El català a la justícia: si no és obligatori, sempre serà residual

  • Els col·legis d'advocats alerten que cap campanya de promoció del català no serà eficaç si jutges i fiscals no tenen l'obligació d'entendre'l

VilaWeb
Redacció
13.08.2021 - 21:50

Les campanyes de promoció del català que el Departament de Justícia ha impulsat aquests darrers anys han servit de ben poc: l’any passat tan sols un 7% de les sentències emeses a Catalunya eren escrites en català. Un ús residual que no solament és atribuïble a jutges i fiscals, sinó també a la resta d’operadors jurídics, com ara els advocats, tal com advertia en aquesta entrevista el magistrat José Manuel del Amo, un dels pocs jutges que fa servir la llengua catalana habitualment.

Els col·legis d’advocats admeten el poc d’ús del català de molts dels seus col·legiats, fins i tot catalanoparlants. Però alerten que aquesta tònica no es revertirà fins que jutges, fiscals i funcionaris no tinguin l’obligació de saber català al mateix nivell que l’espanyol. “Els plans pilots per a fomentar l’ús del català estan molt bé, però és picar pedra: quan aquests plans desapareixen, el castellà recupera el seu ús habitual”, constata Frederic Munné, diputat de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

Per aquest motiu, Munné diu que a l’ICAB treballaran amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya, que coordina els col·legis professionals d’arreu del Principat, per aplicar l’obligatorietat de saber català a la justícia. El Consell ja ha demanat al govern català que inclogui a la taula de diàleg amb l’estat espanyol l’obligatorietat del català per a jutges i funcionaris judicials destinats al Principat.

“La situació del català a la justícia és crítica. Cal revertir aquesta tendència per fer que tingui la salut i la protecció que tota llengua minoritària necessita per a sobreviure”, ha advertit recentment el president de la comissió de llengua del Consell, Rogeli Montoliu, que també és degà del Col·legi d’Advocats de Vic. Els advocats tenen clar que, fins que el català no sigui obligatori, el seu ús no es normalitzarà. “És lògic: si el castellà és l’única llengua obligatòria i el català és la llengua minoritària, el castellà sempre acabarà essent clarament majoritari als jutjats”, afegeix Frederic Munné.

Un problema d’origen: estudis de dret en espanyol

Hi ha motius diferents que porten molts advocats catalans a haver de fer servir l’espanyol, tant als escrits com als judicis, i molts parteixen d’un vici de base: els graus de dret, a Catalunya, s’imparteixen sobretot en espanyol. “A la gran majoria d’universitats, l’oferta educativa és en llengua castellana. Això fa molt de mal. Perquè, tot i haver fet l’ensenyament obligatori en català, arribes a la universitat i aprens tot el llenguatge tècnic en castellà”, explica Munné.

“En una professió com la nostra, el llenguatge és molt important perquè interpretem les paraules. Per tant, si has fet els estudis de dret en castellà, és força més senzill i còmode emprar-lo a la sala de visites, fer els escrits en castellà… perquè és la llengua que has assimilat”, diu.

I, una vegada acabats els estudis, els advocats troben als jutjats ben pocs estímuls per a fer servir el català. “Com que el poder judicial és unificat a l’estat, aquí a Catalunya es destinen funcionaris, jutges i fiscals d’uns altres indrets. I molts arriben i no tenen gens d’interès a conèixer el català, perquè sovint vénen per pocs mesos o per pocs anys”, lamenta.

Les traduccions demoren el procés judicial

Els advocats catalans no tan sols es troben jutges, fiscals i funcionaris que no entenen el català. En els procediments, també es topen amb advocats de fora de Catalunya –que representen, per exemple, grans empreses– que tampoc no el coneixen. “M’ha passat: trobar-me advocats que, en un judici, demanen que es faci en castellà o que es tradueixin els escrits i al·leguen indefensió”, explica Munné.

En aquests casos, el jutge pot ordenar que s’enviï l’escrit al servei de traducció de la Generalitat. “Però això vol dir perdre set mesos o un any per una simple traducció. Perds un temps que, per al teu client, és molt valuós”, lamenta. Per aquest motiu, molts advocats recorren al castellà per no perjudicar els interessos dels seus representats si es demora el procediment.

Posar-se la bena abans de la ferida

Un altre motiu que porta un advocat a fer un escrit en castellà és curar-se en salut, per si el cas s’acaba recorrent a instàncies superiors. “Com més alta és la instància on s’arriba, menys probable és que caigui a les mans de magistrats que entenguin el català. Això fa que, molts cops, s’opti per fer els escrits en castellà”, explica David Casellas, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa.

“En jutjats com els de Manresa, és més fàcil de fer servir el català en els judicis orals. Però, en canvi, costa molt més d’emprar-lo en els escrits. Fins i tot en una zona aquesta, en què la majoria de la població és catalanoparlant, hi ha jutges que amb prou feines l’entenen. Quan saps que el jutge que t’ha tocat és de fora de Catalunya i que probablement no t’entendrà, segurament, com a advocat, t’expressaràs en la llengua que saps que és més senzilla per al jutge, perquè vols que et doni la raó“, diu Casellas.

Per tot plegat, els col·legis d’advocats insisteixen que cal que saber català sigui obligatori als jutjats, mitjançant una reforma de la legislació. “L’administració de la justícia és un poder de l’estat, però també és un servei públic. A Catalunya hi ha dues llengües cooficials i, per tant, totes dues haurien de tenir el mateix tractament a la justícia“, diu Munné. “La legislació hauria d’establir com a requisit saber català per ser destinat a Catalunya. Però tots els intents fins ara no han fructificat”, lamenta Casellas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any