Catalunya i el País Valencià: una relació necessària

  • Les trobades presidencials han passat per diverses etapes: la conveniència, la ignorància i la sintonia, sempre marcades per un interès concret

VilaWeb
Joan Pol Alcaraz Rodergas Adrià Solé Simon
25.04.2017 - 13:22
Actualització: 25.04.2017 - 13:25


“Dir-nos “valencians”, en definitiva, és la nostra manera de dir-nos “catalans””. Aquestes paraules es poden llegir a
Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. És llarg i conegut el debat sobre la llengua, la cultura i els vincles que relacionen el País Valencià amb Catalunya i a la inversa. Un debat que des de la transició s’ha vist representat, entre altres maneres, en les trobades (o no-trobades) entre els presidents de cadascuna de les dues regions.

Si bé una cosa és certa és que les trobades presidencials han estat sobretot motivades per uns certs interessos concrets entre tots dos territoris. L’expresident del govern espanyol, José Maria Aznar, impulsava el llavors president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, a reunir-se amb el president català, Jordi Pujol, per millorar les relacions entre el Partit Popular i Convergència. El president català ho va aprofitar per forçar Zaplana a crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I actualment, tot i que el president català, Carles Puigdemont, i el valencià Ximo Puig intenten mostrar una millor sintonia, el cert és que les trobades entre ambdós també tenen un interès molt concret: buscar una entesa pel Corredor Mediterrani.

De totes maneres, el politòleg autor de El valencianisme enfront d’Espanya Amadeu Mezquida explica que “les trobades entre presidents de comunitats autònomes no són freqüents”. El centralisme de l’Estat espanyol fa que això sigui difícil i que es vegi com quelcom estrany. En tot cas assegura que, si hi ha interessos econòmics en aquestes trobades, és per la situació geopolítica de tots dos territoris. Catalunya és “la porta a Europa” dels valencians i acaba sent el seu principal client dins de la península.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la cultura

Els finals dels 90 i principis dels 2000, amb Jordi Pujol i Eduardo Zaplana presidint les Generalitats de totes dues comunitats, van ser uns anys en els quals va ser freqüent veure reunions entre tots dos líders. Aquestes eren forçades pel president del govern espanyol. Aznar necessitava el suport de CiU per governar i forçava a Zaplana a reunir-se amb Pujol i el president català ho utilitzava per desenvolupar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Eren reunions per interessos imposades des de Madrid. “Que Mariano Rajoy forci Puigdemont i Ximo Puig a trobar-se sembla impossible avui en dia”, diu Mezquida.

Les decisions polítiques dels governs del Partit Popular a València han influït en altres aspectes de la cultura, com ara la indústria, d’una manera molt diferent de la que ho han fet els governs catalans. Josep Nadal, antic membre del grup d’ska valencià La Gossa Sorda i diputat al Parlament valencià per Compromís, explica que falta una indústria cultural pròpia en valencià. “Quan començàvem a tocar fa 20 anys era més fàcil anar per Catalunya que pel País Valencià. Ens contractaven a més festivals i al públic els agradàvem més”, assegura.

De totes maneres, Nadal considera que això ha anat canviat durant els anys i que actualment els grups valencians són acollits de la mateixa manera a Catalunya que al País Valencià. “A València tenim matèria primera de sobres pel que fa a la cultura, només ens falta una indústria que hi confiï”, diu Nadal. També assegura que el nou govern valencià està fent “recuperar l’autoestima a la població” i culpa directament els governs anteriors del Partit Popular de la situació actual de la indústria cultural valenciana.

TV3 i la societat

Durant l’època de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana les reunions entre totes dues bandes van ser pràcticament inexistents. Dels 3 presidents amb qui Camps va coincidir durant el seu mandat tan sols es van trobar una vegada amb Montilla aprofitant la visita del president socialista a València per la final de la Copa del Rei que disputava el FC Barcelona. Ni anteriorment Pasqual Maragall i més endavant Artur Mas van reunir-se mai amb Camps.

Durant aquella època, els dos territoris xocaven per l’emissió de TV3 al País Valencià. L’any 2011 s’hi va deixar de veure després de quatre anys de pressió del president Camps i molta tensió i protestes en contra. Hi havia programada una trobada entre Camps i Mas per parlar sobre aquest tema, però per culpa d’una hèrnia discal de Camps, no es va arribar a fer mai. El govern actual vol recuperar l’emissió d’aquesta televisió, però abans hauran de tornar a crear Canal 9, la televisió valenciana, que també va desaparèixer l’any 2015 sota el govern del Partit Popular. Mezquida posa aquest tema com a un dels pocs exemples on la societat de totes dues parts ha entrat en joc. Assegura que “tot i que hi havia valencians a favor d’acabar amb TV3, molts d’altres ho van reivindicar o com a mínim es van inquietar”.

I és que tal  com diu Mezquida, el canvi de govern que hi ha hagut al País Valencià ha provocat un desgel en les relacions entre tots dos territoris. Unes relacions que sempre havien estat marcades per una tensió latent entre el catalanisme i l’anticatalanisme. Afegeix que la societat valenciana està canviant de la mateixa manera que ho fan les institucions. “Quan els valencians prenem més autoconsciència de nosaltres mateixos i pensem més en els interessos de València i dels valencians, veiem que aquests no poden anar amb unes relacions tapades amb Catalunya” assegura Mezquida.

 

El Corredor Mediterrani i l’economia

El govern actual del País Valencià és el primer en no ser del Partit Popular des d’Eduardo Zaplana, l’any 1995. Ximo Puig presideix la coalició entre el Partit Socialista del País Valencià i Compromís. Aquest govern s’ha trobat a Catalunya amb el partit nacionalista i independentista de Junts pel Sí, format amb polítics de Convergència, Esquerra Republicana i independents. Per primera vegada hi ha hagut voluntat d’entesa entre totes dues bandes i en poc menys d’un any,  tots dos presidents s’han trobat dues vegades de forma oficial, a més de coincidir en altres actes. La primera trobada va ser a Catalunya per normalitzar les relacions entre tots dos territoris i la segona va ser en territori valencià després de 7 anys sense celebrar-ne cap. L’eix vertebrador d’aquesta darrera va ser el corredor Mediterrani, un dels principals interessos comuns entre totes dues regions.

Aquest aspecte dels interessos rere les relacions entre tots dos territoris també es veu reflectit en el món del periodisme. Tant és així, que Borja Vilallonga, director del setmanari El Temps, que té difusió arreu dels Països Catalans, assegura que les notícies que més interessen als valencians dels catalans i a l’inrevés són sempre de caràcter econòmic. “Segons les nostres dades, la resta de notícies només interessen al territori en concret”, explica. També afegeix que “és molt difícil generar un interès recíproc entre Catalunya i el País Valencià”

Vilallonga també és especialista en els nacionalismes que existeixen arreu de l’Estat Espanyol. Explica que la segregació entre el País Valencià i Catalunya ha estat “volguda i imposada” i fer que creixi un sentiment nacional únic és difícil perquè es lluita contra “molts interessos i moltes dinàmiques”. Sigui com sigui, també assegura que el vincle entre les dues parts mai no s’ha trencat del tot i que “la relació dels territoris de la Corona d’Aragó sempre ha existit i sempre ha pesat la idea d’una àrea catalana fora de Catalunya”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any