igualtat social, canvi de model productiu i retorn dels drets sindicals han estat algunes altres de les reivindicacions.

Deute històric
El finançament ha estat el punt central de bona part de les reivindicacions. S’ha reclamat més capacitat per als municipis, un augment de les competències de despesa en funcions bàsiques de l’estat del benestar, subvencions d’anivellament per al País Valencià, que compensin l’infrafinançament actual i la condició de comunitat autònoma amb un PIB per càpita inferior a la mitjana, la reforma profunda del sistema de finançament, un volum d’inversions d’acord amb el pes demogràfic de l’EURAM dins l’estat espanyol i el reconeixement del deute històric de l’estat amb els territoris.

Més informació: Front comú per a reclamar infrastructures millors

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any