Catalunya anul·la 63.961 judicis franquistes en una decisió sense precedents

  • El parlament fa un gest de sobirania contra la legalitat imposada per la dictadura franquista

VilaWeb
Redacció
28.06.2017 - 22:00
Actualització: 29.06.2017 - 17:08

‘Serà un dia que durarà anys’, deia ahir –tot parafrasejant Ovidi Montllor– el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes. D’aquesta manera volia expressar com es viurà el dia d’avui al Parlament de Catalunya. En un gest de sobirania, avui la cambra catalana esborrarà un greuge que s’ha mantingut durant gairebé vuitanta anys: aprovarà la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Aquest text permetrà d’anul·lar totes les sentències i resolucions de les causes i dels consells de guerra instruïts a Catalunya per causes polítiques i dictats pel règim franquista, des del 1938, quan les tropes franquistes van trepitjar Catalunya, fins al 1978.

La llei va néixer dins la Comissió de la Dignitat, amb la concurrència de més associacions, i va recaptar tot seguit el suport de tres partits: JxSí, CSQP i la CUP. Durant tot el procés de redacció, la Comissió de la Dignitat ha treballat braç a braç amb els partits per arribar a un consens final. La normativa també rebrà el suport del PSC, que ja va votar a favor del dictamen de la llei. Ciutadans i el PP també han anunciat el seu vot favorable, per tant l’anul·lació s’aprovarà per unanimitat.

La llei, ha explicat Cruanyes, estableix que el parlament té una obligació històrica de respondre davant la situació dels processos franquistes que el parlament i la justícia espanyola ‘no han volgut tocar’. Uns processos realitzats pels tribunals franquistes que, segons Cruanyes, van vulnerar la legalitat vigent perquè en aquell moment a Catalunya la justícia era a les mans de la Generalitat. ‘La creació dels tribunals es va fer contra la legalitat i vam demanar al parlament que declarés la il·legalitat d’aquests tribunals i que, per tant, considerés nul·les totes les actuacions i resolucions que van fer.’

Reparació, més enllà del simbolisme
El portaveu de la Comissió de la Dignitat va dir ahir que havien volgut reforçar el sentit de reparació de la llei. Perquè l’objectiu és reparar i compensar les persones i famílies afectades per aquests processos. Per això, diu Cruanyes, quan la llei es publiqui inclourà la llista dels 63.961 processos que es van fer a Catalunya des del 1938 fins al 1978.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any